Història de la Computació: De Bush a Turing i l'Era Electrònica

Història de la Computació

Dècades 1930-1950: L'Inici d'una Era

Entre principis de segle i els anys trenta, l'evolució en el camp de la computació va ser lenta, principalment per la manca de necessitat percebuda i la poca visió del seu potencial.

IBM era un dels pocs actors, desenvolupant màquines censadores o tabuladores, però sense una gran pressió per innovar més enllà del cens, donada l'absència de competència.

No obstant això, la Segona Guerra Mundial i l'avenç de l'enginyeria van impulsar el finançament de projectes universitaris i científics. Així, els ordinadors de les dues dècades següents es van dedicar a calcular trajectòries de projectils, desxifrar codis militars i construir infraestructures complexes.

Vannevar Bush: El Pioner del Memex

Vannevar Bush, enginyer americà del MIT, va ser una figura clau. Va fundar l'American Appliance Company (actual Raytheon) i va crear l'analitzador diferencial (1925-1931), un computador mecànic basat en engranatges per resoldre equacions diferencials i calcular la curvatura de cables elèctrics.

El 1942, va construir una màquina més gran per a l'exèrcit, amb 32 quilòmetres de cables i 200 tones de pes, per calcular trajectòries de projectils i vibracions de tancs i vaixells. A més, Bush va liderar el projecte de la bomba atòmica.

En l'àmbit multimèdia, el 1945 Bush va escriure "Com podrem pensar?", un article que va establir les bases de l'hipertext i Internet. Hi proposava la màquina Memex, un escriptori amb escàner per introduir textos i imatges en microfilms, que permetia buscar informació per associació de conceptes, anticipant el funcionament d'Internet. A més, permetia afegir anotacions i comentaris.

Alan Turing: El Pare de la Informàtica Moderna

Alan Turing, matemàtic anglès, va destacar per les seves contribucions a la criptologia i les matemàtiques. La seva tesi doctoral, juntament amb Alonzo Church, va abordar el problema de la decisió en matemàtiques.

Turing i Church van crear la màquina universal de Turing, un autòmata matemàtic capaç d'aplicar qualsevol algoritme. Aquesta màquina teòrica, amb un capçal lector/escriptor i una cinta infinita, va establir les bases de la informàtica moderna, demostrant que hi ha problemes sense solució algorítmica i introduint el concepte del problema de la parada.

Turing i la Segona Guerra Mundial

• Va treballar a Bletchley Park per desxifrar codis alemanys.
• Va desxifrar la màquina Enigma, creant la màquina Bomba per agilitzar el procés.
• Va desxifrar la màquina Lorenz SZ40/42, creant l'ordinador electrònic Colossus amb Thomas H. Flowers.

Colossus va ser fonamental per als aliats, permetent-los conèixer els plans de Hitler i canviar l'estratègia del desembarcament de Normandia.

El Test de Turing i el Llegat

El 1950, Turing va proposar el test de Turing per diferenciar una intel·ligència artificial d'una humana, basat en un joc d'imitació. Aquest test ha tingut un gran impacte en la literatura i la intel·ligència artificial.

El 1952, Turing va ser acusat d'indecència greu i va morir el 1954 per suïcidi. Amb ell, va acabar l'era de la informàtica mecànica i va començar l'era dels dispositius electromecànics.