Història del Capitalisme: Etapes i Transformacions

Etapa 1 (1950-1973): Època daurada del capitalisme

Plena ocupació, innovació productiva, progrés tecnològic, de la societat, del comerç internacional i millora de la productivitat (producció en massa, model fordista en auge), preu del barril baix.

Bretton Woods (44'): Nou model econòmic mundial on es pretenia posar fi al proteccionisme establint regles per a les relacions comercials i financeres entre els països més industrialitzats. En l'acord es va crear també el Banc Mundial i el FMI (Fons Monetari Internacional), utilitzant el dòlar com a moneda de referència (patró dòlar). 44 nacions el van firmar.

GATT (48'): Negociacions i acords que regulaven els aranzels internacionals amb la tendència a la reducció dels mateixos. Aquests són fets a nivell global i bilateral.

Estat del benestar: És un sistema d'economia que es caracteritza per reconèixer una sèrie de drets bàsics per a tota la població. Aquest es desenvolupa amb polítiques keynesianes (creació d'empreses públiques, polítiques monetàries i fiscals, pensions, segur d'atur, serveis públics gratuïts...)

Etapa 2 (1973-1985): Crisi del petroli

1973: Països de l'OPEP utilitzen el petroli com a arma contra els països que donaven suport a Israel contra Egipte i Síria. Guerra de Yom Kipur.

1979: Revolució a l'Iran i guerra Iran vs. Irak.

Crisi industrial i crisi del model fordista de producció, acomiadaments massius que comporten un dèficit fiscal i endeutament. Crisi de l'estat del benestar (auge d'idees neoliberals per sortir de la crisi).

Fallida de Bretton Woods: Inestabilitat en el tipus de canvi, el dòlar es deprecia i 71' Nixon declara la no convertibilitat ja que les reserves americanes de metall no cobrien per poder mantenir la convertibilitat. El dòlar passa a ser moneda fiduciària (mantenida per la confiança de la societat i no de l'or).

Estanflació: Estancament de l'economia en un escenari inflacionista (1970-1982).

Etapa 3 (1986-1990): Recuperació del creixement

Preu del petroli estable a la baixa, crisi en mercats asiàtics, recuperació dels EUA basada en estímul artificial de la demanda a través d'endeutament i devaluació del dòlar, finançada principalment per Japó. 1989: Caiguda del mur de Berlín i reunificació d'Alemanya, augmenta el TDI per aquest motiu. Es crea la www.

Etapa 4 (1991-1993): Mini crisi

Irak invadeix Kuwait (guerra del Golf Pèrsic), s'encareixen els preus del petroli (90').

Esclat de la bombolla immobiliària a Japó, desaparició de la URSS (91'), escassetat per finançar a Alemanya reunificada, mercat únic europeu (93'), Tractat de Maastricht i naixement de la UE (92').

Etapa 5 (1994-2007): Expansió mundial

GATT passa a ser OMC (95'), creació del BCE i naixement de Google (98'), Protocol de Kioto sobre canvi climàtic (99'), crisi .com (00'), Xina entra a l'OMC i atemptat a les torres bessones (01'), el € es posa en circulació (02'), primers símptomes de la crisi als EUA (07').

Etapa 6 (2008-2014): Crisi sistemàtica

Fallida de Lehman Brothers, el mercat entra en pànic. Coincideix amb augment del petroli, augment d'empreses d'EUA rescatades, de l'atur, de la morositat... (08').

(10') Crisi del €, primavera àrab (11'), ECOFIN aprova rescats de Grècia i Portugal pel BCE, guerra a Síria i a Líbia. Tractat d'estabilitat firmat per 25 països de la UE, per reforçar disciplina fiscal (12'), es posa en marxa el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària que atorga al BCE la capacitat de supervisar tots els bancs de la zona euro (13').

Etapa 7 (2015-2019)

(15') Atemptats a França (Charlie Hebdo), Xina finalitza política de fill únic, (16') Brexit, referèndum, (18') Trump imposa aranzels a importacions d'acer i alumini, Grècia surt del rescat financer.

PIB: No és una bona mesura per l'estat del benestar d'un país ja que mesura el valor del mercat de tots els béns i serveis produïts durant un cert període de temps. Tampoc ho és el PIB per càpita (si la gent treballa a l'estiu augmenta, però baixa el benestar), però el que sí fa el PIB per càpita és mesurar la nostra habilitat per obtenir inputs que donin lloc al benestar.

IDH: Creat per les Nacions Unides per al desenvolupament com a alternativa al PIB per càpita per mesurar el desenvolupament i el benestar. Combina indicadors de desenvolupament social: de salut, d'educació, de renda (PIB per càpita). No té en compte: qualitat del medi ambient, grau de respecte dels drets humans, comparacions intertemporals.

Indicadors de canvi estructural: Modificació significativa i duradora dels trets bàsics de l'economia. Alguns indicadors de canvi estructural són les variacions en: composició per sectors del PIB, distribució sectorial de la producció industrial, coeficient d'exportació (N=X/PIB), grau d'obertura (GO = (X+M)/PIB.

Característiques dels països pobres: Renda per càpita baixa, distribució d'ella desigual. Indigència, pobresa, alfabetització i accés a la cultura limitat, elevat creixement demogràfic (alta natalitat, alta mortalitat), dependència de l'agricultura i exportació de productes primaris.

Organitzacions econòmiques internacionals: Mantenen el correcte funcionament del mercat. Les més importants són: 1. Bretton Woods: Fi del proteccionisme, es crea: FMI & BM. 2. Organitzacions regionals: UE, NAFTA o MERCOSUR. 3. Organitzacions internacionals no BW: OCDE, OMC. 4. Aliances militars: OTAN.

Integració econòmica: Procés pel qual els estats intensifiquen la seva relació econòmica mitjançant l'eliminació total o parcial de les barreres econòmiques existents entre ells, posen en comú polítiques i creen institucions comunes. Dos grups d'aspectes d'integració:

• Integració negativa: Eliminació de barreres, obstacles, restriccions i discriminacions al moviment de béns, serveis i factors productius.
• Integració positiva: Es modifiquen institucions i instruments.

Integració econòmica per nivells:

1. Acords preferencials: Eliminació parcial de les barreres aranzelàries i les restriccions quantitatives al comerç (1970 a Espanya).
2. Zona de lliure comerç: Eliminació total dels aranzels i de les restriccions quantitatives al comerç entre països que s'integren, però retenint cada país els seus aranzels i restriccions envers la RM.
3. Unió duanera: Aranzel duaner comú enfront la RM (1968 es funda la Unió Duanera pels 6 primers països de la UE, Espanya s'adhereix el 86).
4. Mercat comú: S'eliminen obstacles de circulació (treball i turisme), s'estableix el Tractat de Roma (1957) en el qual es constitueix la CEE.
5. Unió econòmica i monetària: S'unifica la política monetària i es posa en comú una moneda, 1 de gener del 99 electrònicament i físicament a partir del 1 de gener del 2002 en cas de l'euro.

Tractats de la UE:

• Tractat de París (1951): Es crea CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer).
• Tractat de Roma (1957): CEE (Comunitat Econòmica Europea) i la CEEA (Euratom).
• Acta Única Europea (AUE) (1986).
• Tractat de Maastricht (1992): Polítiques comunitàries, modificacions en CECA i CEEA.
• Tractat de Niça (2001): Reforma de l'estructura institucional de la UE per tal de poder assumir l'ampliació futura.
• Tractat de Lisboa (2009).
• Tractat d'adhesió dels nous EEMM i Brexit (2020).

Institucions comunitàries:

• Parlament Europeu: Organ constitutiu sobre la legislació de la UE.
• Consell Europeu: Format pels caps d'estat de cada país membre, defineix l'orientació política general i les prioritats de la UE.
• Consell de la UE: Institució on es reuneixen els ministres nacionals de cada govern per adoptar lleis i coordinar polítiques.
• Comissió Europea: Es proposen noves lleis que posteriorment són estudiades i adoptades pel Parlament Europeu.