Història de la Codificació Jurídica: De Napoleó a la Decodificació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,71 KB
L'Era de la Codificació i els seus Impactes
La Codificació Austríaca (ABGB)
A causa de la magnitud d'aquest codi (més de 19.000 articles), que consta d’una part general i una d’especial, ja no es van dur a terme més codificacions d'aquesta mena. El codi regula aspectes de la societat com la família, el clergat, l'exèrcit, els pagesos, la noblesa, els burgesos i els comerciants. A Àustria, el codi redactat tenia com a finalitat unificar el dret i enfortir el poder monàrquic. La Corona va dur a terme diversos projectes de codificació, i el 1811 es va promulgar el Codi Civil (l'ABGB), justament quan a Espanya s’abolia el feudalisme.
El Segle XIX i la Codificació Francesa
El segle XIX és l’època de la codificació francesa, on van néixer 5 codis fonamentals:
- Codi Civil (1804)
- Codi de Comerç (1807)
- Codi Penal (1810)
El Codi Civil és el més important de l’època napoleònica. Consta d’uns 2.200 articles i va comportar l’abolició de tot el dret anterior en l’apartat civil. Aquesta època es caracteritza pel legicentrisme o culte a la llei. A partir del 1807, es va canviar el nom de “Codi Civil” a “Codi Napoleònic”. Els seus autors eren juristes liberals i moderats educats en famílies de juristes.
El Codi Civil es basa en la propietat, defensa l'emancipació natural de les persones, i promou la família nuclear i el matrimoni laic i dissoluble. Cal destacar que al nord de França no es va integrar el dret consuetudinari, i al sud no es va integrar el Ius Commune.
Propagació i Resistència dels Codis
L’experiència jurídica es va estendre a Itàlia (sobretot al nord) a través de l’expansió napoleònica. En aquesta zona hi va haver una ràpida codificació a causa de la intenció de Napoleó d’imposar els seus codis civil i penal, els quals serien revocats a partir de 1830.
En aquesta època, països com els territoris germànics no van codificar perquè eren territoris no unificats. Tot i la unificació de 1871, el dret va continuar sent consuetudinari i van seguir sense codificar, tot i que van poder fer interpretacions jurídiques.
La Renovació i Recodificació del Dret
Aquesta etapa coincideix amb la unificació europea, ja que Europa estava cada cop més centralitzada i necessitava un dret unificat, especialment en l’àmbit penal i mercantil. A causa dels canvis socials, es van començar a renovar alguns codis, sobretot el de comerç.
Cal destacar que a Espanya no hi va haver un Codi Civil fins al 1889, i en general, molts països europeus no van tenir codis complets fins a finals del segle XIX.
El Fenomen de la Decodificació
La societat, l’economia i la política han canviat tant que els codis generals ja no són suficients. Recodificar és una tasca massa àrdua, i per això es creen lleis especialitzades i un dret nou que complementa o substitueix els codis tradicionals.
El Romanticisme Jurídic i la Qüestió Alemanya
El dret a l’àrea germànica era consuetudinari. Fins al 1814 es parlava de “continent afrancesat” a causa de la influència de la Il·lustració, una tendència que els germànics rebutjaven. Aquest rebuig va impulsar el Romanticisme.
Els juristes alemanys van començar a qüestionar la naturalesa del dret. Com a resposta, van concloure que el dret no només ha d’estar construït per la raó (influència de Rousseau), sinó que també ha de reflectir la personalitat col·lectiva de la nació. Aquesta postura va ser defensada pels juristes Thibaut i Savigny en el famós debat sobre la codificació a Alemanya.