Història Contemporània d'Espanya i Catalunya: La Construcció de l'Estat Liberal (1808-1874)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,24 KB
LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL ESPANYOL (1808 - 1875)
LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL ESPANYOL (1808 – 1874)
BLOC PRIMER: LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814), LA CONSTITUCIÓ DE CADIS I EL REGNAT DE FERRAN VII (1814 – 1833)
INTRODUCCIÓ: Ens trobem en un període històric importantíssim dins la Història en general. Però hem de pensar que l'Antic Règim no cau a tota Europa al mateix temps, sinó que es segueix un procés que s'inicia a França amb la Revolució Francesa i que arribarà a Espanya mitjançant la invasió napoleònica. Seran els ideals procedents de la Revolució els que posaran els fonaments de la Constitució de Cadis de 1812, la primera constitució liberal d'Espanya. Comença així un segle XIX complex i interessantíssim dins la història d'Espanya que finalitza amb la pèrdua dels dominis colonials.
VOCABULARI:
- Absolutisme: Manera de governar que permet al monarca no haver de consultar les seves decisions amb el poble. En el segle XX, el més semblant a l'absolutisme serà el totalitarisme.
- Il·lustrats: Serien els partidaris de les idees de la Il·lustració, provinents de França, que significaven el primer front ideològic davant l'anquilosat Antic Règim en un segle XVIII que veuria com la societat iniciaria un seguit de canvis.
- Conservadors: En un principi, seria la tendència política que, dintre dels períodes de democràcia, mantindrà els ideals més propers a l'Antic Règim. Malgrat això, el terme ha evolucionat amb el temps, és a dir, que no és el mateix ser conservador al segle XIX que al segle XXI.
- Liberals: Representen el corrent polític i ideològic més trencador amb la situació pròpia de l'Antic Règim.
- Moderats: Mostrarien una tendència que vol ser un terme mig entre conservadors i liberals.
- Afrancesats: Es podria dir que són els primers liberals. En un principi, després de la Guerra de la Independència, alguns polítics es van mostrar partidaris de seguir les tendències polítiques procedents de la Revolució Francesa. Despectivament se'ls anomenava "afrancesats".