Història de la Dansa: Orígens, Evolució i Figures Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB
Orígens de la dansa
La dansa va sorgir a tot arreu, ja que es tracta d’una sèrie de moviments associats a l’espontaneïtat davant de situacions com el temor, la inquietud, la sorpresa, l’alegria… L’aparició de les primeres civilitzacions va suposar que la dansa passés a ser un recurs expressiu. Dues grans civilitzacions com Orient i Occident es van caracteritzar per crear moviments corporals propis, vinculats a la seva manera de viure i el seu context. (Exemple: Déu Shiva)
Totes les civilitzacions antigues van practicar la dansa com una forma d’acompanyament i celebració de tot tipus d’actes socials.
Serà a la Grècia clàssica on es donarà per primera vegada a la dansa un paper més fonamental, més enllà del lúdic i religiós. Ja sabem que a l’antiga Grècia la música era una disciplina unida a la poesia i a la dansa, englobades en el concepte musiké. A més a més, els grecs veien en la dansa l’ordre harmònic entre ment i cos.
Els grecs basaven les seves danses en els moviments del cos units a la poesia parlada o cantada i acompanyada d’instruments que doblaven i ornamentaven la veu, creant una mena d’heterofonia. El poble grec serà el primer a crear dansa teatral.
Significat de la transcendència en la dansa
Donar-li transcendència al moviment significa que s’utilitzaven els moviments de manera simbòlica, imitant moviments que realitzava la pròpia naturalesa per diferents motius, com ara atraure la pluja, festejar i demanar bones collites…
Isadora Duncan
Isadora Duncan, San Francisco (s. XIX-XX), va creuar l’oceà per promoure un renaixement de la dansa clàssica. Va ser una ballarina que va causar una revolució en el món de la dansa. Va trobar el focus de tota dinàmica corporal al plexe solar. Els seus moviments són contemporanis i molt orgànics, el seu estil tenia per nom: Modern Dance.
Va ser una ballarina de “puntes”.
Kurt Jooss i La Taula Verda
Kurt Jooss (s. XX): Creador de la famosa Taula Verda. Va ser el primer a utilitzar el terme dansa-teatre amb el propòsit de diferenciar-se dels seus companys.
La Taula Verda és una obra basada en les danses de la mort, expressionista i alemanya.
Temàtica: Obra mestra del segle XX. L’argument de la història és una gran declaració contra la guerra i les grans discussions entre polítics.
Les Danses de la Mort
Les danses de la mort apareixen a l’època medieval, i són danses macabres on la mort crida a ballar diversos personatges de la societat (el Papa, el Bisbe, l’Emperador) i els recorda que tots els plaers mundans són efímers, s’acaben i a tots, siguin qui siguin, els arriba l’hora en què cauran als seus braços.
La Dansa al Renaixement
Tipus de danses al Renaixement
- Danses populars (poble)
- Danses de la cort (aristocràcia)
Danses de societat destacades
- La Pavana: Dansa de caràcter processional en ritme binari lent i cerimoniós. Composta per tres parts que es repeteixen: AA, BB, CC.
- La Gallarda: Dansa animada i de ritme ternari. Composta a partir de la pavana, amb coreografia més exigent.
- Branles: Danses que es ballaven en grup i es movien en cercles.
L'Origen del Ballet
La vinculació de l’art dramàtic a la cort provocarà de seguida la introducció de la dansa en el teatre.
A partir d’aquell moment, finals del segle XVI, podem parlar de dos gèneres de dansa diferenciats:
- Dansa de societat: anirà coneixent èxits i modes més o menys duradors.
- Dansa teatral: que donarà origen al ballet modern. Aquestes danses incloses en espectacles teatrals, poètics i musicals seran cada vegada més treballades.
Ballet Comique de la Reine
Va ser el primer ballet de la història, encarregat per Caterina de Mèdici per al casament del duc de Joyeuse amb Margarida de Lorena i representat a París l’any 1581. És interpretat per nobles aficionats, és la primera representació que combina música, poesia, decoració i dansa en un sol escenari.
Així serà Caterina de Mèdici la responsable directa que el ballet planti la seva llavor en terres franceses, ja que estava casada amb Enric III, duc d’Orleans. Serà a França on anys després i sota patrocini de Lluís XIV, el Rei Sol, el ballet es consolidarà.
El tema: Estava compost per setze dames i donzelles situades sobre una gran roca platejada que representava les setze províncies de França, amb una música molt melodiosa. Quan la roca acabava de moure’s per tot el saló, totes baixaven formant un petit grup per fer passos al so de les violes i en perfecte uníson. Va durar menys d’una hora i, més que un ballet com els d’avui dia, era més per l’escenografia i el disseny espacial.