Guerres de l'Opi

L'emperador xinès, preocupat per l'increment del consum d'opi entre els seus súbdits, afavorit pel contraban i protegit pels britànics, va prohibir la importació i va fer llançar 20.000 caixes al mar. La Gran Bretanya va respondre a aquest acte amb la guerra (1840). Després d'haver ocupat Xangai, els britànics van obtenir pel Tractat de Nanquín:

• La cessió de Hong Kong.
• L'obertura de la Xina al comerç europeu.
• La rebaixa dels drets de duana.
• El dret dels seus súbdits a ésser jutjats només pels seus cònsols.

Aquest tractat, del qual les altres potències europees es van beneficiar immediatament, va obrir la Xina als occidentals.

Guerra de Successió (Guerra Civil dels EUA)

El punt fonamental de discòrdia era l'esclavitud. El Nord volia abolir-la o, almenys, evitar que es propagués als nous estats de la Unió. El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la. Durant anys, les tensions s'havien resolt mitjançant compromisos provisionals. Però l'elecció d'A. Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió (1859) va provocar la separació d'onze estats del Sud, que constituïen la Confederació Sudista, i el desencadenament de la guerra, que va tenir tres fronts:

• Front de l'Est: Entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny. Va ser estacionari durant tota la guerra, a causa de l'esperit de defensa de la capital.

Fronts de Batalla

En el front de la mar, el Nord va tenir una clara superioritat: l'almirall Farragut va ocupar places tan importants com Nova Orleans i Mobile i va bloquejar el comerç del Sud.

En el front de l'Oest, el més actiu, el Nord va tenir un paper dominant i s'hi van distingir nombrosos generals, entre ells el general Grant, que, en ocupar Vicksburg (1863), va dominar la vall del Mississipí i va separar de la Confederació els estats d'Arkansas, Texas i Louisiana.

Una nova incursió del Nord, aquesta vegada comandada per Sherman, va arribar a Savannah, a l'Atlàntic (1864), i va dividir en dues meitats el territori que estava sota la Confederació.

Segona Revolució Industrial

Aquesta segona revolució industrial no és igual que la primera; suposa un gran canvi més profund, que ens porta a les coses més clares que tenim actualment. Comença a l'any 1870 amb l'adopció de noves fonts d'energia.

Fonts d'Energia

1. L'Electricitat

Quan agafa molta importància l'electricitat? Als anys 70. L'electricitat no era una cosa nova, però no se sabia què es podia fer amb ella. Als anys 70, es va començar a utilitzar com a font d'energia.

El 1866, el senyor Siemens (un científic alemany) va desenvolupar la Dinamo (un aparell que converteix l'electricitat a moviment i a l'inversa). Això permet el desplaçament d'energia amb cables fins a un altre punt o màquines. També va permetre crear tot un sistema de transport i enllumenat públic que abaratia els costos comparat amb altres mètodes com el gas. Converteix l'energia en moviment i el moviment en energia. Permet créixer a la ciutat; per exemple, l'ascensor, que ajuda que els edificis creixin cap amunt, no només en superfície. L'electricitat també té un gran avantatge per a països que no tenen tant carbó, com per exemple Catalunya, ja que, al no tenir-ne prou, han d'importar-lo o aprofitar l'energia hidràulica per portar electricitat a la ciutat.

2. El Petroli

La segona font d'energia va ser el petroli, del qual va passar el mateix que amb l'electricitat: se'n coneixia l'existència, però no se sabia com utilitzar-lo. A Pennsylvania (Estats Units) van començar a explotar el petroli i van obtenir un producte anomenat Kerosè. Per què es feia servir el Kerosè? El Kerosè va començar a competir amb l'electricitat. L'únic problema que va tenir el Kerosè va ser que, l'any 1880 a Alemanya, Daimler, Otto i Benz van inventar el motor d'explosió (benzina/dièsel). El motor d'explosió ens va portar el cotxe. El 1903 es va inventar el primer avió (els creadors van ser els germans Wright). El 1908 es va crear el primer cotxe anomenat Ford T.

3. La Indústria Química i Alimentària

La tercera gran pota de les fonts d'energia va ser la indústria Química, que es va utilitzar per desenvolupar medicaments, tints, productes de neteja, explosius, fibres artificials i fertilitzants.

Comencen a sortir marques d'aliments (com per exemple, marques de patates: Pringles, Lays, etc.), anomenada també la indústria alimentària. Era una indústria on la gent estava ben alimentada, com per exemple a Amèrica i els Estats Units. Amb la carn, no es podia enviar molt lluny perquè es faria malbé, així que es consumia on es produïa. La carn que va arribar a Europa va ser traslladada amb congeladors. Chicago, per exemple, va ser un dels llocs que es va desenvolupar molt bé amb la indústria alimentària, ja que tenien molts camps per obtenir alimentació (com l'Argentina).

L'Expansió Colonial

Gran Bretanya i França es van quedar els dos territoris més grans. Alemanya va ser de les primeres a apropiar-se'n, quedant-se amb pocs territoris. Bismarck no mostrava interès, ja que volia organitzar una conferència amb els països perquè França es dediqués a conquerir i oblidés la derrota i els territoris perduts. Les colònies alemanyes van quedar molt limitades.

Portugal coneixia la costa africana des de feia segles perquè hi comerciava, mantenint una gran presència, normalment a la costa, ja que els portuguesos al segle XV volien arribar a l'Índia bordejant Àfrica i van anar passant per parts d'Àfrica. És per això que encara tenen presència. Portugal és un país pobre que busca explotar Àfrica per poder produir i vendre, per tant, van aprofitar per ocupar els territoris que ja coneixien i així resoldre els problemes econòmics. Al segle XIX, Portugal encara tenia comerç per mar amb Àfrica i aprofitaven les xarxes de viatge per poder arribar i ocupar aquell espai.

Un altre país que va adquirir una gran força colonial serà Bèlgica, que es va quedar el Congo. Pràcticament el que quedava es va repartir entre Gran Bretanya i França, ocupant un espai del nord-oest d'Àfrica per tenir presència a Algèria i a la costa. Així podien penetrar l'interior i ocupar l'espai tan gran que hi havia a l'interior, on hi havia tot de països. Bona part de les seves colònies franceses estaven al Sàhara, per tant, no eren tan valuoses.

Motivacions Colonials

Quina era la seva motivació? El sentiment d'inseguretat, ja que abans França era la principal potència terrestre, però després de ser derrotats no sabien quin seria el seu futur, i la forma de solucionar els dubtes era apoderar-se de territoris per estar més tranquils davant la derrota contra Alemanya.

L'altre país que es va quedar el gruix de les colònies africanes seran els britànics. El cas de Gran Bretanya serà particular perquè continuen pensant que el liberalisme econòmic és el millor del món i encara mantindran les seves colònies força obertes per comerciar.

Per què les volen? Perquè no es quedi algú altre i només per a ells mateixos acabin estancant el negoci. Algunes colònies seran de les més riques. A ells, després d'haver guanyat tant amb el liberalisme, no el poden abandonar i volen continuar utilitzant-lo, malgrat que els altres països siguin tan tancats. Gran Bretanya tindrà els seus territoris relativament oberts. Els espais en blanc seran territoris que no seran ocupats de moment.

Itàlia és un país que arribarà tard a la conquesta colonial i es quedarà les restes. A més, quan intentin expandir-se a Etiòpia patiran una derrota brutal per part dels etíops; serà l'únic país derrotat pels africans, i és l'últim país que quedava pràcticament per colonitzar.

Friccions i Conflictes

El 1900 pràcticament tot el territori africà ja havia estat ocupat i repartit, i a mesura que s'ocupaven, començaven a haver-hi friccions i conflictes sobre qui havia arribat primer.

Els portuguesos volien un territori de costa a costa, est a oest, i seguint els principis de Berlín podien dir que els territoris eren seus, però xocaven amb Gran Bretanya, ja que ells volien crear un ferrocarril que anés de punta a punta de nord a sud d'Àfrica. Gran Bretanya va dir als portuguesos que si no s'apartaven els atacarien, i Portugal va haver d'humiliar-se i retirar-se d'aquest territori que seria britànic.

Després, els francesos, que volien arribar al mar Roig d'est a oest, també xocaven contra Gran Bretanya, i això els va portar al conflicte de l'Incident de Fashoda. Finalment, fins que els seus governs no es van posar d'acord, van posar les seves banderes al mateix lloc, tot i que Gran Bretanya els superava en nombre, i al final, Gran Bretanya va fer fora els francesos i ells no s'hi van poder negar, havent de marxar, però per sort, no va esclatar una guerra.

Imperi Austríac

Al segle XX, cada vegada està més aïllat perquè els països abandonen l'absolutisme i es passen al Liberalisme. Els austríacs passen del 1848 (revolució), després es veuen molt integrats a la guerra d'unificació d'Itàlia. Quan s'estan recuperant de la guerra contra Napoleó, entren a la guerra contra Prússia. Han d'anar amb compte perquè els altres països, quan pateixen debilitat, poden tornar a fer una revolució. Agafaran una de les nacionalitats i li oferiran tenir un paper coprotagonista.

El 1866 es convertirà en l'Imperi Austrohongarès. Això els ajudarà a mantenir totes les nacions que tenen sota el seu poder.

L'emperador vol tenir bona relació amb Alemanya. Rússia farà que els austrohongaresos tinguin por, ja que pot ser que comencin a créixer i els arribin a atacar. Es crearà un sistema estatal omnipresent, hi haurà un control de la població mai vist, amb policies, burocràcia... (societat amb obsessió pel control). Viena a finals de segle és superpotent.

L'Imperi Rus

A mitjans de segle, amb la Guerra de Crimea. Ha passat de ser l'únic país capaç de derrotar Napoleó a veure com altres països bombardegen Crimea, tot això per no fer la guerra contra Prússia. La seva lliçó és modernitzar les coses. Salven l'estructura social amb petits canvis i reformes. El 1861 hi va haver una abolició de la servitud, que lligava la gent a la terra on naixia (serfs).

Rússia volia fer una revolució, però no volia canviar el sistema polític com el que tenen Gran Bretanya o França. Van fer una creació d'infraestructures (Revolució): Tren, telègraf, ciutats... Començant a modernitzar ciutats com Moscou, però altres territoris encara segueixen amb un poder absolutista. En aquesta època, Rússia s'expandirà cap a l'Àsia central i el Caucas, perquè tenen avantatge militar.

Comencen a apropar-se a l'Índia, territori de Gran Bretanya. La zona de l'Afganistan serà com un "tap" per evitar conflictes. Gran Bretanya i Rússia feien el "gran joc". La relació entre ells no serà del tot bona. Tothom comença a veure Rússia amb preocupació perquè cada cop està creixent més. Rússia pot arribar a ser més del que és, i per això França, Àustria i Gran Bretanya comencen a témer-li.

Guerra Russo-Japonesa (1904-1905)

El 1902 hi va haver una disputa entre Rússia i Japó, ja que tots dos volien el territori del nord de la Xina. Japó se'ls va avançar i va començar a ocupar més territori, iniciant una discussió sobre qui conqueriria més territori. Japó va fer un atac sorpresa a la flota russa i la va destruir. Els russos van tenir grans esforços logístics, ja que havien de fer tota la volta fins al territori. El 1904 va ser la Batalla de Tsushima. Els russos van reunir tropes i les van enviar a bloquejar Japó. S'enfronten les flotes, però la japonesa guanya. Els russos no tenen ganes de seguir batallant, i finalment els guanyadors són els japonesos.

El 1905 va ser la Revolució Russa: la gent va sortir a manifestar-se per les condicions de vida... i l'exèrcit rus va reaccionar violentament. En una manifestació pacífica a Sant Petersburg, l'exèrcit va disparar als manifestants. Aquesta revolució va fracassar. Rússia estava menys avançada que la resta de països europeus.

Diferència amb l'Imperi Austríac

• Àustria no vol una guerra per por a desaparèixer; volen mantenir-se tal com estan.
• Els russos, en canvi, tenen una gran confiança en ells perquè volen fer grans canvis en el futur (encara que en el futur els surti malament).

Alemanya

Bismarck sap que amb una altra guerra pot perdre l'Alemanya unificada, així que canvia d'estratègia. Objectiu: que no hi hagi més guerres, evitar el conflicte.

Ho aconsegueix amb una diplomàcia amb els altres països per portar-se bé amb tothom (farà tractats):

• Àustria: Un tractat de pau i aliança.
• Rússia: Tractat d'aliança.
• Itàlia: Tractat d'aliança.

Amb França no ho fa perquè tenen moltes ganes (per les guerres del 1842), però estan tranquils perquè França està sola i Alemanya està molt aïllada. Els francesos començaran a competir per les colònies africanes contra Gran Bretanya perquè no se'ls passi pel cap atacar. A partir d'ara va amb molta prevenció perquè no vol perdre el que va aconseguir abans.

El que farà Bismarck és mantenir contenta la burgesia, però sense que manin, i construir infraestructures. Maniobra de Bismarck: com ell mana, els burgesos estan contents. S'adona que la classe baixa potser no està contenta i fa una legislació per protegir els drets dels treballadors. Serà la primera legislació del món a favor de la classe baixa.

La indústria alemanya superarà la britànica, fent que l'economia d'Alemanya sigui la més potent. Bismarck crearà un sistema parlamentari fals. Només el parlament pot estar d'acord o no amb les despeses. Li surt més a compte això que fer que hi hagi una revolució de tota la gent contra ell. Així tothom està content. S'està convertint en un gegant industrial i tecnològic i no para de créixer.

Guillem II

Bismarck es jubila ja que no s'assabenta dels nous canvis. L'economia és avançada per facilitar la vida de la burgesia, però el seu règim és absolutista; tenen avenços, però segueix la mentalitat base. El govern a partir d'ara ha de garantir que no hi hagi perill per la seva aparició.

França

El 1871, durant la Comuna de París, manava Napoleó III. Es posava a qualsevol guerra per guanyar prestigi. És un país que es desenvolupa molt econòmicament, però per la humiliació que va passar a Versalles per la guerra perduda contra Prússia, va haver-hi una revolució a París: la Comuna de París. L'exèrcit va bombardejar París; la repressió a París va ser salvatge, amb més de 1.000 morts; hi havia un règim comunista. Com que no hi havia cap opció que funcionés per gestionar França, va passar el següent.

El 1870 comença la Tercera República Francesa, on es duia a terme la supremacia de la burgesia. Dura molts anys i França no tornarà a tenir una monarquia. Problemes: el primer, la divisió social, i el segon, encara hi ha sang als carrers per la massacre que hi va haver a París per culpa d'implantar el règim comunista. Hi ha gent que pensa que la república no serveix de res.

La solució va ser crear un gran imperi a l'Àfrica i a l'Àsia, una expansió colonial, crear colònies, per poder millorar l'economia, evitar crisis econòmiques i per mostrar al mapa que França es veu cada vegada més gran pel seu orgull.

Volen recuperar l'orgull, crearan un règim eficient: escoles per a tothom, infraestructures, serveis, trens que vagin a l'hora... perquè els francesos estiguin orgullosos del seu país. L'objectiu era recuperar Alsàcia i Lorena.

Sembla que tenim un règim equilibrat i tot bé, però per dins hi ha dues bandes: la primera té por de la revolució (són els més conservadors) i la segona, els revolucionaris; hi ha una tensió forta entre les bandes.

El 1895 hi va haver el cas Dreyfus, l'oficial de l'exèrcit acusat de ser un espia alemany. Es fa un judici i el porten a la pitjor presó de França (colònia), a l'Illa del Diable. El 1898, Zola (el més important escriptor de França) escriu una carta al diari on acusa els francesos (govern) d'haver fet un judici fals. En aquest moment, França es divideix en dues bandes:

• Accepten que el judici s'ha fet bé: dretes, conservadors, antirevolucionaris.
• No accepten que el judici no s'ha fet bé: esquerres, progressistes, revolucionaris.

Els sectors antirevolucionaris, juntament amb l'exèrcit, van provocar l'incident de Fashoda (França vs Gran Bretanya). Finalment, el 1906 Dreyfus és indultat, i anys més tard el govern dirà que les proves eren falses. França aconseguirà la victòria diplomàtica. El 1902 es va formar l'Aliança de França-Rússia pels mateixos enemics; ara també tenen com a enemic comú GB. França ajuda Rússia a desenvolupar-se, ja que indirectament els beneficia.

Gran Bretanya

Comencen a construir vaixells. Segons els britànics, cap país necessita una flota. Tenen encara el lliure comerç, no bloquegen ningú, pensant en el bé comú de tothom, millorant la classe més inferior i el comerç.

Fan una cursa naval per evitar que Alemanya la faci, ja que no se sap per a què la volen, només és per provocar. Gran Bretanya tenia una obsessió amb la marina (era el centre de la vida nacional, des d'un punt de vista polític i cultural). La Royal Navy és la marina britànica. Han de tenir la millor marina amb els millors vaixells.

Hi va haver una cursa naval: Gran Bretanya i Alemanya van construir vaixells cada vegada millors. El 1906 es va botar el primer vaixell, l'HMS Dreadnought, construït en un any, descrit com una màquina de guerra mortal. Va transformar el concepte de la guerra naval i va desencadenar una perillosa cursa armamentística. Tenia 30 canons per disparar, explosius d'alta violència, i podia destruir qualsevol enemic fins a 70 km de distància. L'objectiu era crear aquest vaixell per intimidar Alemanya, però va passar el contrari: és un vaixell tan bo que costa fer-ne un altre.

Al segle XX passa a ser una competència militar; ja no preocupa tant el que fan, però cada vegada fan les coses millor, i és una preocupació contínua, i la relació entre ells cada vegada va a pitjor.

Guerra dels Bòers

La Guerra dels Bòers es va dur a terme a l'any 1815 [Nota: la data correcta és finals del XIX]. La Ciutat del Cap va passar a ser oficialment una possessió britànica.

A la població no li va agradar i van començar a emigrar cap a l'interior (Great Trek). Després d'això, els bòers es van crear dues repúbliques: Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange, on es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia. Freqüentment es feien guerres amb el poble Zulú, un dels estats africans més poderosos del moment.

Les relacions amb els veïns britànics del sud mai van ser fàcils; entre 1880 i 1881 hi va haver un conflicte. Quan es va descobrir que en el territori Boer hi havia mines d'or, la relació es va complicar encara més, generant-se una gran onada d'immigrants del territori britànic a les repúbliques Boer, i també va despertar les ambicions del colonialista britànic Cecil Rhodes, un dels grans defensors de l'imperialisme britànic. Rhodes va voler utilitzar la gent que va emigrar al territori Boer per provocar un aixecament que acabés amb els governs locals i posés aquests territoris sota control britànic.

Els bòers sentien una gran desconfiança cap als britànics, però els necessitaven per extreure l'or de les mines; els mantenien molt controlats i els limitaven molts drets. Les relacions es van començar a tensar i el 1899 va esclatar la Guerra dels Bòers. Compraven armes d'última tecnologia a Alemanya i van començar a derrotar els britànics, fins i tot entrant al seu territori; va ser una humiliació per a Gran Bretanya. El 1900, Gran Bretanya va mobilitzar gairebé tot l'exèrcit britànic (400.000 soldats), tot i així els Bòers van resistir durant 2 anys.

Una de les tècniques que utilitzen els britànics és agafar les famílies dels bòers en camps de concentració (on morien). GB guanya la guerra, però augmenta el malestar de no ser el que eren abans; GB comença a buscar "amics" (aliances) amb Europa.

Japó

El període de moltes guerres civils entre ells. Anul·len el comerç amb la resta del món, perquè si no es poden expandir, ningú vindrà a molestar-los. Volen estar aïllats.

A mitjans del segle XIX, arriba al port del Japó. El 1868 hi va haver la Revolució Meiji, on l'emperador obté més poders perquè vol modernitzar Japó seguint el model d'Europa i Estats Units, de la manera més ràpida. Permeten enviar experts de Gran Bretanya i Estats Units per poder imitar-los. El seu objectiu era canviar, modernitzar-se igual que els altres països, enviar gent d'aquí a explicar com es fa i contractar gent dels altres països per portar-los al Japó.

Hi ha sectors tradicionals del Japó que no volen aquests canvis. A finals dels 80, s'havia industrialitzat moltíssim, sembla un país europeu en comptes d'un asiàtic. El sistema polític és com el d'Alemanya, així que l'emperador seguirà tenint molt de poder.

Els països moderns estan creant colònies a l'Àfrica, i el 1895 hi va haver la Guerra entre Japó i Xina (que va provocar Japó), fent que el seu objectiu fos apoderar-se de territoris al nord de la Xina. Serà una gran victòria per part del Japó, ja que la Xina estava molt endarrerida. Va ser una humiliació per a la Xina, perquè l'havia guanyat un país asiàtic, i es quedaran amb territoris seus.

El 1898 hi intervindran altres països, perquè veient que l'Àfrica s'està acabant, volen quedar-se amb territoris xinesos. Un dels països que volia frenar el Japó era Rússia. Això provoca que, per ser més respectats, els japonesos hauran de derrotar algun país europeu, i comencen a preparar-se per combatre Rússia.

El 1904 es fa la Guerra Japó vs Rússia. Esclata amb un atac del Japó a Rússia per sorpresa a la zona del Pacífic de Rússia. Rússia agafa les altres dues flotes, les ajuntarà i les farà creuar tota Àfrica i les enviarà cap a Àsia. Japó tornarà a guanyar. Rússia accepta que el Japó els ha derrotat. Això serà vist per tot el món perquè serà la primera vegada que un país asiàtic guanyarà a un país europeu. Després passaran a ser una potència equiparable amb altres països europeus. Finalment, el 1902 s'havia format un tractat d'aliança entre Japó i GB; en la guerra contra Rússia, els britànics no es posaran enmig.

Estats Units

El que faran els Estats Units serà fixar-se en els territoris del Carib, ja que eren molt interessants.

Conseqüències de la Guerra Hispano-Americana

• Independència de Cuba.
• Es quedaran amb Puerto Rico i les illes Filipines, que eren de l'imperi espanyol.

Estats Units comença a construir el Canal de Panamà, una obra de màxima complexitat, amb més de 1.000 obrers. Les illes de Hawaii van ser controlades pels americans. Van intervenir en la guerra entre Cuba i Espanya, a favor de Cuba. Els Estats Units declaren la guerra a Espanya, la guanyen, i Cuba esdevé independent, i aconsegueixen també Filipines i Puerto Rico.

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial va començar l'any 1914. Gran Bretanya considera que ja no és bo estar sola militarment. S'uneix amb Rússia i França.

La Crisi del Marroc i les Aliances

El 1904 hi va haver un acord amistós entre Gran Bretanya i França: els francesos accepten que els britànics dominin Àfrica, i Gran Bretanya deixa que França es quedi amb l'últim terreny d'Àfrica, el Marroc.

Gran Bretanya controla l'estret de Gibraltar; els britànics no volen que els francesos es quedin amb el nord i li donen aquell territori a Espanya. Els francesos accepten i els espanyols estan encantats per tornar a tenir aquella part del Marroc.

Amb el repartiment del Marroc, Alemanya es va quedar sense cap part, i Guillem II es presenta al Marroc. Augment de tensió i no es volen guerres; les potències es reuneixen a Algesires per discutir el que està passant al Marroc. El 1906 es van establir els Acords d'Algesires. Tot es queda igual que estava: França ajuda la part del sud i Espanya al nord a modernitzar-se, fent que l'any 1912 els espanyols i els francesos ocupin militarment el Marroc. Estan fent el colonialisme clàssic, ja no hi ha ajuda sinó que directament ocupen. Camerun és un punt calent.

El 1892 es fa el Tractat de la Triple Aliança entre Itàlia, Alemanya i Àustria-Hongria, comprometent-se que no es poden aliar amb un país enemic de qualsevol país aliat. Primer va ser un tractat en secret. El seu objectiu va ser obligar els alemanys a lluitar a l'est i oest.

Nacionalisme i Guerra Total

El primer cop que en vam parlar era liberal (1848). Surten amb un nacionalisme diferent (Alemanya). Bismarck separa el liberalisme i el nacionalisme, però molts països segueixen amb nació liberal.

Rússia és molt més absolutista que Alemanya; té tothom entretingut a fer la nació més gran i més forta, i a ningú li importa si el règim del seu país és vàlid o no.

Bandes enfrontades:

• Triple Entesa: Rússia, França i Sèrbia.
• Triple Aliança: Alemanya, Imperi Austrohongarès (els italians no es volen ficar al conflicte).

En la guerra total no depèn només dels soldats que hi hagi al front; lluiten amb tot el que hi ha al país, tothom està implicat en la guerra. Totes les indústries són convertides per crear de tot per a la guerra. Intervenen les dones, ja que els homes estan a la guerra; substitueixen els homes a les fàbriques, com a conductores de tren, etc. La destrucció és un objectiu per al teu enemic.

Guerra Naval i Submarina

Es va fer la Batalla de Jutlàndia, on s'enfronten la flota d'Alemanya vs la flota de Gran Bretanya. El resultat no és decisiu; s'enfonsen més o menys la mateixa quantitat de vaixells. Aquesta batalla s'acaba perquè els britànics estan creixent i els alemanys se'n van. Després d'aquesta batalla, els alemanys no intentaran desafiar la flota britànica d'alta mar.

GB bloqueja les costes d'Alemanya amb els vaixells perquè altres països neutrals no puguin comerciar amb Alemanya. Hauran de viure dels seus camps, però comença a ser més difícil ja que estan en guerra.

Van desafiar la flota britànica amb submarins, bloquejant també les seves costes i bloquejant els altres països perquè així tampoc pugui comerciar GB.

El problema dels submarins és que comencen a enfonsar els vaixells dels Estats Units:

• 1915: Enfonsament del Lusitania; després d'això, els alemanys deixaran d'utilitzar submarins.
• 1917 (Febrer): Revolució Russa – els ciutadans no volen continuar amb la guerra; entra en el poder un nou govern que decideix continuar amb la guerra. Els soldats estan desmotivats.
• Alemanya també està cansada de la guerra, la població passa gana (fam), així que prenen una decisió arriscada. Abril – Alemanya torna a utilitzar els submarins.
• França: Motins per part dels soldats, es neguen a obeir les ordres dels seus caps, sobretot als atacs a les trinxeres, ja que és una mort segura.
• Batalla d'Ypres: GB vs Alemanya. Els britànics bombardegen Ypres i destrueixen els drenatges naturals, cosa que provoca un mar de fang. Els britànics lluitaran amb el fang fins al pit. Va ser una de les pitjors batalles, ja que no només hi ha moltes baixes sinó també per les condicions en què lluiten.
• Els EE.UU. intervenen, a conseqüència dels submarins. Trigaran gairebé 1 any a intervenir en la guerra, ja que han de preparar l'exèrcit, igual que van fer els britànics.
• Alemanya intenta una guerra entre els EE.UU. i Mèxic i envia un telegrama per convèncer Mèxic, però els britànics l'intercepten i el donen als EE.UU., que s'hi involucren.
• Octubre: 2a Revolució Russa; hi ha un canvi de govern que decideix acabar amb la guerra.

El 1918: Rússia signa un tractat de pau amb Alemanya; Rússia cedeix territoris a Alemanya.

Alemanya ja no necessita els soldats que estan atacant a Rússia, així que els envia cap a França i fa unes grans ofensives cap als enemics. Alemanya i Àustria-Hongria fan una ofensiva cap a Itàlia ("Caporetto"). Alemanya està creant noves ofensives per atacar les trinxeres; aquesta ofensiva consisteix bàsicament a atacar una part concreta de la trinxera en comptes de tota sencera. Les trinxeres de França i GB són destruïdes i això fa que Alemanya avanci territori francès (100 km de París).

Els alemanys han esgotat tota l'energia que els queda, i és quan comencen a arribar els soldats estatunidencs (milions). A Alemanya hi ha motins de la població per la fam. Quan saben que perdran la guerra, Alemanya envia una flota a enfrontar-se amb la flota britànica, però els mariners alemanys es rebel·len i no hi van.

• 11 de novembre de 1918: Final de la 1a Guerra Mundial.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Revolució a Rússia.
• Indicis de revolució a Alemanya.
• Moltes morts a tota Europa, tant militars com gent que vivia al país.
• Impactes en l'economia i en l'agricultura.
• Moltes ciutats destruïdes, han estat bombardejades.
• Mor el colonialisme.
• Molta gent, la majoria militars, amb traumes.

Qüestionari Històric

1. Què van ser les Guerres de l'Opi?

El monarca anglès George III envia una carta al cap xinès Qiang Long el 1793 per millorar el negoci entre ells; però Qiang Long va rebutjar la sol·licitud. La Companyia Britànica de les Índies Orientals estava comerciant i, si no s'aturava, havia de negociar amb la Xina.

GB, indignada amb el rebuig, aprofita que els xinesos havien inventat una droga anomenada Opi, per produir-la a l'Índia i vendre-la il·legalment als xinesos, creant una plaga d'opi. Però el règim xinès ho descobreix i prohibeix la comercialització d'opi. GB, enfadada, comença una guerra naval contra la Xina, que els britànics guanyen.

Es signa el Tractat de Nanjing entre GB i la Xina, un tractat desigual que satisfà les sol·licituds de GB, la qual cosa serà una humiliació per a la Xina. El negoci anglès no es limita al port de Guangzhou i els altres quatre del centre i sud de la Xina. Permeten que el seu negoci entri de manera directa amb la població. A més, si els britànics cometien un delicte, serien jutjats pels tribunals de GB, i la zona de Hong Kong es transformaria en una colònia anglesa, semblant a una base naval. Permeten la custòdia per garantir els interessos de les monedes.

El tractat constava de tretze articles i va ser ratificat per la reina Victòria i el cap suprem Daoguang uns mesos després. Aquest problema i la seva resolució a favor de la potència imperialista del Regne Unit facilitarà l'aparició d'altres potències en escena amb entitats de l'Estat, França i Rússia, obligant la Xina a signar diversos convenis, denominats també "tractats desiguals". Com a conseqüència, el 1860 la Xina es va veure imposada a obrir onze ports més per al comerç exterior, amb el desavantatge real de l'autonomia pròpia. Hi haurà una extensió del comerç europeu a la Xina.

4. Com es va produir l'expansió colonial europea a l'Àfrica?

Cal recalcar que, abans de tot, Europa va començar a esclavitzar els negres; els comerciaven com si fossin un producte, i ells s'ocupaven de la mà d'obra. Van començar a esclavitzar-los per obtenir oli de palma, considerat tan important com el petroli. Però amb el temps l'esclavitud va començar a quedar com una cosa llunyana i cada vegada era més prohibida i mal vista.

Els europeus no van tenir més remei que buscar altres formes de comerciar, ja que ja no hi havia esclaus.

Mohamed Ali el 1820 va intentar generar exportacions de cotó egipci, per al qual va invertir en un gran esforç educatiu i va aconseguir desenvolupament industrial (escoles tècniques i militars, diversos molins i fàbriques per a la producció de metalls, productes químics, tèxtils, armes, vaixells...). El país més industrialitzat va ser Egipte, ja que va importar 500 telers mecànics de Manchester i en 8 anys ja tenia 400.000 fusos mecànics obtinguts venent cotó egipci.

L'any 1886 comença i s'industrialitza al cap de 8 anys, després la indústria s'esfondra i fracassa. La producció era escassa; no podien competir amb els britànics perquè els mancava carbó, ja que Gran Bretanya no acceptava la industrialització que estava fent Egipte (volien comprar carbó a canvi de cotó per tela; la tela que produïen la compraven els egipcis).

El juny de l'any 1831, Egipte va informar Calcuta sobre les aportacions tèxtils, cosa que va perjudicar Gran Bretanya, ja que tenien aportacions similars. Van enviar un tractat desigual a Egipte, i Mohammad Ali s'hi va negar. Turquia va atacar Mohammad Ali per llevar-li el poder i Gran Bretanya va ajudar els turcs. (La dècada de 1880 va despertar l'interès per anar a Egipte i Gran Bretanya va usar l'excusa que Egipte devia diners i hi va desembarcar). Egipte encara era independent, però Gran Bretanya va derrocar l'home que governava i va posar un titella per fer el que Gran Bretanya volia. El 1881, França va ocupar Tunísia, i Gran Bretanya, Egipte.

A França, que volia anar a Egipte, aquesta idea no li va agradar, doncs l'exploració europea a Àfrica s'accelera, igual que a Gran Bretanya. Després apareix Bismarck.

Entre els anys 1882-84, Alemanya va conquerir dues colònies a Àfrica. Després de l'annexió, Bismarck va organitzar la Conferència de Berlín, a la qual van acudir els territoris més poderosos i van signar acords. Els líders d'aquestes regions es van adherir als seus principis i Bismarck va donar per descomptat crear l'ambient adequat per parlar sobre Àfrica (Camerun, Àfrica Occidental) i discutir com es repartirien Àfrica.

Els portuguesos ja havien explorat Àfrica i es podria dir que ja era seu, igual que Espanya. Al final, Bismarck va decidir que només comptava la presència real en el moment del qual es parlava.

S'imposaran unes regles sobre com es durà a terme l'ocupació d'aquests territoris per evitar conflictes entre europeus: en lloc d'utilitzar els tractats antics, seria amb ocupació efectiva del territori. Si ha ocupat el territori i té una presència efectiva i permanent, aquest territori és seu. A més, si l'ús és efectiu, ha d'informar les altres potències que han signat el tractat de la Conferència de Berlín.

Bàsicament, era una cursa per veure qui podia prendre més ràpidament el territori i expandir-se el màxim possible, amb la mentalitat de: *Si no hi arribes tu, se'l quedarà un altre*.

També hi ha els tractats trampa a l'Àfrica: arribava gent exigint coses sense sentit, i si no ho feien, els colonitzadors actuaven amb violència; era un tracte injust que volien justificar la violència.

L'objectiu dels colonitzadors era aconseguir cautxú (utilitzat per als pneumàtics); necessitaven que la població el produís i no es podien negar perquè havien firmat un contracte on s'estipulava que havien de complir les exigències dels colonitzadors. Si no ho feien, atacaven el poblat.

Els encarregats d'això eren gent local reclutada que anava al poblat i recaptava, i si no hi havia prou cautxú, els cremaven les cases. De vegades, no hi anaven i deien que no hi havia cautxú; els líders deien que si no hi havia cautxú, els hi portessin les mans. La població, abans que els matessin, ja els donaven les mans i atacaven els altres poblats per tallar-los-les; es tallaven tantes mans com cautxú.

Repartiment Colonial

En el repartiment colonial, Alemanya es va quedar:

• Camerun, Togolàndia, Àfrica del Sud-oest Alemanya, Àfrica Oriental.

Portugal:

• Cap Verd, São Tomé i Príncipe, Angola, Moçambic, Cabinda i Guinea Portuguesa.

Gran Bretanya:

• Egipte, Sudan, Uganda, Àfrica Oriental Britànica, Somàlia Britànica, Nigèria, Costa d'Or, Sierra Leone, Gàmbia, Zanzíbar, Seychelles, Maurici, Nyasalandia, Rhodèsia, Bechuanalàndia i Unió Sud-africana.

França:

• Tunísia, Algèria, el Marroc, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Somàlia Francesa, Comores, Madagascar i Reunió.

Bèlgica:

• El Congo Belga.

Itàlia:

• Líbia, Eritrea i Somàlia Italiana.