Història Contemporània: Classes Socials, Moviment Obrer, Imperialisme i Primera Guerra Mundial

Classes Socials a l'Europa Industrial

La Burgesia: Classe Dirigent

La burgesia es va convertir en la classe dirigent, perquè era propietària de les indústries i negocis. Hi havia la gran burgesia, formada per banquers, rendistes i propietaris de fàbriques. També hi havia la mitjana burgesia, composta per professionals liberals, alts funcionaris i comerciants. A més de la petita burgesia, formada per empleats, botiguers i artesans.

Els Obrers: El Proletariat

Els treballadors de les fàbriques i altres assalariats, així com els jornalers, formaven el proletariat. Formaven la mà d’obra del nou sistema capitalista. Al inici de la industrialització no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals, això va tenir com a conseqüència les dures condicions de vida.

Classes Socials a Espanya al Segle XIX

Classes Dirigents

La Noblesa Terratinent

La noblesa terratinent, que havia perdut els drets senyorials, conservava les terres. Cap a la darreria del segle, famílies aristocràtiques, incapaces d'incorporar-se al nou sistema econòmic, s'arruïnaven i venien el patrimoni.

L'Alta Burgesia

Tenia el predomini social i era propietària de les indústries, de les grans companyies i bancs.

La Mitjana Burgesia

Era escassa i estava constituïda per petits empresaris industrials, funcionaris...

Els Pagesos

Constituïen la majoria de la població, no eren propietaris de les terres, treballaven en un règim d'endeutament. Una altra part eren els jornalers i els criats que treballaven per un salari. Les condicions de vida eren molt difícils, els salaris amb prou feines els permetien subsistir i estaven sotmesos a l'arbitrarietat dels amos.

Classes Populars Urbanes

A les ciutats hi existia un gran nombre, que de vegades eren propietaris dels seus tallers. Les seves condicions de vida eren molt precàries. També hi havia persones dedicades als serveis com criats, transportistes, i dones en el servei domèstic, que arribaven al 90% de les classes populars.

El Proletariat Urbà

El creixement de la indústria va propiciar que pagesos emigressin cap a les ciutats per cercar feina, juntament amb els artesans. Es concentrava a Catalunya, a més del País Basc, Astúries i Madrid.

Moviments Obrers a Europa

El Sindicalisme

Els sindicats van ser il·legalitzats, però a la Gran Bretanya es van derogar les lleis i es van fundar els primers sindicats. El 1834, es va crear la Grand National Consolidated Trades Union, que agrupava diferents tipus d'oficis. L'objectiu era millorar la condició laboral, la reducció de la jornada, les millores salarials i la regulació del treball infantil.

Marxisme i Socialisme

Karl Marx va establir les bases del pensament marxista. En col·laboració amb Friedrich Engels, denunciaven l'explotació dels treballadors i defensaven la revolució obrera per destruir el capitalisme. El proletariat tindria el poder polític i crearia un estat sota ideals comunistes. Els marxistes van propiciar la creació de partits obrers socialistes, amb objectius com la revolució proletària, la participació en eleccions i l'entrada als parlaments nacionals per impulsar una legislació més favorable.

L'Anarquisme

Reunia pensadors, com Kropotkin, que es basaven en: l'exaltació de la llibertat individual i la solidaritat social, volien la propietat col·lectiva i el rebuig a l'autoritat. Defensaven l'acció revolucionària fent una vaga general que arruïnés la burgesia i destruís l'estat. S'oposaven a la participació en la vida política i a l'organització de partits polítics. Alguns defensaven l'acció directa i violenta contra el capitalisme. Un altre sector volia la creació de sindicats per millorar la condició laboral i impulsar la revolució social.

Moviments Obrers a Espanya

El Socialisme

No va ser fins l'any 1879 que Pablo Iglesias va crear el PSOE, on van impulsar la creació de la UGT. Defensava l'acció política, la revolució social i el canvi del sistema capitalista. Defensaven l'ús de la vaga com a instrument de defensa dels seus drets.

L'Anarquisme

Va defensar l'acció directa contra la burgesia i el capitalisme. Es va produir una espiral de violència a causa de la forta repressió que exercia el govern sobre el moviment obrer. El fet més rellevant és La Mano Negra, una societat clandestina destinada a assassinats. Els contraris a la violència van fundar el 1910 la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Causes de la Primera Guerra Mundial

La Pau Armada i el Sistema d'Aliances

Alemanya va trencar l'aliança amb Rússia, mentre ratificava l'acord amb l'Imperi Austrohongarès i Itàlia, que va originar la Triple Aliança, per aïllar la Gran Bretanya del continent. La principal rival d'Alemanya era França, on augmentava l'esperit de revenja arran del conflicte d'Alsàcia i Lorena. França es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb la Gran Bretanya, fins a acabar signant un pacte d'ajuda mútua, la Triple Entesa.

Rivalitats Imperials i Nacionalismes

Rivalitats Imperials

La producció d'armaments i la formació d'aliances. Els imperis tenien una gran rivalitat per estendre i consolidar dominis extraeuropeus.

Nacionalismes

Les aspiracions d'alguns pobles europeus que es volien alliberar de la tutela dels vells imperis.

Crisis Internacionals

Crisi del Marroc

On Alemanya veia una oportunitat per ampliar els seus territoris colonials i es va imposar a França i Gran Bretanya.

Conflicte dels Balcans

Un focus de tensions internacionals des de feia segles per l'Imperi Turc.

L'Espurna: L'Assassinat de Sarajevo

L'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc austrohongarès, Francesc Ferran.

Declaració de Guerra

Àustria va acusar Sèrbia d'haver instigat el magnicidi, li va declarar la guerra i li va enviar un ultimàtum amb les seves exigències. Davant la negativa de Sèrbia, la guerra es va expandir cap a altres Estats. Rússia va protegir Sèrbia i li va declarar la guerra a Àustria. A la vegada, Alemanya, aliada amb Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França (aliades). La Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya i Àustria quan van envair Bèlgica.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

Els Tractats de Pau

Els Catorze Punts de Wilson

Wilson va aportar el manifest dels Catorze Punts, fonamentat en la concòrdia i l'absència de revenja contra Alemanya. Però les potències europees no ho volien.

El Tractat de Versalles

El Tractat de Versalles, en el qual Alemanya es declarava culpable del conflicte i se li exigia el pagament de fortes reparacions de guerra. Els alemanys van considerar el tractat com una imposició humiliant, que va acabar amb una revenja en el futur.

Conseqüències Socials i Econòmiques

Conseqüències Socials

La guerra va provocar la mort de 10 milions de soldats.

Conseqüències Econòmiques

Les pèrdues materials van empobrir els estats. Pobles i ciutats van ser arrasades, i les indústries i infraestructures, devastades. Van haver d'emetre més moneda i deute públic, al mateix temps que demanaven préstecs a l'exterior. Aquest endeutament va dificultar una recuperació econòmica i va provocar una gran inflació. Els EUA van experimentar un creixement important de la seva producció industrial i de les seves exportacions i van passar a ser el principal prestador.

El Nou Mapa d'Europa i el Món

L'Imperi Turc

Va desaparèixer fins a quedar l'actual Turquia, però Iraq, Síria, Líban i Palestina van passar a ser protectorats britànics o francesos.

L'Imperi Austrohongarès

Es va desintegrar. Àustria va perdre totes les seves possessions i es va convertir en una república. Hongria es va establir com un Estat i va cedir territori a Txecoslovàquia. Per aïllar la Rússia revolucionària, es van crear la Gran Polònia i la Gran Romania. Aquestes feien de tap davant Rússia. A més, pel Tractat de Brest-Litovsk, es van crear Finlàndia, Lituània, Letònia i Estònia.

Grans Operacions Militars de la Primera Guerra Mundial

El Front Occidental

Quan els exèrcits alemanys van atacar França, entrant per Bèlgica, amb l'esperança de vèncer ràpidament i poder concentrar tots els esforços al front oriental. Al començament del 1914, els exèrcits francès i anglès es van reorganitzar i van aturar l'avançament d'Alemanya cap a París a la Batalla del Marne.

El Front Oriental

Els alemanys van derrotar els russos a la Batalla de Tannenberg, però aquests van reaccionar i van arribar a les fronteres dels austrohongaresos. Als Balcans, l'ofensiva austríaca contra Sèrbia es va aturar.

La Guerra de Trinxeres

Els fronts es van immobilitzar després de la Batalla del Marne. Al front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord. Llavors va caldre cercar nous aliats que aportessin més soldats. Turquia va entrar a la guerra el 1914, seguida per Itàlia i després Romania. Els alemanys van llançar una ofensiva per trencar el front occidental, però a la Batalla de Verdun els francesos van resistir. Les trinxeres van tenir un cost elevat d'homes morts i ferits.

L'Organització Colonial i els Tipus de Colònies

Tipus de Colònies

Colònies d'Explotació

Eren destinades a l'explotació econòmica. Els colonitzadors tenien grans plantacions (te, cacau...) o jaciments de coure, or... Els propietaris eren europeus que tenien indígenes treballant a salaris baixos. La metròpoli tenia un monopoli sobre l'explotació i el comerç. La metròpoli exercia una veritable política d'ocupació. Els alts funcionaris i comandaments eren europeus i tenien l'administració.

Colònies de Poblament

Per les bones condicions climàtiques, per l'escàs nombre d'indígenes o per la possessió de riqueses, una nombrosa població europea emigrava, els colons. La metròpoli els reconeixia una certa autonomia en el govern interior. A l'Imperi Britànic, aquestes colònies s'anomenaven dominis. Exemple: Canadà, Austràlia... A França, un exemple és Algèria, que es va reconèixer com a província d'ultramar.

Protectorats

Territoris on hi havia estats estructurats amb reconeixement internacional. La metròpoli va imposar un govern paral·lel, que dominava el govern local, i es reservava la política exterior i les funcions defensives. Amb una ocupació europea, es va mantenir un govern indígena i una organització estatal i administrativa pròpia. El Marroc era un regne repartit entre Espanya i França. La Gran Bretanya va establir un protectorat a Egipte, on havia participat en la construcció del Canal de Suez, que permetia el pas a l'Índia.

Grans Imperis Colonials i Conflictes

El Continent Africà

Els europeus van aconseguir el domini total. El xoc entre els interessos de les potències rivals va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín, on es van decidir les normes i les zones que ocuparien.

El Continent Asiàtic

Va ser ocupat per potències europees occidentals i per altres països desitjosos d'expandir-se. La Xina oferia un immens mercat on tots volien accedir. Les Guerres de l'Opi van forçar l'obertura d'alguns ports xinesos al comerç exterior. La intromissió estrangera va ser contestada amb diverses revoltes socials.

Els Grans Imperis Colonials

L'Imperi Britànic

El major imperi colonial.

A Àfrica

Els britànics van intentar formar un imperi continu de nord a sud, des del Caire fins a Ciutat del Cap.

A Àsia

La principal colònia era l'Índia, i per garantir un territori de seguretat, van rivalitzar amb els francesos i russos. L'Índia es va convertir en un gran mercat per a productes britànics i una proveïdora de matèries primeres.

L'Imperi Francès

El segon major imperi, enfocat a la part nord africana i sud-est asiàtica. Els francesos es volien expandir d'est a oest, però es van trobar amb els britànics, provocant l'Incident de Fachoda. França va consolidar el seu domini de l'Àfrica Occidental i Equatorial Francesa. La seva presència al sud-est asiàtic es va ampliar amb l'establiment de protectorats a la Indoxina Francesa.

Els Estats Units d'Amèrica (EUA)

Els EUA es van expandir cap al Pacífic, on van ocupar Filipines i Hawaii.

Al Carib

Van expulsar els espanyols de Cuba i Puerto Rico i es van apoderar d'una franja de Panamà, de la República Dominicana i de Nicaragua. Aquests territoris van estar sotmesos als interessos econòmics dels nord-americans.