Història del Català: Impremta, Estandardització i Orígens Preliteraris

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,93 KB

La Impremta i la Fixació del Català Unitari

La impremta va contribuir significativament a la difusió i a la fixació de la llengua unitària.

València: Centre Editorial Clau al Segle XV

Durant l'últim terç del segle XV, València es va convertir en el principal centre d'edició de llibres. Una de les primeres impremtes instal·lades a València fou la de l'alemany Nicolau Spindeler, on es van publicar l'any 1474 les Obres e trobes en llaor de la Verge Maria, considerada la primera obra literària estampada a la península.

El Procés de Selecció Lingüística

La llengua unitària encara presentava vacil·lacions entre distintes formes; calia decidir quines lletres, estructures i paraules acabarien finalment estampades. Els encarregats d'aquesta selecció eren notaris, juristes, administratius i professors amb una sòlida preparació lingüística que corregien els textos abans de ser impresos.

Criteris de Prioritat en la Correcció de Textos

Aquests correctors donaven prioritat a les solucions:

  • Cultes (llatinitzants)
  • Urbanes (de les ciutats de València i Barcelona)
  • Occidentals (sobretot valencianes)

Exemples de Correccions Lingüístiques

  • Mots cultes: aidarajudar, cuidarcogitar
  • Mots urbans: ginergener
  • Mots occidentals: duesdos, mirallespill

Factors Clau de l'Activitat Lingüística

L'explicació d'aquesta triple activitat cultista, modernitzadora i occidentalitzadora sobre la llengua unitària obeïa a tres fets clau:

  1. La importància del llatí com a llengua de cultura internacional, tot i que anava perdent espai públic en favor del català.
  2. El paper dirigent de les ciutats de Barcelona i València, que concentraven bona part de l'activitat editorial i cultural en la nostra llengua.
  3. El prestigi del català occidental a causa de l'hegemonia demogràfica, econòmica, política i cultural de València, sobretot a partir de la Guerra Civil Catalana, que provocà una de les majors onades migratòries de repobladors catalans cap al Regne de València.

Obres Emblemàtiques de l'Època

Dues obres en són mostres explícites:

  • Liber elegantiarum: Escrit l'any 1472 i publicat el 1489, és considerat el primer diccionari bilingüe d'Europa.
  • Regles d'esquivar vocables: Un tractat de correcció lingüística escrit pel valencià Bernat Fenollar i el barceloní Jeroni Pau cap a l'any 1496.

El Català Preliterari: Orígens i Primers Vestigis

La llengua parlada a la Catalunya Vella era el llatí vulgar que començava al segle VI-VIII a diversificar-se en el que seria el català. El llatí era patrimoni de l'Església i de les capes cultes de la societat.

El Llatí Vulgar i el Naixement del Català

L'any 813, el Concili de Tours va decretar que les homilies i la predicació de l'Església fossin en romanç perquè la gent no entenia llatí. No hi ha textos documentals abans del segle XII; tanmateix, podem trobar algunes paraules populars catalanes intercalades entre textos llatins.

Evidències de l'Existència del Català Preliterari

Testimoni Indirecte: El Concili de Tours (813)

Hi ha indicis que fan veritable aquesta afirmació: el Concili de Tours n'és una prova (el poble no entén la predicació en llatí i l'Església es veu obligada a predicar en llengua romànica: francès, català, castellà, italià...).

Testimoni Directe: Les Glosses Medievals

L'existència de les glosses (anotacions o explicacions en llengua romànica, per tant, en català, que es feien als escrits de llatí per tal d'entendre'ls).

Entradas relacionadas: