Història del Català: Expansió i Normalització (s. IX-XV)

Història de la llengua catalana: s. IX-XV

Des de la Marca Hispànica (s. IX) fins al segle XV es produeix una important expansió territorial que comporta també l’expansió del català a nous territoris (Catalunya Nova, País Valencià, Illes Balears).

Normalització lingüística i, per tant, superació de la diglòssia llatí/català. Al s. XII la gent parla català, però la llengua escrita és el llatí. A partir d’aquí, el català guanya nous àmbits d’ús i al s. XV el català és la llengua que parla la gent, la llengua de l’administració i la llengua de la literatura.

Fets històrics i socials rellevants

• La Marca Hispànica donarà origen a Catalunya.
• L’expansió dels comtats al segle XIII donarà lloc al naixement de la Corona catalanoaragonesa.

El pas del llatí al català és un procés lent que s’inicia al s. V, es consolida al segle IX i no té una presència escrita important fins al segle XII. Al s. XV podem dir que té una plena normalització lingüística.

Canvis socials i primers textos

Amb la consolidació d’un poder polític català es consolida una noblesa, primer, i una burgesia, després, que no saben llatí i necessiten escrits en la llengua pròpia.

Els primers textos són:

• Textos de lleis (***Forum Iudicum***), ja que les noves estructures polítiques necessiten un suport legal.
• Les ***Homilies d’Organyà***, conseqüència del Concili de Tours en què l’església decideix que s’ha de predicar en vulgar.

L’occità: llengua dels trobadors

Els primers poetes catalans escriuen en occità per tres motius:

• La unitat política de Catalunya i Occitània.
• Les similituds lingüístiques.
• La poesia occitana és el model de prestigi a Europa.

Fins que es mantingui la cort a Barcelona es mantindrà aquest fet, tot i que els poetes escriuen en un provençal més acatalanat.

Fins als grans canvis del s. XV no s’imposarà el català com a llengua poètica.

La formació de la llengua literària: Ramon Llull

Al segle XIII, Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència. Això ho fa principalment per motius didàctics, ja que el seu objectiu és convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana i per fer-ho necessita el suport dels seus. Escriurà en llatí, àrab i català.

Ha de fer el gran esforç de crear un model de llengua literària i per això es basarà en la sintaxi llatina, la creació de nous mots i l’adopció de cultismes. El seu model el seguiran tots els qui escriuen en català.

Expansió i consolidació: la Cancelleria

La Cancelleria és l’organisme burocràtic de la Corona i utilitza tres llengües:

• L’***aragonès*** (per a Aragó)
• El ***català*** (per a la resta de la Corona)
• El llatí

Jugarà al segle XIV el mateix paper que Llull el segle anterior: el seu model arriba a tot el territori i és el model que fa servir tothom.

El segle XV: la valenciana prosa i el Renaixement

Amb la conquesta de Nàpols, Alfons el Magnànim hi trasllada la cort i així els escriptors de la cort entren en contacte amb el Renaixement. Com a conseqüència de la crisi del Principat, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona.

La nova poesia adreçada a un públic burgès segueix les pautes del Renaixement i se supera l’anacronisme que suposava escriure en occità. Ausiàs March és el gran poeta del moment i la seva poesia, pel seu contingut, és plenament renaixentista, encara que des del punt de vista formal continua sent medieval.