Història i Cultura de l'Islam i l'Europa Medieval

Aquest document explora els fonaments de la religió islàmica, l'estructura de les mesquites, els períodes històrics de l'Islam tant a escala global com a la Península Ibèrica, i la influència de la Dinastia Carolíngia a Europa.

Els Fonaments de l'Islam

Origen i Preceptes Bàsics

La paraula Islam significa «sotmetiment a Al·là». Mahoma va començar a predicar aquest sotmetiment a Déu a la ciutat de la Meca. La seva predicació no va ser ben acollida en aquesta ciutat i és per això que Mahoma va haver de fugir a Medina l'any 622 d.C. Aquesta fugida marca l'inici de l'era islàmica.

Al·là és l'únic déu a la religió islàmica. És el més venerat i està representat de diverses maneres. Té 99 noms. Hi ha dos escrits sagrats: l'Alcorà i la Sunna.

Els preceptes bàsics de l'Islam són:

• La professió de fe: per la qual tot musulmà testifica que «Al·là és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta».
• La pregària cinc cops al dia: a punta de dia, al migdia, a la tarda, quan el sol es pon i al vespre.
• Pelegrinatge a la Meca: almenys una vegada a la vida.
• Dejuni durant el mes del Ramadà: tots els dies des que el sol surt fins que es pon.
• L'almoina: per ajudar els pobres.

L'Arquitectura Islàmica: La Mesquita

Estructura i Elements Clau

La mesquita és sobretot el lloc on es reuneixen els musulmans per pregar. Totes les mesquites tenen la mateixa estructura, que està inspirada en la casa de Mahoma a Medina.

Parts d'una mesquita:

• Pati: on hi ha la font en què els creients purifiquen el cos abans de resar.
• Minaret: torre des de la qual el muetzí crida a l'oració cinc cops al dia.
• Sala de columnes: on els fidels preguen.
• Un mur anomenat alquibla, on hi ha el mihrab, un nínxol buit situat en direcció a la Meca. Els creients resen agenollats davant l'alquibla, ordenats en files paral·leles.
• Mínbar: púlpit des d'on l'imam dirigeix l'oració.

Les parets interiors de la mesquita es poden decorar amb motius vegetals, geomètrics o amb la bella cal·ligrafia àrab, però no s'hi representen mai figures humanes, perquè la religió musulmana ho prohibeix.

Períodes Històrics de l'Islam

L'Islam a Escala Global

• Califat Perfecte (s. VII): Successors de Mahoma, amb capital a la Meca. Conquereixen Síria, Egipte i Palestina.
• Califat Omeia (s. VII-s. VIII): Capital a Damasc. Expansió de l'Atlàntic fins a l'Índia. Gran esplendor artística i cultural.
• Califat Abbàssida (s. VIII-XIII): Matança dels Omeies. Conquereixen Sicília. Gran esplendor artística i cultural. Comença a fraccionar-se. Capital a Bagdad.
• Califat Turc (s. XIII-s. XX): Màxima extensió al s. XVI. Al s. XVII comencen a perdre terres. Al s. XX perden tot el territori europeu excepte Istanbul, que esdevé la capital.

L'Islam a la Península Ibèrica

• Visigots (s. VIII): Entrada dels musulmans a Al-Àndalus l'any 711, cridats pel príncep visigot Akhila. Conquereixen Al-Àndalus.
• Emirat Dependent de Damasc (s. VIII): Governant des de Damasc.
• Emirat Independent (s. VIII): El príncep Abd-ar-Rahman fuig de la matança dels Omeies. Es presenta a l'emir de Còrdova i es fa amb el poder. S'independitza d'Al-Àndalus.
• Califat de Còrdova (s. X): Gran esplendor artística i cultural. Al-Mansur va vèncer diverses vegades els reis cristians al Nord i els feia pagar impostos. Còrdova esdevé la ciutat més gran de l'Edat Mitjana a l'Europa Occidental.
• Regnes de Taifes (s. XI-XIV): El califat es fracciona en petits regnes. Molt rics en agricultura, art, cultura, artesania i comerç. Molt dèbils militarment, la qual cosa els regnes cristians aprofiten per recuperar terreny. L'última taifa, Granada, resisteix 150 anys, però el 1492 és conquerida pels Reis Catòlics.

La Dinastia Carolíngia

Carles Martell: La Batalla de Poitiers

Carles Martell: Primer ministre del rei franc Childeric, venç els àrabs a Poitiers i els fa recular (732).

Pipí el Breu: Naixement dels Estats Pontificis

Pipí el Breu: Va destronar el rei Childeric i es va fer coronar rei pel Papa Esteve II per legitimar la seva acció. El Papa, a canvi, li va demanar terres que Pipí va prendre als llombards, i aquí neixen els Estats Pontificis.

Carlemany: L'Imperi i la Cultura

Carlemany: Va intentar refer l'Imperi Romà d'Occident.

Organització de l'Imperi

• Va conquerir terres als llombards i als saxons.
• Va dividir el regne en 300 comtats que donava a nobles fidels perquè els administressin.
• Va crear els missi dominici per anar a controlar els comtes.
• Va posar la capital a Aquisgrà perquè estigués més cèntrica.
• Va crear les marques: com que era un moment on diverses civilitzacions pressionaven les fronteres de l'imperi, va crear les marques, que eren uns comtats en zones frontereres, manats per un marquès que tenia més autonomia que els comtes, ja que havia de defensar-se d'aquestes invasions. Moltes marques van acabar independitzant-se (per exemple: Hispànica, Bretanya, Danesa, Sòraba, Pannònica).

Carlemany es va fer coronar emperador pel Papa Lleó III.

Desenvolupament Cultural

• Va fer crear monestirs als diferents comtats.
• Va crear l'Escola Palatina d'Aquisgrà per aprendre cultura ell i la seva família.
• Van inventar la lletra minúscula.

Societat Carolíngia

• La societat era principalment rural.

La Derrota de Roncesvalls

Expedició contra el califa de Còrdova: van marxar de Còrdova sense lluitar. Quan passaven per Saragossa, van atacar l'emir. Quan van marxar d'allà amb un botí ple de joies, als Pirineus, en el pas de muntanyes per Roncesvalls, van passar en dos grups: el primer, «el grup principal de Carlemany», i en el segon, «la rereguarda». Com que els bascons van sentir soroll i coneixien el terreny, els van atacar, i va acabar en derrota per als francs.

La Civilització Islàmica: Un Llegat Brillant

Aportacions Culturals i Científiques

Els àrabs van ser uns grans transmissors de cultura. L'agricultura era molt productiva, van entendre les tècniques de reg. L'artesania era de gran qualitat (ceràmiques, armes, teixits...). El comerç es va desenvolupar molt.

Els musulmans han tingut un paper molt important en el desenvolupament de la humanitat. Van adoptar les innovacions d'altres pobles i van portar d'Àsia noves tècniques i nous objectes. L'esplendor econòmica va provocar el creixement de les ciutats, que esdevingueren centres urbans vibrants.

Destacaven en la cirurgia ocular, en l'arquitectura i en la navegació. Mai havien fet escultures perquè la seva religió els prohibia fer representacions de figures humanes.