Història de la Corona d'Aragó i els Comtats Catalans

L'Origen de la Marca Hispànica i els Comtats

Marca Hispànica: territori fronterer del regne franc, creat per Carlemany, que dominava i protegia les terres a tocar del sud del Pirineu fins a Barcelona. Serà dividit en comtats. Al capdavant hi haurà els comtes, nomenats per Carlemany.

Catalunya Vella: part de l'actual territori que formarà part de la Marca Hispànica i que serà cristiana. La frontera amb al-Àndalus era el sud de Barcelona. Hi haurà els comtats carolingis que dependran del rei franc.

Guifré el Pelós: comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya. Va agafar autonomia del rei franc, ja que va transmetre hereditàriament el comtat (una llegenda el lliga amb l'escut de les quatre barres, reacció d'una dinastia). L'any 897 mor Guifré.

Ràtzies: expedicions militars organitzades pels musulmans d'al-Àndalus contra els comtats catalans per saquejar i robar les ciutats.

Almansor: general musulmà que va dirigir la ràtzia del 985 contra Barcelona, destruint la ciutat.

Borrell II: comte de Barcelona, fill de Sunyer I i germà de Miró. Net de Guifré el Pelós, havia heretat tots els territoris del seu avi.

Revolta feudal: els nobles, vassalls dels comtes, volen conquerir noves terres i augmentar les seves rendes agràries.

Mals usos: eren els senyors que van sotmetre la pagesia a una sèrie de normes que fixaven les obligacions i els tributs dels pagesos i que feien molt dures les seves condicions de vida.

Pàries: els comtats tenien a ponent el regne taifa de Lleida i al sud el de Tortosa, i van exigir als seus reis el pagament de tributs (pàries) a canvi de mantenir la pau.

La Formació de la Nació i la Corona d'Aragó

Catalunya: Catalunya significa "terra de castells" i es comença a utilitzar en època del comte Ramon Berenguer III.

Regne d'Aragó: els comtats d'Aragó s'independitzen del regne franc i s'uneixen per crear el Regne d'Aragó (1035).

Peronella: a la mort d'Alfons el Bataller, Ramir II el Monjo fou proclamat rei d'Aragó. Ell no ho volia ser i va tenir una filla, Peronella, que va concertar el seu casament amb Ramon Berenguer IV.

Ramon Berenguer IV: era comte de Barcelona i es va casar amb Peronella.

Alfons el Cast: fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, fou el primer a ostentar el títol de rei d'Aragó i comte de Barcelona i governar ambdós territoris de manera unificada.

Corona d'Aragó: es va organitzar com una confederació que englobava diferents territoris: Catalunya i el Regne d'Aragó, València i Mallorca. S'organitza com una monarquia confederal.

Occitània: són les terres que hi havia al nord dels Pirineus i pertanyien al comte de Barcelona.

Catarisme (càtars): és una confessió religiosa que no segueix la doctrina de l'Església catòlica. Els seus seguidors són els càtars. El papa de Roma, Innocenci III, mana perseguir-los.

Batalla de Muret: batalla a principis del segle XIII entre els occitans i els seus aliats catalanoaragonesos contra els croats del nord de França, que aprofitaren per controlar la mort de Pere I d'Aragó i el final del domini catalanoaragonès sobre el sud de França (Occitània).

Tractat de Corbeil: el nou rei de la Corona catalanoaragonesa, Jaume I, renuncia definitivament als seus drets sobre Occitània.

Repoblament: poblar les terres de la Catalunya Nova amb cristians. La propietat serà per a nobles i religiosos; la treballaran els pagesos.

Cartes de poblament: per atreure pobladors a les noves ciutats (Lleida i Tortosa), aquestes cartes asseguren que els seus habitants estaran lliures de servitud.

Jaume I el Conqueridor: era un rei (rei de la Corona catalanoaragonesa i fill de Pere I el Catòlic, que va signar el Tractat de Corbeil) que a principis del segle XIII va conquerir Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1232-45).

Roger de Llúria: va ser qui va disposar de la flota comandada per Pere el Gran, que va emprendre la conquesta de Sicília (1282-1283). Era el comandant de la flota militar.

Roger de Flor: era qui dirigia un exèrcit de soldats que va conquerir Atenes i Neopàtria entre el 1311 i el 1390.

Almogàvars: era un exèrcit de soldats mercenaris, dirigit per Roger de Flor, que van ajudar a conquerir Atenes i Neopàtria. Lluiten a canvi de diners.

Consolidació de la Identitat i l'Expansió

Catalunya: Catalunya significa "terra de castells" i es comença a utilitzar en època del comte Ramon Berenguer III.

Regne d'Aragó: els comtats d'Aragó s'independitzen del regne franc i s'uneixen per crear el Regne d'Aragó (1035).

Peronella: a la mort d'Alfons el Bataller, Ramir II el Monjo fou proclamat rei d'Aragó. Ell no ho volia ser i va tenir una filla, Peronella, que va concertar el seu casament amb Ramon Berenguer IV.

Ramon Berenguer IV: era comte de Barcelona i es va casar amb Peronella.

Alfons el Cast: fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, fou el primer a ostentar el títol de rei d'Aragó i comte de Barcelona i governar ambdós territoris de manera unificada.

Corona d'Aragó: es va organitzar com una confederació que englobava diferents territoris: Catalunya i el Regne d'Aragó, València i Mallorca. S'organitza com una monarquia confederal.

Occitània: són les terres que hi havia al nord dels Pirineus i pertanyien al comte de Barcelona.

Catarisme (càtars): és una confessió religiosa que no segueix la doctrina de l'Església catòlica. Els seus seguidors són els càtars. El papa de Roma, Innocenci III, mana perseguir-los.

Batalla de Muret: batalla a principis del segle XIII entre els occitans i els seus aliats catalanoaragonesos contra els croats del nord de França, que aprofitaren per controlar la mort de Pere I d'Aragó i el final del domini catalanoaragonès sobre el sud de França (Occitània).

Tractat de Corbeil: el nou rei de la Corona catalanoaragonesa, Jaume I, renuncia definitivament als seus drets sobre Occitània.

Repoblament: poblar les terres de la Catalunya Nova amb cristians. La propietat serà per a nobles i religiosos; la treballaran els pagesos.

Cartes de poblament: per atreure pobladors a les noves ciutats (Lleida i Tortosa), aquestes cartes asseguren que els seus habitants estaran lliures de servitud.

Jaume I el Conqueridor: era un rei (rei de la Corona catalanoaragonesa i fill de Pere I el Catòlic, que va signar el Tractat de Corbeil) que a principis del segle XIII va conquerir Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1232-45).

Roger de Llúria: va ser qui va disposar de la flota comandada per Pere el Gran, que va emprendre la conquesta de Sicília (1282-1283). Era el comandant de la flota militar.

Roger de Flor: era qui dirigia un exèrcit de soldats que va conquerir Atenes i Neopàtria entre el 1311 i el 1390.

Almogàvars: era un exèrcit de soldats mercenaris, dirigit per Roger de Flor, que van ajudar a conquerir Atenes i Neopàtria. Lluiten a canvi de diners.

Resum de Tractats i Conquestes

Tractat de Corbeil: el nou rei de la Corona catalanoaragonesa, Jaume I, renuncia definitivament als seus drets sobre Occitània.

Repoblament: poblar les terres de la Catalunya Nova amb cristians. La propietat serà per a nobles i religiosos; la treballaran els pagesos.

Cartes de poblament: per atreure pobladors a les noves ciutats (Lleida i Tortosa), aquestes cartes asseguren que els seus habitants estaran lliures de servitud.

Jaume I el Conqueridor: era un rei (rei de la Corona catalanoaragonesa i fill de Pere I el Catòlic, que va signar el Tractat de Corbeil) que a principis del segle XIII va conquerir Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1232-45).

Roger de Llúria: va ser qui va disposar de la flota comandada per Pere el Gran, que va emprendre la conquesta de Sicília (1282-1283). Era el comandant de la flota militar.

Roger de Flor: era qui dirigia un exèrcit de soldats que va conquerir Atenes i Neopàtria entre el 1311 i el 1390.

Almogàvars: era un exèrcit de soldats mercenaris, dirigit per Roger de Flor, que van ajudar a conquerir Atenes i Neopàtria. Lluiten a canvi de diners.