Història de la Construcció de la Unió Europea

La Construcció d'una Europa Comuna

La Unió Europea (UE) és una unió de països de l’Europa democràtica amb la intenció de treballar junts per la pau i la prosperitat.

Fites inicials:

• 1950: 6 països: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda
• 1986: 2 països: Espanya i Portugal

En els primers anys, la relació entre els països era bàsicament comercial i econòmica, però actualment tracta molts temes de la vida quotidiana: de la inserció laboral fins al Medi Ambient. La UE ha aconseguit mig segle d’estabilitat, pau i prosperitat, contribuint a la construcció d’un mercat únic europeu amb moneda única que ha elevat el nivell de vida dels europeus i ha consolidat la veu d’Europa al món.

Tot i la seva unitat, la UE presenta una gran diversitat social, econòmica, cultural, etc. La UE defensa i fomenta aquesta diversitat i la cooperació entre els països. No renuncia a la diversitat; per aquest motiu, es va redactar la Constitució Europea.

Antecedents de la Integració Europea

• La successió de dues guerres mundials va suposar el declivi d’Europa i el ressorgiment de l’hegemonia dels EUA i de la Unió Soviètica. Europa va quedar dividida en dues àrees: Europa Occidental i Europa Oriental. L’Europa occidental va iniciar una ràpida recuperació econòmica amb l'ajuda dels EUA (Pla Marshall), fet que va generar la voluntat de cooperació entre els països europeus, per tal que Europa recuperés el seu prestigi internacional i evitar l'aparició de nous conflictes.
• El 1950, el ministre francès Robert Schuman va proposar crear un organisme comú per gestionar les tan estratègiques produccions d’acer i carbó. Es va crear la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer) amb el Tractat de París de 1951, amb la participació de 6 països: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. La bona experiència va suposar l’ampliació de l’acord als altres sectors productius.
• D'aquesta manera, amb el Tractat de Roma de 1957, es van crear dues noves comunitats a Brussel·les: la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA o EURATOM). Amb la CEE, es va intentar crear un mercat comú de lliure circulació de mercaderies, persones i capital entre els països membres.

La Comunitat Europea: Evolució i Ampliacions

El 1962 es va posar en marxa la PAC (Política Agrària Comuna). Va donar bons resultats, tot i que requeria un alt nivell de finançament. Per aquest motiu, el 1967 es va crear un impost comú, l'IVA.

Va començar una etapa de creixement i desenvolupament que no es veuria frenada fins al 1973 amb la crisi econòmica internacional causada per l’augment del preu del petroli.

El mateix any 1973, va tenir lloc la 1a ampliació de la UE amb la incorporació d'Irlanda i el Regne Unit. La 2a va ser el 1981 amb Grècia, i la 3a el 1986 amb Espanya i Portugal.

Aquesta etapa d’ampliacions també va ser d’estancament econòmic, fet que va impulsar la idea d'una autèntica unió econòmica. A partir del 1987, es va començar a parlar de la Unió Europea.

El 1990, Alemanya es va reunificar, fet que va impulsar el creixement de la UE, que es va consolidar el 1993 amb el Tractat de Maastricht.