Història del català: Orígens, Decadència i Persecució

De llengües preromanes al naixement del català

L’any 410 dC els pobles saquegen Roma, que és el toc de gràcia en la caiguda d’un gran imperi. L’imperi romà es fragmenta en diversos regnes, entre els quals es troba el Regne visigòtic (inclou la futura Catalunya). El llatí es fragmenta i forma les llengües romàniques.

Algunes paraules provenen de llengües preromanes i aquestes formen el substrat preromà. La llengua que es parlava entre el segle V i el segle VIII és el protoromanç català. Abans de desaparèixer al segle VI, el superstrat germànic visigòtic reuneix una sèrie de mots.

Durant la invasió i la convivència amb els musulmans, el català rep una nova aportació de mots d’origen germànic i es crea el superstrat germànic franc. Els francs estableixen una frontera al Riu Llobregat per a diferenciar el món cristià del món musulmà.

L’any 878 es reuneixen tots els comptats catalans. Les terres del sud del Llobregat seran governades pels àrabs fins al segle XII, i les Balears i València fins al XIII. Tot i això, els musulmans continuen convivint al territori fins a la seva expulsió al segle XVII. Per últim, l’expulsió de les persones musulmanes té lloc l’any 1609. L’algaravia és l’àrab vulgar usat a la península i aquest influencia i incorpora nous mots al català creant el superstrat àrab.

Segles XVI-XVIII: Decadència i Persecució

Caracteritzen la decadència política, cultural i lingüística els factors següents:

• L'extinció de la dinastia: la mort sense descendència del rei Martí l’Humà (1396-1410) es resol amb el Compromís de Casp (1412) on s’escull a Ferran d’Antequera (1412-1416).
• El matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella (1479) provoca enfrontaments en el regne de Castella. Aquests fets tenen com a conseqüència la castellanització de la Corona d’Aragó.
• L’empobriment, la fam i la davallada demogràfica i econòmica de Catalunya causada per la guerra civil contra el rei Joan II (1462-1472) i les revoltes pagesos del 1482.
• La imposició del tribunal de la Inquisició (1487) que aprovava que se seguissin els preceptes de la fe catòlica i que fomentà el castellà com a llengua de la cultura religiosa.
• El començament de tres segles de Decadència és conseqüència de la derrota en la revolta de les Germanies al País Valencià i a les illes (1520- 1523) contra l’oligarquia i el poder central.

Aquesta crisi s’intensifica durant el segle XVII, en què té lloc la guerra dels Segadors (1640-1652). Catalunya perd els territoris de la Catalunya Nord i queda, a partir del 1659, en virtut del Tractat dels Pirineus, sota dominació Francesa. Des de llavors, l’estat francès prohibeix l’ús del català i imposa com a llengua el francès.

Tot i que la producció literària en català és escassa, mai es deixa d’escriure, amb autors com Francesc Vicens Garcia.

La mort sense descendència del rei castellà Carles II (1665-1700) provoca l’esclat de la guerra de Successió que enfronta a Castella (Felip de Borbó) i els Regnes de la Corona d’Aragó (Carles d’Àustria). Els reis d’origen francès pretenien configurar un Estat centralista i unitari.

Quan Carles d’Àustria abandona les seves pretensions al tron espanyol, els territoris dels països Catalans són derrotats per les tropes francoespanyoles de Felip de Borbó.

Conseqüència més greu, la promulgació per part del nou rei Felip V, l’any 1717, del Decret de Nova Planta, que aboleix totes les lleis i institucions pròpies de Catalunya. La Generalitat de Catalunya (la màxima institució de govern catalana) no tornarà a existir fins al 1931. El català és perseguit per primer cop i es prohibeix en l’ús oficial i acadèmic. Tot i això, trobem moviments que defensaran la dignitat i l’ús del català.