Història del Catalanisme: De la Renaixença a la II República

La Renaixença: El despertar cultural i literari

La Renaixença va ser un moviment cultural i literari català del segle XIX que buscava recuperar la llengua catalana i la cultura pròpia. S'emmarca dins del romanticisme europeu, valorant les emocions, la llibertat, el passat medieval i la identitat dels pobles.

Context històric i inici simbòlic

• Espanya (1833): El govern de Maria Cristina crea un Estat liberal centralitzat inspirat en el model francès, dividint el territori en 49 províncies sense respectar les identitats històriques.
• Catalunya (segle XIX): Es produeix una forta industrialització i l'aparició de nous grups socials com la burgesia i els obrers, fet que augmenta el sentiment de diferència.
• Inici simbòlic: El 1833 es publica l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, que marca el retorn del català a la literatura culta.

Renaixença culta i popular

• Renaixença culta: Moviment intel·lectual amb un català elaborat i sovint arcaïtzant. Idealitza el passat medieval i es canalitza a través dels Jocs Florals, amb autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
• Renaixença popular: Moviment paral·lel que utilitza el català parlat. Destaquen autors com Anselm Clavé (cançons), Abdó Terrades (sàtira) i Frederic Soler 'Pitarra' (teatre).

Primers moviments anticentralistes

Aquests moviments neixen com a reacció al centralisme de l'Estat liberal espanyol concentrat a Madrid.

El carlisme i el federalisme

• El carlisme: Arrelat a la Catalunya rural, defensava l'absolutisme, el tradicionalisme i les institucions històriques catalanes. El 1872, Carles VII va prometre restablir els furs abolits per Felip V.
• El federalisme: Liderat per Francesc Pi i Margall, defensava que l'Estat s'havia d'organitzar de baix cap a dalt. El 1869 es signà el Pacte Federal de Tortosa sota l'impuls de Valentí Almirall.

Les bullangues (1835-1843)

Moviments populars urbans contra el centralisme que reivindicaven poder per als ajuntaments. Destaquen els aixecaments de la Jamància a Barcelona (1842-1843).

El catalanisme progressista de Valentí Almirall

Valentí Almirall va ser el primer teòric a formular aspiracions d'autonomia política, passant del catalanisme cultural al polític.

• 1879: Fundació del Diari Català, el primer diari íntegrament en català des de 1714.
• 1880: Primer Congrés Catalanista per unir totes les tendències del moviment.
• 1885: El Memorial de Greuges. Document presentat a Alfons XII que denunciava el centralisme i defensava el dret civil català i el proteccionisme econòmic.
• 1886: Publicació de Lo Catalanisme, obra clau que estableix les bases ideològiques del moviment: laïcisme, republicanisme i caràcter popular.

El catalanisme conservador i la Lliga

A finals del segle XIX apareix una alternativa moderada i pactista que esdevindrà hegemònica.

La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

El 1892 s'aproven les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa), redactades per Enric Prat de la Riba. Proposaven la sobirania interior, el català com a única llengua oficial i un sistema fiscal propi.

El catalanisme cristià i el vigatanisme

Corrent d'arrel ultracatòlica sorgit a Vic amb figures com Josep Morgades i Jaume Collell. Torras i Bages, a la seva obra La tradició catalana (1892), defensava que l'esperit de Catalunya es fonamentava en la família, la propietat i la religió.

El catalanisme com a regeneracionisme

El Desastre del 98 i la pèrdua de les colònies van impulsar el catalanisme com a motor de modernització.

• Tancament de Caixes (1899): Protesta dels botiguers de Barcelona contra els nous impostos del govern de Silvela.
• Lliga Regionalista (1901): Unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Esdevé el primer partit modern d'Espanya sota el lideratge de Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Nacionalismes a l'Estat espanyol

• Nacionalisme basc: Sabino Arana funda el PNB (1895), defensant la llengua, la religió i la singularitat ètnica basca sota el lema "Déu i Llei Vella".
• Galleguisme: Moviment inicialment literari (O Rexurdimento) amb Rosalía de Castro, que més tard adquireix caràcter polític.
• Altres moviments: Apareixen reivindicacions regionalistes al País Valencià, Aragó i Andalusia.

Anàlisi de fonts i evolució política

Memorial de Greuges vs. Missatge a la Reina Regent

Entre 1885 i 1888, el catalanisme evoluciona d'una denúncia del centralisme (Memorial) a una reclamació clara d'autogovern i Corts pròpies (Missatge).

La Segona República a Catalunya

Durant el bienni progressista, es van impulsar reformes profundes. Després de la victòria d'ERC a les eleccions de 1931, Francesc Macià (conegut com "l'avi") va proclamar la República Catalana, que derivà en la restauració de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1932.

La Constitució de 1931

Aprovada al desembre de 1931, definia Espanya com una República democràtica de treballadors. Establia la separació Església-Estat, el sufragi universal (incloent-hi les dones per primer cop) i el dret a l'autonomia de les regions.