Història de la Comèdia Romana: Plaute i Terenci

La Comèdia Romana i el Gènere Còmic

El gènere còmic ha tingut èxit en èpoques de dificultats especials. La comèdia romana va imitar models procedents del teatre hel·lènic (acció i personatges).

L’argument de les obres es desenvolupa en ciutats gregues, i es coneixen com a fabulae palliatae, a causa del vestit típic (el pallium) que portaven els actors. La imitació d’obres gregues no impedeix que hi hagi referències al món romà. Imitaven l’estil de fer i de vestir dels grecs, però explicaven fets propis dels romans.

Tit Macci Plaute (c. 251 aC – 184 aC)

Important comediògraf llatí, nascut a Sàrsina (251 aC) i mort el 184 aC. Va ser actor abans que autor, fet que li va proporcionar un gran coneixement de l’escena. Va escriure els versos de 21 comèdies, entre les quals destaquen:

• Amfitrió
• La comèdia dels ases
• La comèdia de l’olla
• Els germans Menecmes
• El comerciant
• El soldat fanfarró
• La comèdia del fantasma
• El persa

Argument Comú de les Obres Plautines

Els arguments de la resta d’obres presenten molts punts en comú que es poden resumir d'aquesta manera:

1. Un jove disbauxat està enamorat d'una noia.
2. La noia és esclava, al servei d'un alcavot en un prostíbul.
3. El pare del noi està enamorat de la mateixa noia.
4. Un esclau ajuda el noi per enganyar el pare i aconseguir els diners amb què comprar la llibertat de la noia (aquest és el veritable heroi de l'obra).
5. La noia ha estat raptada i, realment, no és esclava, sinó que pertany a una família de rics.

Característiques de l'Obra Plautina

L'objectiu de Plaute era provocar rialles als espectadors. No es preocupava de la coherència de l'acció, que avança caòtica fins a resoldre's d'una forma sobtada. Per això, les obres plautines s'han qualificat com a fabulae motoriae. Tothom sap com acabarà l'obra.

Les reflexions moralitzants són escasses. Plaute aprofita que l’acció sempre se situa a Grècia per criticar el món hel·lènic com a sinònim de vici i comoditat, enfront de l’austeritat del món romà. La poesia de Plaute és molt rica en ritmes variats, combinant les parts declamades amb les parts cantades amb música.

Publi Terenci Àfer (c. 194 aC – 159 aC)

Terenci va ocupar el lloc de Plaute després de la seva mort, tot i que presenta característiques diferents. Roma havia vençut els cartaginesos, passant de ser la ciutat més important d’Itàlia a ser la més important de la Mediterrània. Probablement, Publi va néixer a Cartago (194 aC).

El poeta va entrar a formar part del grup d’intel·lectuals presidit per Publi Corneli Escipió Emilià, conegut amb el nom de Cercle dels Escipions. Aquest cercle representava les posicions filhel·lèniques de la societat romana enfront del corrent tradicionalista encapçalat per Marc Porci Cató. Terenci es va convertir en un fidel intrèpid de les idees polítiques d’aquest grup.

Va morir l’any 159 aC mentre feia un viatge a Grècia. Se’n conserven sis obres:

• La noia d’Andros
• La sogra
• El botxí de si mateix
• L’eunuc

Terenci va ser el portaveu de l’ideal de vida d’aquests intel·lectuals, que girava al voltant de la humanitas. Aquesta consistia a mantenir unes relacions cordials amb els altres, comportar-se en societat i cercar el terme mitjà entre luxe i austeritat.

Diferències i Estil de Terenci

Les obres de Terenci no tenen la força còmica de les de Plaute, però estan més ben estructurades. Són comèdies més assenyades i reflexives, qualificades de fabulae statariae. La seva estructura rítmica és molt menys rica, i les parts cantades cedeixen el lloc a les parts declamades.

Els personatges esdevenen el nucli de l'acció. Terenci treu protagonisme a la figura de l'esclau per atorgar-lo als joves. Som doncs davant de comèdies psicològiques amb una forta càrrega moral que té com a base les relacions personals de respecte, amor i autocrítica, enfront de la burla, l'egoisme i l'engany de Plaute. Terenci intenta reflectir el registre convencional de la societat aristocràtica.

Llegat i Influència en el Teatre Modern

Terenci, i en menor mesura Plaute i el tragediògraf Sèneca, són considerats els pares del teatre de l'època moderna. Tant Shakespeare com Molière van llegir i imitar els dos dramaturgs romans:

• La comèdia dels errors de Shakespeare s'inspira directament en Els germans Menecmes de Plaute.
• L'Avar de Molière ho fa amb La comèdia de l'olla.
• L'escola de marits de Molière s'inspira en Els germans de Terenci.