Història Contemporània: De Napoleó a les Unificacions i l'Art del S. XIX

1. Etapa napoleònica (1799-1815)

Del Consolat a l’Imperi

• Napoleó Bonaparte va fer un cop d’Estat.
• Va ser nomenat cònsol vitalici (1802) i posteriorment emperador (1804).
• El Bonapartisme es caracteritza per ser un règim autoritari.
• Nova societat: aristocràcia i burgesia rica dominant.
• Reformes importants:
  • Nova administració.
  • Codi civil (1804).
  • Acord Estat-Església.

Imperi napoleònic

• Gran expansió territorial per Europa.
• Oposició forta del Regne Unit.
• Derrota naval a Trafalgar (1805).
• Intent de bloqueig econòmic a Gran Bretanya.
• Invasió de Rússia (fracàs).
• Abolició dels drets feudals i aplicació del codi civil als territoris.

Derrota de Napoleó

• Formació d’una coalició antifrancesa després del fracàs a Rússia (1813).
• 1814: Ocupació de París i restauració borbònica.
• 1815: Derrota final a Waterloo i exili a Santa Helena.

2. Restauració, liberalisme i nacionalisme (1815-1830)

Restauració

• Congrés de Viena (1814-1815).
• Principis fonamentals:
  • Legitimitat monàrquica.
  • Equilibri europeu.
• La Santa Aliança defensa l’absolutisme.
• Revolucions liberals (1820): només Grècia aconsegueix independència.

Liberalisme

• Defensa: llibertat, igualtat i sobirania nacional.
• La Constitució busca:
  • Limitar el poder del rei.
  • Separació de poders.
  • Parlament representatiu.
• Sovint perseguit pels absolutistes.

Nacionalisme

• Dret dels pobles a formar el seu propi Estat.
• Elements d’una nació: llengua, història, tradicions, i, de vegades, religió.
• Situació europea: imperis amb diverses nacions i territoris dividits.

3. Revolucions liberals (1820, 1830, 1848)

• Diverses revolucions a Europa buscant governs liberals i drets polítics.

També nomenades com les revolucions burgeses.

4. Unificacions nacionals

Itàlia

• Península dividida després del Congrés de Viena.
• Risorgimento: moviment unificador.
• El Piemont-Sardenya lidera el procés.
• 1861: Vittorio Emanuele II, rei d’Itàlia.
• Posterior annexió del Veneto i Roma.

Alemanya

• 38 estats inicials.
• Prússia lidera la unificació.
• Zollverein: mercat comú (1834).
• Otto von Bismarck impulsa la unificació excloent Àustria.

5. Moviments artístics

Rococó (1a meitat s. XVIII)

• Decoració excessiva, art festiu i quotidià.
• Característiques:
  • Gust per la decoració excessiva, exaltació del plaer i el divertiment. Amor, sensualitat i quotidianitat.

Era “Festiva”

• Expressió d’un estament social que fugia de l’avorriment per mitjà d’un art sense pretensions ni transcendència.

Destaquem: “El columpi” de J.H. Fragonard.

• La noia ensenya la roba interior a l’amant, mentre que el seu marit la gronxa en el columpi.

Neoclassicisme (2a meitat s. XVIII)

• Inspiració grecoromana.
• Art racional i ordenat.

Surt en paral·lel a la Il·lustració, en contradicció a l’art Barroc i al Rococó.

• Característiques: és un art racional, imitació dels models grecs i romans.

Buscar grans espais i l’harmonia del conjunt (l’ordre). Buscar reproduir el moment històric de l'època. Un art burgès.

Destaquem: Jacques-Louis David:

• El jurament del joc de la pilota.
• La coronació de Napoleó.

Romanticisme (1a meitat s. XIX)

• Exaltació sentiments i llibertat.
• Relacionat amb liberalisme i nacionalisme.

Paral·lel al liberalisme i nacionalisme.

Característiques: Exaltació dels sentiments, defensa la llibertat.

Referents:

• Literatura: Lord Byron, Victor Hugo…
• Música: Beethoven, Chopin, Wagner…
• Pintura: E. Delacroix, C.D. Friedrich…

Destaquem:

• Viatger vora el mar de boira – Friedrich.
• El rai de la “Meduza” – T. Géricault.

Realisme (1a + 2a meitat s. XIX)

• Reflecteix la realitat social i la industrialització.

Paral·lel a la industrialització.

• Característiques: Reflecteix la realitat de la burgesia industrial i el proletariat.

Referents:

• Literatura: Zola, Balzac, Tolstoi, Dickens…
• Pintura: Courbet, Daumier, Millet, Fortuny…

Destaquem:

• Les espigolaires (Millet).
• La vicària (Fortuny).