Història Contemporània i Fisiologia de l'Exercici: Conceptes Clau

Història Contemporània: Europa i Catalunya

Sistemes Polítics i Aliances a Europa

Parlamentarisme vs. Autocràcia

A Europa occidental, el parlamentarisme amb sufragi universal masculí avançà, mentre que a Europa central i oriental predominaren les autocràcies.

Sistemes d'aliances

El sistema bismarckià cercà aïllar França, però fracassà, donant lloc a la Pau Armada (1891-1914) amb dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia) i la Triple Entesa (França, Rússia, Regne Unit).

Causes i Formes de l'Imperialisme

Causes

• Econòmiques: Matèries primeres i mercats.

• Polítiques: Prestigi i rutes comercials.

• Demogràfiques: Excés de població.

• Ideològiques: Darwinisme social i "civilització".

Formes de domini

• Des de concessions comercials fins a colònies d'explotació, passant per protectorats (control polític i econòmic sense anul·lar el govern local).

Repartiment i Conseqüències de l'Imperialisme

Repartiment d'Àfrica

La Conferència de Berlín (1884-1885) oficialitzà el repartiment del continent. Regne Unit i França destacaren com a principals potències.

Conseqüències

• Per a les metròpolis: Més riquesa i tensions internacionals.

• Per als pobles dominats: Pèrdua de sobirania, economia dependent i xoc cultural.

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Causes profundes i la guspira

Causes profundes: Rivalitats territorials, econòmiques, armamentístiques i el sistema d'aliances.
La guspira: L'assassinat de Francesc Ferran.

Etapes

• Guerra de moviments (1914): Fracàs de l'avenç ràpid alemany.

• Guerra de posicions (1915-1916): Trinxeres i desgast (Verdun, Somme).

• Final (1917-1918): L'entrada dels Estats Units i la sortida de Rússia determinaren la victòria aliada.

Conseqüències

• Humanes i materials: Milions de morts i destrucció massiva.

• Polítiques: Noves fronteres, aparició de la Societat de Nacions i ascens dels Estats Units com a potència.

• Socials: Canvi en els rols de gènere i crisi econòmica de les classes mitjanes.

Catalunya durant el segle XIX i principis del XX

Guerra del Francès (1808-1814)

Resistència amb guerrilles i juntes autònomes davant l'ocupació napoleònica.

Regnat de Ferran VII

Conflictes entre la burgesia urbana liberal i els camperols tradicionals.

Sexenni Revolucionari (1868-1874)

Predominà el republicanisme federal i el moviment obrer començà a organitzar-se.

Fisiologia de l'Exercici: La Resistència

Concepte de Resistència

És la capacitat física que ens permet resistir o retardar la fatiga* en esforços de llarga durada i una recuperació més ràpida després de l'esforç, tant a la nostra vida diària com practicant un esport.

Per tant, ens permetrà poder realitzar, per exemple:

• Caminada per la muntanya sense cansar-nos excessivament.
• Córrer una distància llarga (de 5 km a una marató de 42,2 km).
• Acabar un partit, combat, execució de ball, sessió de skate, sessió de parkour, cursa, etc., sense un cansament excessiu.
• Pujar les escales d'un bloc de 4 pisos sense gaire fatiga.

*Fatiga: disminució de l'efectivitat de les nostres capacitats (cansament).

Efectes de l'entrenament de la resistència

Efectes cardiopulmonars

• Augmenta la capacitat pulmonar (volum d'oxigen).

• Augmenta la capacitat sanguínia (volum de sang).

• Augmenta la mida dels pulmons.

• Augmenta la mida del cor.

• Més intensitat d'activitat física, menys fatiga, recuperació més ràpida i disminució del greix corporal.

Com detectar la nostra Freqüència Cardíaca (FC)

La FC són els batecs que fa el cor (pulsacions) en un temps determinat.

És el nostre indicador de la resistència cardiovascular.

Controlant la freqüència cardíaca (FC) podem saber quina és la intensitat de l'esforç que estem realitzant.

• La FC en repòs: FC en repòs, l'habitual és entre 60-100 ppm.

• La FC màxima: màxim nombre de pulsacions que podem assolir en un temps determinat.

• Nois: 220 - edat

• Noies: 226 - edat

La FC es pot veure alterada per:

• Estat de salut

• Activitat física

• Estat emocional

Com obtenir la FC

Si no tenim un pulsòmetre per controlar la nostra FC, ho podem realitzar de manera manual amb un cronòmetre.

Zones per prendre el pols:

• Artèria radial

• Artèria caròtida

• Al cor

Prendre les pulsacions durant 15'', 30'' o 60''.

Exemple: 20 ppm (15 segons) = 20 x 4 = 80 ppm.

Rang normal en repòs: 60-100 batecs/min.

Resistència cardiovascular: Vies energètiques

Per què són importants les vies energètiques?

• Ens proporcionen ATP, que és necessari per fer funcionar el múscul.

• L'ATP el tenim al múscul en poca quantitat o l'obtenim degradant nutrients com la glucosa (hidrats de carboni), lípids (greixos) i aminoàcids (proteïnes) en casos extrems.

• Depenent de la via energètica utilitzada, farem o no servir oxigen.

• Els nutrients i l'oxigen es transporten gràcies a la sang, i l'oxigen es genera als pulmons (importància del treball cardiovascular i pulmonar).

S'activarà més ràpidament una via o una altra segons:

• La intensitat (esforç) → %FC, velocitat en l'execució.

• La durada (temps de l'activitat) → segons/minuts/hores o metres.

• Estat de forma, estat de la CF (cor i pulmons).

La via aeròbica

• Ens permet obtenir l'energia (ATP) per activar la musculatura amb oxigen.

• L'esforç ha de ser d'intensitat baixa a moderada.

• La nostra freqüència cardíaca entre 110 i 165 pulsacions per minut (fins al 75%).

• La durada de l'esforç anirà de 5 minuts a 2 hores... o més!

• Els substrats utilitzats per obtenir energia són majoritàriament greixos (lípids) i hidrats de carboni (HC) (pasta, arròs, pa, etc.), depenent de la intensitat.

• Exemples d'activitat aeròbica inclouen: la cursa contínua, nedar, una sortida en bici, una sessió de zumba, body pump, etc.

• El primer que es degrada són els sucres, després els HC i, a partir dels 30 minuts, majoritàriament els greixos.

La via anaeròbica làctica: Resistència a la força o la velocitat

• No utilitza oxigen per a l'activació muscular.

• L'esforç, quan l'utilitzem, és d'una intensitat mitjana-alta a alta.

• La nostra freqüència cardíaca durant la realització de l'activitat ha d'estar a més de 160 pulsacions per minut i fins a 190 (70% al 90%).

• La durada de l'esforç anirà de 10 segons a 3 minuts... fins a 15 minuts.

• Els substrats utilitzats per obtenir energia són majoritàriament sucres i hidrats de carboni (pasta, arròs, pa, etc.), així com els propis del cos (fosfats) i l'ATP emmagatzemat al múscul.

• Genera una substància que, en grans quantitats, bloqueja la contracció muscular: l'àcid làctic.

• Exemples d'activitat anaeròbica làctica inclouen: trams de cursa de muntanya, cursa de 400 m (resistència a la velocitat), salts de corda d'alta intensitat, escalada esportiva, aixecament de peses (resistència a la força), squats (isomètrics) i CrossFit.

La via anaeròbica alàctica: Força màxima i Força explosiva

• No utilitza oxigen per a l'activació muscular.

• L'esforç, quan l'utilitzem, és d'una intensitat molt alta.

• La nostra freqüència cardíaca durant la realització de l'activitat ha d'estar a més de 190 pulsacions per minut, fins a 200.

• Intensitat de l'esforç: del 90% al 95%.

• La durada de l'esforç és de fins a 10 segons.

• Els substrats utilitzats per obtenir energia són majoritàriament hidrats de carboni (pasta, arròs, pa, etc.), així com els propis del cos (fosfats) i l'ATP emmagatzemat al múscul.

• Exemples d'activitat anaeròbica alàctica inclouen: un sprint, aixecament de peses (força màxima, hipertròfia), treball de força explosiva i velocitat, salts, etc.