Història de la Comèdia Cinematogràfica: De Chaplin a Woody Allen

Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,78 KB

Comèdia Dialogada i Cinema Sonor (Des de 1927)

Els màxims representants del cinema sonor inicial van ser els Germans Marx i Abbott i Costello.

Els Germans Marx: Humor i Improvisació

Cinc membres: Groucho, Harpo, Chico, Zeppo i Gummo. Inicialment dedicats principalment a la música, van passar-se al gènere de la comèdia als anys 20. Les seves obres estaven plenes d'humor i d'un estil estrany, amb un fort component d'improvisació.

Fites Clau dels Germans Marx

  • Contracte amb Paramount Pictures: Els quatre cocos (1929).
  • Van protagonitzar el famós «Conflicte dels Germans Marx».

Abbott i Costello

Van començar als anys 40 amb Universal Studios. La seva pel·lícula destacada és One Night in the Tropics (1940).

Woody Allen: Control Absolut i Neurosi Urbana

Woody Allen exerceix un control absolut sobre el seu treball, gaudint de llibertat per escriure i dirigir una pel·lícula, i controlar tota la fase de producció i la campanya publicitària dels seus films.

Temes Recurrents

  • Sexe, la mort i el judaisme.
  • Descripcions satíriques de personatges neuròtics urbans.

Estil i Context

  • Entre la Comèdia i el Drama: Va guanyar l'Oscar amb Annie Hall.
  • Nova York: Escenari principal on es desenvolupen les seves pel·lícules.
  • La Música: La seva afició al jazz és dominant a les bandes sonores dels seus films.

L'Humor de Woody Allen: Riure per no Plorar

Les seves pel·lícules dramàtiques sovint presenten un humor que evita un sentit tràgic de la vida, tot i que de vegades es percep com a pobre o superficial. Un exemple és L’última nit de Boris Grushenko, on parla de l'amor i de la mort en clau còmica, sense aconseguir-ho plenament.

Luis García Berlanga: Crítica Social Espanyola

«Bienvenido Mr. Marshall» (1957)

Pel·lícula espanyola de 1957 que és una crítica a la societat espanyola de l'època. El poder, representat per l'alcalde, veu els Estats Units com uns déus.

El Slapstick: Origen i Pioners

Definició del Slapstick

Subgènere de la comèdia originat als Estats Units cap al 1910. Es basa en accions de violència física de forma exagerada sense aconseguir un dolor real, buscant la farsa.

Pioners del Gènere

  • Mack Sennett: Director i propietari de Keystone. El seu humor es basava en caigudes i bufetades. Va descobrir a Charlie Chaplin.
  • Hal Roach (1912): Competidor de Keystone, va desenvolupar un humor més reposat.

Charlie Chaplin (Charlot)

El seu slapstick es caracteritza per gags físics, expressions, patacades i caigudes.

Pel·lícules Destacades de Chaplin

  • The Immigrant (L'Immigrant): Tracta sobre l'immigrant europeu traslladat als EUA a la recerca d'una vida millor.
  • El Gran Dictador (1940): Ambientada al final de la Primera Guerra Mundial, mostra un país governat per Adolf Hynkel.

La Pel·lícula Coral

És un tipus de cinema on la tensió narrativa es divideix entre diversos personatges, fent que no hi hagi un protagonista únic a l'obra.

Exemples de Pel·lícules Corals

  • Robert Altman: Vides Creuades (1993).
  • Altres exemples: 21 Grams, Airbag, Amores Perros, Babel.

Mestres de la Comèdia Visual i el Cinema Mut

Buster Keaton (Des de 1920)

Keaton desenvolupa un personatge paradigmàtic que, sense trencar l'equilibri narratiu, lluita contra els elements més insòlits sense riure ni plorar.

Obres Clau de Keaton

  • Les Tres Edats (1923): Recerca de la més pura espontaneïtat.
  • El Maquinista de la General (1926): Basada en fets que van succeir durant la Guerra Civil dels Estats Units. Destaca l'esforç en la producció, la moda de la roba, la fisonomia i les escenes de batalla.
  • Sherlock Jr. (1924).

Harold Lloyd: L'Home de les Ulleres

Lloyd calculava cada segon d'acció amb un estil ràpid i potent que, tot i semblar improvisat, anava in crescendo.

Tècniques de la Comèdia al Cinema Mut

Amb la falta de so i el llenguatge parlat, calien actors amb una gran expressivitat per així ser compresos pels espectadors (com Charles Chaplin a Between Showers).

Velocitat de Projecció

La projecció es feia entre 16 i 20 fotogrames per segon, mentre que el cinema sonor va passar a 24, creant una sensació d'acceleració.

Entradas relacionadas: