Història i clasificació de les tipografies

ARTS APLICADES

- Què entenem per disseny? Disciplina habitualment que comporta una difícil comprensió a partir dels anomenats esquemes tradicionals d'organització acadèmica, els quals tendeixen a separar les disciplines dels camps artístics o humanístics, dels tipus científics o tecnològics. El disseny és una disciplina del món actual que alça un pont entre totes les àrees del coneixement. Es considerada una de les més universals dins de tots els camps de l'art. Tot el que ens envolta està comunicant, decorant o aportant significats, ho entenem com a disseny. Podem trobar-lo en carrers, anuncis publicitaris, aparadors, en el que llegim als llibres, revistes, objectes com els paquets de tabac, cereals... No és nou, des dels inicis de les civilitzacions romana, grega, egípcia tot ple de símbols, emblemes, comunicats oficials. Tot precedent del disseny contemporani.

Camps del disseny

disseny gràfic, arquitectònic, d'espais, editorial, packaging, web, industrial, tèxtil, moda, art, digital, publicitari.

Definicions del disseny segons artistes

Tomás Maldonado. El disseny industrial és acte que consisteix a definir les propietats formals dels objectes susceptibles de ser reproduïts industrialment en sèrie. Aquestes propietats formals no són solament les característiques externes, sinó, sobretot, les relacions funcionals i estructurals que fan d'un objecte una unitat coherent, tant des del punt de vista del productor com de l'usuari. Norberto Chaves. El disseny és una disciplina que s'encarrega de dotar d'explícit valor simbòlic al procés industrial; és el culte de la indústria. I al disseny qualsevol condicionament utilitari o tecnològic constitueix la base significativa d'una proposta simbòlica. Després ell exposa que el disseny consisteix en la materialització de propostes simbòliques a partir de dades funcionals i tècniques. Richard Hollis. El disseny gràfic és l'ofici de construir i seleccionar signes i col·locar-los adequadament sobre una superfície amb la finalitat de transmetre una idea. Paul Rand. El disseny gràfic negocia amb l'espectador i donat que l'objectiu final del dissenyador és persuadir o comunicar, es dedueix que els aspectes amb els quals es troba un dissenyador mostren dues cares; anticipar-se a les reaccions dels usuaris i donar satisfacció a les seves pròpies necessitats estètiques.

Paper dels dissenyadors

Podem dir que consisteix en trobar un equilibri entre els aspectes funcionals, tecnològics i econòmics (objectius mesurables) i aquells aspectes estètics i simbòlics (dificils de mesurar).

Problemes del dissenyador

En si tasca complexa per atendre = temps i problemes diferents dins = societat, de la cultura visual, tecnològica i més quan treballen per a empreses privades, han d'adaptar-se a pressupostos...

Funcions del disseny

/Clasifica i dfernecia (fa k dif entre emrprese i clasfica en el mon k treballem), infrma, comunica i ajuda k ens formem les nostres emocions al voltant del mon k ens envolta./segons richard hollis la 1a funcio de dissny es IDETIFICACIO; conta k s quelcom cosa i on prove. (cartells establiments o botigues banderes senyeres -signe- / escuts retolacions emrpesa etiquest envass..) funcio de dissenyador kines act estructuren la pract de dissny: la 1a d'elles e tenir sentit comu. no carregar els disseny. Instint basic de dissandor es simplificar i calificar. Disseny consecuancia directa de eficacia -jorge frascara// 2a Intentar marca la dif. El produc ha de se facil reconegut i identifcars entre competidor. El treball ha de destacar impactar a traves d'una forma visual. proces de disenyar 1 def problema o need(pluja idees/ planifcacio -calendri presupost equip treball/ mapa conceptual/ investigacio i analisis - prod obj func client recurs publ obj competncia antecednts refents)/ 2pensem solucions o altenatves (volcat visual idees/presentacio)/ 2b escollim la millor/ 3 disenyem o projetm la solucio triada(formalitzar fisicament la idea o conceot/ fer maketes o tester/ produccio -visibilitat-presupost-probres producc seguiment)/ 4 construim la sol/ 5 avaluem el resultt//

ARTS APP son les arts k apliquen dissny i deco a obj quotidians i essencialment els fan practics i esteticament agradables. El TERME s'ua en distincio a belles arts (prod obj snes us practic) A dif de belles arts el enfocament esta en seva applicacio. Agrega valor bellesa a valor us. Les Arts APP  son estil artsic + intersa en fer obj deco/utilis/industrials. El gravt i artesania es trob en punt mig entre les arts app i plastkes. es consideren act inferior dins arts plast adoptant un enfocament de la prod  multiple (creacio seriada) aixo canvia al s.XVIII amb rev industr. esbosos es hablitat mlt important x als disseñadors i artistes de les arts aplicades. i x aixo es need tenir habilit d dibuis ja sigui am llapis o altre instrument. Avui en dia es pot usar div softwares escaners i taules d dibui x crear disseny digital i maquetes trdmensionls del teu esbos. Brifing Creatiu. Significat-donar instruccions x fer una accio/ k entenem x briffing? doc de planificacio estrategica/ Es eina clau pel disseny, abans de dissanyar. El brffing es el porces clau que es fa de forma meticulosa ja k aporta info clau x la tasca. S'usa en estudis disseny i empreses, es un doc k s'envia a agencies creaives xk vagin orientades. Aixi la agencia defineix la creativitat, misatge i to comunicaio.exavtament que es? doc escrit d'extensio mitjana on el client aporta info sobre la empresa o producte, els obj k cerca, el public obj, kina competencia significativa te, el misatge k vol enviar i qualsevol info rellevant k ajudi a enfocar proj en via adecuada. Es so emplenar en les primeres cites amb clients i mai es comen´ça a diseñar sense ell. No existeix model unic de briffin. cada estudi o disseñador creara els camps k considerara imprescindibles x fer proj. aket tmb varia segons proj k es duu a terme.Adaptacio briffing a cada tips proj (1 logo / 2 redisny marca/ 3 mkt publicitar/ 4pag web/ 5 disseny editorial) esquema briffing (1 info client- dades empresa- sector dnd work-kin prod o serveis da- valors o filo - vantatges contra altres/ 2 obj de producte(busca i conseguir nous client-fidelitzacio nous client/ fer canvi img d marca)/ 3 public obj kin trgt tenim- a ki volem arriba + definida millor- edat sex lloc ocupacio estat socil nivell eco.gsuto aficios habit conduct/ 4 per kin mitja esta pensat (imprsio. revistes -cartell-busta-retolacio-fulletins tnaqu publi/ intenret micro sites baners onlie pag web) // Pasos briffing info client -nom client o empres- prod k ven - dimensio empresa-ambit geo on es dirigeix- misio visio valors, obj negoci- preu de prod o serveis - pla prom o comunic- posicionament web actual- distribu prodct o serveis experienca mercat - ventaj compete- posicionme / informe dafo prob actuales- pork los tienen- repercusions de prob- oportunitats k pueden aprov/ obj del porduct, mercat i competencia -princ competnc-estragia mkt competnc-evoluc merk i quotas- caract audiencai del secto/recursos -amb quan quip conten xl treball- inversion asta ahroa?-cuanto dispuesto invertir en mkt/ mkt -pub obj- obj depen k sigui brifing- conseguir k ?- mnsj capaña?- to i img a mostrar- accion del pasad- resultados de estos- presupost dest a noves accion- temps ? contrabrifing despr fer briifin ens kedem am dubtes es pot tornar a contactar am emrpes x fer conrabrifng x mes info x detallar al max el disny k volem fer. PSICOLOGIA COLOR: Teoria color. Conj de regles x a barreja els colors i conseguir l'efect k volem. Per kaulsevol pers relacionada la mon del dissny art... es imprescindible entendre els colors, origen i comportament. josef albers "el color es un dels conceptes més relatius de l'art". color es un sensacio complexa resultat de div fenomens fisics que es donen de manera simultanea i cada un de nosaltres l'aprecie i responem a ell de forma dif. Tot i aixo en la societat es donen patrons de conducta segons l'us del color. /

/com percibim el color -proces- quan la llum es emesa pel sol (o altra font llum), arriba a una superf, la materia absorbeix part de les long d'ona de l'espectre d llum i fa rebotar unes altres. Les long k reboten son les k aporten color a coses. Akesta llum rebotada arriba al noste ull estimulant els nostres cons i provocant k el nostre cervell interpreti el color. colors psicologics el color es + k un mitj optic i k un mitja tecnic. Els teorics dels colors distingeixen entre 1) els colors primaris (vermell, groc, blau), 2n) els secundaris (verd, ataronjat i violeta) i mescles subordinades cm rosa o marros. Tambe discuteixen si blanc i negre son veritables colors, generlmnt ignoren daurat i platejat. o!! en un sentit psicologc cada un del 13 es un color indepe k no pot subtituir-se x cap altre tots represent = importancia. rosa viene del rojo, pero efecte dif. gris mescla b/n pero produeix impresio dif que b/n. taronga emparentat amb marro pero efecte es contrari a aket. colors llum (sintesi aditiva) RGB (1 rojo verde azul/2 amarillo cian magenta/int) blanco) color pigment(sintesi sostractiva) CMYK (1 cian magenta yellow key)/2 azul rojo verde/ int) negro). ATRIBUTS DEL COLOR Matis) det si es tracta dun color o un altre -diem: te un matis verd, ataronjat, groc/ lluminosaitat ens referim a la claredat o foscor del color es a dir intensitat lluminica. els colors foscos tendeixn a anar al negre i els clar al blanc. ens referim quan diem: es verd fosc/saturacio tracta de la puresa del color es a dir quantitat de gris k conte el color. com + alt sigui el % de gris menor sera la saturacio i al reves. Psicologia del color els colors poden produit sensacions i generar sentiments. Quan visualitzm un color ens prod en cada ocasio 1a sensacio dif. el vermell pot resultar erotic o brutal, inoportu o noble. verd saludable o verinos o tranquilitzant. groc radiant o feridor. Kuan observem habitulmnt no apareixen allats, estan envoltats daltres generant un concorde cromatic. concorde cromatic es compon d'akels colors + sovint associats a efecte particular. colors associats vermell groci taronjja produeix dif efect a vermell comb cn negre o violeta; verd i negre no = a verd blau. el concorde cromatic det efecte del color princ. Smile el groc simbolitza opitismes i x aixo la majoria emoticons i emojis k procedeixen de la fig smile asoleixen aket color. psicologia colore prefe AZUL cuenta con + adeptos-fav 46 h/fav 44 mujeres. casi n hay kie no guste 1 en h/2 muj. azul prefe para coches (limus lujo com pra pkes utilitarios). en CASA resulta frio xro trnauqiliznte y se usa en dormitorios. solo 1 ambito dnd no c acepta tnto COmida. Color de la simpatia: azul 25/verd 18/ rojo 13/ groc 12/narjan10 armonia azul 27/ verde 23/blanco 9/ rojo 8/oro 6 amistat azul 25/ verde 20/ rojo 18/oro 12 confianza azul 35/verde 24/oro 11/ amarillo 11 AZUL + nombrado a la simpatia armonia amistad y confianza. Estos senti se dan con el tiempo. porque humanos asocia senti a este color?pork es su fav lo asocian? no ya k pensamos en contexts + amplios. cielo azul x eso es colr divino lo eterno lo hemos relacionado al lo eterno que dure siemrpe. verde terrenal natura. en acorde de estos dos si se unen se une cielo y tierra. en el verde el azul se convierte en azul humano. fidelidad azul se asocia a lejania tmb color fidel, la fidel tiene k ver con lejania pues se pone a prueba cuando da ocasio a la infeidl. color + frio azul. este se da porque radca en experiecia. piel mucho frio c pone azul. azul + frio k blanco. azul cualidades intel antiguaente azul sig pasivo trnauq opuesto rojo. Azul femenino trad el azul se asocia a femenino. azul =apacible pasivo intrvertido.  ROJO El primer color k hombre le puso nombre, denominacion cromatica + antigua. en dif lenguas coloreado sign rojo. Rojo color k los nacidos pueden ver y si preguntas alguien d repente dira este.

 amor rojo color de todas las pasiones buenas y malas.El amor es rojo, y en segundo lugar delicadament rosa. el odio es rojo y en segundo lugar negro, simbolo de lo malo. y asi el rojo del amor c tranforma con el negro en odio. reglas bas sobre efecto colres 1) el mismo color tiene un efect completamnt distinto si se comb con otros/ 2) si un color c comb con el negro, su significa postivo c convierte en lo contrario. sangre y vida el efecto psico y simbo hace el rojo domannte en sentimientoos vitalmente positivos. en cult es morada alma la sangre. fuego el rojo narnaja y amarillo son los colores fuego y llmas por ende colores calor. rojo naranja principales d pasion i sangre ardiente pues pasion puede arder y consum com fuego. cerca alto rojo relaiona cercania rojo opticamente se situa delante. pocos cuadros ocn rojo de fonso y en todos casos son cuadros k profundida ausente. color nobleza rics y lujo/ color agresvidad guerra.. rojo naranja es el acrode a la exitacion. cuanto + peligrosa c muestra la excitacion + color negro se le asocia. rojo ngre narajna acrode a la ira de la max agresividad. rojo color guerra. MARTE dios guerra se atribuia este color. PROCESO CREATIU: Que es? creativitat? capacidad de resoldre els prob de manera eficça nova i valuosa. Pero els prob no sempre need la mateixa sol no igual manera de pensar ni resoldre. tipos de prob 1) els k rekereixedn sol algoritmica, c resolen segons una seriec de pasos logics i k sole teni 1 uncia sol correcta ej 4+4=8// 2) sol heuristica k es resolen usant procesos informals i k podn tenir dif sol. aquet procdement el contitueix essencia d creativitat. ej edificis. Dewey considerat en 1er en oferir (1910) un analisis dels actes d pensamnt en 5 nivells logcs. La seva descrpcio seria valida x qualsevol proces de pensament. 1) trobada de dificultat/ delimitacio de mateixa (ubi i especicacio)/3 plantejament posible solucio (o div)/ 4) desenvolupament log d'algun idea/ 5) comprovcio empirica k condueix a acceptacio o rebuig de sol-hipotesi. fases proces creatiu wallas preparacio(kuan es def el prob. cal observ entorn estudiarlo x poder definirlo. estableix proj, k pot ser creador d dues maneres: conseguint una meta antiga x dif camins o establint una meta nova. se pot aplicar brainstorming)/ incubacio (apartem prob de la ment aixi deixem k la ment treballi lliurement establint relcion analogies comparant vivencies. akesta fase premt desactiva eocions negatives x troba idea. wallas i incubacio: incubacio es la etapa del proces creatiu en la k no es pesna direcra o voluntairamtn en prob al kual s'enfrenta. la desnexio del prob pot produir estimuls necesaris xk consguim cerar idea o sol )/ iluminacio(moment EUREKa la idea encertada que esta basda en els nosters cneixements porposits, emocions k estan vius en la memoria inconscient i k han estt treballant sens intervencio drecta de la nostra voluntat en la fase anterio. x a k tenir idees + facilment es necesari entrenament. acccio creativa pot c letna . x tant practica esforç dedicacio son responasables de iddes. )/ verificacio(en akesta fase finalitza proces creatiu es necesari examinar validesa de les idees k tenim conforme a criters. preguntes com es valuos? es bo x tots? nou? per tant el pensametn critic com flexibilitat de pesnsament k ens permetra canviar allo que no funciona.) etaps proces ceratiu en dissny i tecno preparacio- generacio- incubacio-iluminacio- avaluacio- elaboracio.-proces creatiu en disseny 1Contempla tant selecció i identificació de l'obj creatiu sobre k treballarem com recopilació d documentació i info related amb ell. (Revisar i analitzar Brífing + Storytelling + documents similars offline i online = idees/esbossos previs). 

THINK long term es a dir pesnar llarg termini. un bon disseny ha de funcoina per llarg terni i pesnar que els disseny, els bons, son atemporals, teories de la creatvitat 1) teoria psicoanalitica/ gestaltica/ associacionista/cibernetica/ humanista/ cognitiva/bisociacio/ factoralista/ ambientalista/filosofica/pensament lateral/ teoria conductista. teoria psicoanalitica. presta atencio a la psique y a la interpretacio des del inconscient. Este modelo presta atencion a la profundidad de la psiquis como material para explicar la creatividad, es decir, la interpretan desde el inconsciente. esa parte tmb real del individio que no se poda observar directmante, frene a la parte consciente que el sujeto si puede contempla.> teoria gestaltica la ment no admet la representaico d'eelemts separats uns dels altres i la ment veu el conj com un to armonic.> teoria associacionista El proces de pesnamient es el resultat del proccesament de dif respostes a un mateix estimul. I esta relacionat amb l'act mecanica que acostuma a donar respostes estereotipades allunyades de la propia cerativitat. >teoria cibernetica se trata de dar una interpretacion cibernetica de la creatividad y de las obras resultado de ella. La clave para explicar la creatividad desde esta teoria es "el papel de > que representa la informacio, que enlaza con la estructuralidad, impluso liberador y configurador de la misma.

La clau per explicar la creativitat desde aquesta teoria és el paper que representa la informació, que enllaça amb amb estructuralitat, impuls alliberador...L’últim aspecte en el que es pot advertir la creativitat cibernètica és amb les de realitzacions creatives a través d’ordinador amb el camp de la inteligencia artificia >> teoria humanistica el proceso creatiu esta en l'autorealizacio i tots teni capacitat creativa.> teoria cognitiva proces de pensament esta lligat als pensaments inteligents.la idea de l'esquema es basic per la contruccio del proces creatiu.> teoria ambientalista >/teoria filosofica creativitat com inspiracio divina/ creativitat com a demencia / cerativita com a herencia/ creativitat com a força vital >

Pensament lateral És difícil enquadrar el pensament lateral ja que no es pot considerar com un mètode més perquè supera els seus límits. E. de Bono es converteix en una forma d’entendre la creativitat i les possibilitats que tenim cadascú de nosaltres per desenvolupar-la. Aquest autor amb el llibre El pensament Lateral va donar a conèixer aquesta estratègia i varies tècniques creatives que intentaven modifica l’estructura mental. Aquest pensament s’oposa al Vertical, però considera que ambdos son necessaris i complementaris. La naturalesa fonamental del pensament lateral és: El canvi de model, descompondre les estructures per ordenar-les de formes diferents. Intenta aconseguir un model òptim i busca alternatives utilitzant el mateix contingut. Finalment es proposa eliminar qualsevol bloqueig mental. 

Factors destacables sobre la creativitat de Guildford 1 - La 'luïdesa. (totalitat d'idees creatives generades en un espai de temps concret). 2 - Flexibilitat. (Canvi de signi'icat, d'interpretació o d'ús d'una cosa). 3 - Originalitat. (Respostes o idees poc freqüents sobre una proposta plantejada). 4 - Elaboració. (Quantitat de detalls determinats enfront una resposta). 5 - Sensibilitat enfront dels problemes. (Capacitat per descobrir, de'iciències, errades o di'icultats). 6 - Penetració. (Introducció en els problemes per tal d'aprofundir en ells). 7 - Rede'inir. (Transformació per superar els bloqueigs). 8 - Anàlisis. (Capacitat de desintegració del tot en les parts). 9- Síntesi. (Capacitat d'enllaçar diversos elements per generar un tot nou). 10 - Avaluació. (Testar, constantment per enfrontar al problema). 11 - Organització coherent. (Capacitat d'harmonitzar tots els elements). 12 - Motivació. (Decisiva per mantenir l'esforç creatiu). 13 - La memòria. (El saber és imprescindible per la capacitat creativa). 

Llenguatge visual--significat En observar una imatge el primer que descobrim són els personatges, els ambients i els objectes representats. A partir d’aquesta anàlisi podem desxifrar fets, coneixements, idees, sentiments, etc. D’aquesta manera comprenem el signi?icat o tema de què tracta la imatge elements visuals Després de captar el missatge ens centrem el signiHicat que la imatge transmet; és a dir, en els elements visuals utilitzats: punts, línies, plans, colors i textures, com també l’ordenació espacial o composició materials tecniques Finalment, analitzem els materials (pigments, papers, cartons, plàstics, teles, etc.) i les tècniques (dibuix, pintura, fotograHia...) amb els quals s’ha realitzat la imatge. Stanley Morrison proposa auqesta def: art de disposar correctament el material d'impressio d'acord amb un proposit especific: el de colocar les lletres, repartir els espais i orgnitzar els tipus amb vistes a prestar al lector la màx ajuda x la comprensió d'un text.  anthony froshaug El mot de la tipografia significa escriure/imprimir/ utilitzant elements estàndards i utilitzar elements estàndards implica la relació entre aquests elements modulars. Com aquesta acció és bidimensional cal establir les relacions entre les proporcions horitzontals i verticals. tipografia creativa completa la d'edicio, pero es tracta com una metàfora visual. Es treballa de forma gràfica i molts cops es tracta com una imatge.tipografia edicio en aquesta treballem les questions relacionades amb les families. La mida de les lletres, els espais enter elles i les paraules, la interlinia, la mide de linia, les columnes. es a dir a aquelles parts de caracter formal. historia de la tipogrfia en la historia de la tipogrfia s'han viscut 3 grans epoques. 1 escritura a mà/ 2 tipografia de plom/ 3 tipografia electronica. 

historia cronol escritora 1455 prensa/ tipos moviles: a partir de la intervencion de los tipos moviles en combi con la utilizacion de prensas manuales, se abre una nueva er que produce involuntariamente un cambio en los habituales métodos de escritura.1886 prensas mecanizadas/ linotipia. la nned de producir mas cantidad de material impreso, con mayor rapidez, provoca una automatizacion del proceso y una mecanizacion de la maquinaria. en este contexto nace la linotopia con el fin d agilizar la composiscion caracter a caracter. 1945 ofset/ fotocomposicion. el siglo xix produce grandes avances tenicos para humanudad: fotografia, litografia... la app de algunos de ellos a las artes graficas va a traer cambio esecniales en la manera de concebir el material impreso. Se imprimeusando el sistema ofset, consistente en el rechazo agua-tinta. Nace la idea de la fotocomposicion. Primero, por dimensionado optico de las fuentes y mas tarde por dimensionado digital 1985 autoedicion- la digitalizacion se perfecciona ademas un nuevo invento denominado ordenador personal va a permitir visualizar los result en un monitor. lo mas interesanro es que este proceso abarcara todoso los elemtentos de una publicaion: pagina, text, elemt dibujados e img. Ha nacido la autoedicion. Nuevos aparatos y todo un nuevo vocabulario comienzan a ser familiares. el hardware formado por el tandem ordendor personal macintosch + ipresora laser wrtiter. el software que surge de combinar un prog infromatico. Page Maker. y un lenguaje univesla de descrpcion de pagina PostScript 1995 digitalización global. Qué pasaría si se consiguiera una conexión directa entre ordenador y máquina. Se eliminarían muchos procesos manuales y se obtendría al mismo tiempo un mayor control del resultado. Nacen así los primeros programas de imposición Que permiten el paso directo: de ordenadoras película/ de ordenador la plancha / de ordenador a máquina 2000 nuevos formatos. Un notable incremento en la velocidad de procesado de datos de las nuevas versiones Post script, y un nuevo tipo de archivo denominado PDF, orientado a solucionar los habituales problemas de incompatibilidad Entre sistemas y programas, contribuyen a una homogenización creciente de medios, de materiales y de formatos de comunicación, entre los que se incluyen la tipografía. Gutenberg va inventar la primera màquina (impremta) que era capaç de moure els "tipus" de forma individual per generar paraules. El primer llibre editat va ser la Bíblia de Gutenberg de 42 línies, un dels llibres considerats més bonics pel seu estilisme. Ottomar Mergenthaler, va inventar al segle XIX la Linotípia, una màquina que va permetre un salt tecnològic importantíssim, ja que comptava amb un teclat similar al d'un ordinador que generava línies senceres en lloc de caràcters solts.// El format PDF d’Acrobat Reader (Portable document format) també ha signiHicat una revolució mundial en el camp gràHic, ja que permet enviar proves de treballs directament a qualsevol ordinador, independentment que el receptor tingui les fonts del document. Problemes en lliurar originals en diferents formats, software i sistemes operatius, han quedat solucionats amb aquesta eina// families de tipus Els caràcters són híbrids: per una part tenen un component lingüístic molt important que els atorga funcionalitat i per altra banda tenen un component grà9ic que aporta personalitat a la funcionalitat. Aquesta dualitat tant obvia, condicionarà tota la naturalesa del procés d'edició. familia conjunt o grup de fonts relacionades amb diferents estils i cosos. (Arial). 

font o tipus conjunt de caràcters en un cos i un estil. No obstant això, veureu com la majoria dels tipògrafs no fan distinció entre els termes, font, família o tipogra9ia. n conjunt de caràcters en un cos i un estil. No obstant això, veureu com la majoria dels tipògrafs no fan distinció entre els termes, font, família o tipogra9ia. clasificacio d'escriptur: pictograma destresa manual/capacitat intelectual/ comunicacio--protoescriptura/ ideograma equematitzacio. fonetitzacio, capacitat crear codis. --- escriptura sintetica alfat/alfabet grec/llati supera en claredat i senzilles els altres sistemes -- escriptura analitica. L'alifat/alfabet llati La inHluència dels fenicis sobre l'escriptura farà aparèixer el primer sistema tancat d'escriptura analítica, L'Alifat. Amb aquest els signes deixen de remetre a una idea o paraula concreta , i passen a ser un valor fonètic, que permeten transcriure de forma ordenada qualsevol paraula del llenguatge sense necessitats d'ambigüitats.  D'aquest per assimilació en deriva l'alfabet Grec i el Llatí. Durant el segle XVIII s’introdueixen novetats que donaran peu a la separació deHinitiva entre escriptura i tipogra9ia. Un dels fets més importants és la invenció del sistema de normalització de les mides i tamanys tipogràfics. funcio o traidcio? La industrialització i l'aparició de grans ciutats amb especialització de la feina fan que apareguin diversitat de plantejaments i propostes trencadores que trenquen amb el cànon del que Hins a l'època s'havia considerat tipograHia. Desapareix la Higura de l'artesà que és substituït per un treballador no especialitzat que ha de fer la feina amb el màxim rendiment. La industrialització fa aparèixer la publicitat i les publicacions com els diaris o periòdics es multipliquen. És aquí on es reHlectiran amb major força els canvis. El cartellisme també aportarà una innovació pel que fa a la tradició de la tipografia segle xx El segle XX comença amb les vanguardes artístiques trencant la vacuitat dels cannons que per convencionals i esgotats resulten insuHicients per abordar i expresar inquietuts artístiques. Uns dels moviments artístics més importants que aborda la tipograHia de forma intrinseca són el FUTURISME i el DADAISME, on els poemes visuals a partir de graHies, distorsionen la composició tradicional del l’obra gràfica bauhaus s.xx L'aparició de la Bauhaus i l'entrada de Walter Gropius com a director l'any 1919 revolucionarà el món del disseny i la tipograHia. El debat a la Bauhaus es va centrar en 2 idees, per una part si era convenient donar una orientació en les ensenyances artístiques, basada en una lliure expressió del subconscient i dels mecanismes intuïtius que genera el mateix fet artístic, o si bé era necessari impregnar les ensenyances d'un esperit racionalista i una dimensió funcional com predicava el constructivisme. Així l'ús dels caràcters i el text com a material expressiu es converteix immediatament en una pràctica habitual de l'escola a les avantguardes del moment. Un dels factors més importants del moment és l'aparició de la composició asimètrica que consistia en distribuir la informació d'una pàgina sobre punts invisibles de tensió compositiva 

clasificacio dels tipus per families 1) antes de 1400 provencianas o antiguas (enter ellas se incluyen las goticas o frakhurt y incisas antique)/ 2) 1400-500 venecianas o humanistas o renaissance antqua/ 3) geraldas  romanas antiguas o estilo antiguo/ 4) de transicion neoclasicas o racionalistas (debajo de estas tres-los tipos de estlo antigui pueden subclasifcarse por nacionalidades italianas de estilo antiguo  y francesas (+ ligeras y refinadas) holandesas (mas condensadas con una alt + mayor) inglesas mas robustas y mens refinadas.

/// 5) 1700-800 diodonas o nuevas romanas o modernas. / debajo de diodanas// 6) mecanas o de remates cuadrangulares, mecanistas o slab serfi - entre ellas estan las clarendos o jonicas y egipcioas.tmb se incluyen las neoclarendons o nuevas fuentes de transicion con remates -agrupadas con las de transicion.//7) sanserif o palo seco, gotcas, grotescas, odernas o lineales. // 8)1900 hoy para titulares// clasificaico families 1) clasiques -humanistiques/geraldes/ reals/ 2) modernes didones/mecaniques/linieal- 3)caligrafiques incises d'escrptura anuals fracturades /4) no llatines no llatines//// clasificacio simplificada romanes/pal sec/ d'escrptura/fantasia Familia de tipus conjunt de lletres, números i símbols que integren un alfabet, dissenyats sota uns mateixos criteris de coherència formal (times new roman, helvetica, rockwell, futura, cambria)/ font conjunt de lletres, números i símbols que integren un alfabet, dissenyats sota uns mateixos criteris de coherència formal  estil és una referència general de les característiques formals. Són tipus d’estils la rodona, cursiva, negreta, itàlica, Hina, expandida, condensada. Com havíem mencionat anteriorment l'estil és un "sinònim" de font.

PARTS DUN TIPUS O LLETRA Asta, Fusta o Montant: Traç que deHineix la estructura bàsica d’una lletra. T/P/KM / Braç: Traç que sorgeix de forma horitzontal o diagonal de un braç vertical E/Y/ Ascendent: Part de la lletra de la caixa baixa que supera per dalt el ull mitja. Desdencent: Part dels caràcters de caixa baixa que supera per sota l’ull mitja EJ:  yq d b / Creu o travessa: Línia horitzontal que creua per algun punt el trazo principal T f t / Per9il: Linea horitzonal entre verticals, diagonals o corves A e H / Cua: Prolongació inferior per algunscaràters Q / Doble arc: Traç corvat principal de la s de la caixa alta i baixa. S/ Ullal superior /inferior: Línia que forma la curvatura en la part superior/inferior de la g de caixa baixa. Coll: Línia que uneix els dos ullals de la g de la caixa baixa g (inglesa) /Arc o “Hombro”: Traç corvat que surt de l’asta principal d’algunes lletres sense acabar de tancar-se. EJ h m r/ panxa traç curvilini a c o r / TIPOMETRE QUE ESregle graduat per un costat en Ciceros i per l’altre en centímetres que serveix per a mesurar els tamanys i la resolució dels tipus. edicio tipografica La edició de tipograHies avui en dia la podem realitzar de dues formes senzilles. La primera és el treball manual. Aquest és bàsic per després desenvolupar amb software informàtic com Ilustrator o Glyphs, la correcta adaptació al format digital.