Història de la Comèdia Grega: Orígens, Aristòfanes i Menandre

La Comèdia Grega: Orígens i Evolució

El seu nom deriva del grec Kωμωδια (provinent del terme Kωμοç, 'festa amb cants i danses pels carrers') i significa 'cant de festa'.

Segons la tradició aristotèlica, va sorgir d'unes processons fàl·liques i burlesques que se celebraven en honor de Dionís. Eren festes en què els membres del cor, disfressats amb el fal·lus, cantaven sàtires contra el públic. Una altra tradició, però, defensava que aquest gènere provenia d'antics festivals agraris.

La comèdia apareix lligada al déu del vi, com la tragèdia. Es representava especialment en les festes Lenees, que tenien lloc durant els mesos de gener i febrer, i també en les grans Dionísies. El gènere còmic s'estengué per tot Grècia del segle V al segle III aC i la seva evolució es divideix en tres etapes:

• Ἀρχαία (comèdia antiga, des dels orígens fins al 400 aC)
• Μέση (comèdia mitjana, des del 400 fins al 323 aC)
• Νέα (comèdia nova, des del 323 fins al 250 aC)

Aristòfanes (450 aC - 385 aC): Mestre de la Comèdia Antiga

Va néixer al demos atenès de Cidatene. Fou el màxim representant de la comèdia antiga. Tot i que no formava part de cap partit polític, era de tendència conservadora.

Se li atribueixen 43 comèdies, però només se'n conserven 11:

• Els acarnesos
• Els cavallers
• Els núvols
• Les vespes
• La pau
• Els ocells
• Les tesmofòries
• Lisístrata
• Les granotes
• L'assemblea de les dones
• Plutos

En les seves comèdies satiritzava els temes de més actualitat a la ciutat d'Atenes: la guerra del Peloponès, els tribunals de justícia, els polítics corruptes, els déus, els poetes i el sistema educatiu.

Exemples d'Obres Satíriques d'Aristòfanes

• Així, en Els acarnesos, un ciutadà just d'un demos atenès, cansat de la llarga guerra, fa un pacte de pau individual amb els lacedemonis.
• L'obra Els ocells ridiculitza els déus, ja que tracta d'una ciutat entre el cel i la terra en què els ocells governen i impedeixen que el fum dels sacrificis que fan els homes arribi a l'Olimp; així, els déus passen gana i es veuen obligats a pactar amb els ocells.
• Aristòfanes també satiritzà el tema de l'educació en Els núvols, obra en què responsabilitza Sòcrates i els sofistes dels mals que pateix la nova educació, que instrueix els deixebles perquè prevalgui el discurs injust per damunt del discurs just.
• L'autor critica Eurípides en Les tesmofòries, obra en què les dones volen condemnar el poeta tràgic, ofeses pel tracte que dóna a les seves heroïnes. El cor tenia molta importància en l'acció i podia estar format per personatges tan singulars com ocells, granotes o núvols, que donaven títol a l'obra.

Menandre (341 aC - 290 aC): L'Era de la Comèdia Nova

És el poeta més conegut de la comèdia nova. En aquesta etapa, aquest gènere va perdre interès per la sàtira política i es va basar en 315 aspectes més realistes de l'ésser humà. Era una comèdia que només pretenia entretenir: els temes se centraven en amors romàntics, situacions plenes d'equívocs i aventures.

Tot i que la major part de l'obra de Menandre es va perdre, al segle XX es va descobrir una comèdia, El díscol, i també fragments d'altres obres com:

• El camperol
• L'escut
• La flautista