Història de les ciutats romanes d'Ilerda i Barcino

Ilerda

ILERDA: Diverses fonts clàssiques es referixen a Ilerda, en especial a propòsit de la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuile. No obstant això, fins a les excavacions arqueològiques de les últimes dècades, la ciutat romana, soterrada sota les construccions posteriors, no ha començat a sortir a la llum. De tota manera les estructures descobertes fins ara a diferents punts de la ciutat encara no permeten arribar a unes conclusions segures sobre el traçat urbà. El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, en la qual s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici més notable descobert fins a aquest moment i que, tal vegada, va mantenir la seva funció, d'una manera o altra, fins a la Lleida musulmana. Tot i això el fòrum estaria situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant Joan). Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut determinar amb certesa la naturalesa. Durant el segle III d.C. Ilerda degué patir una forta crisi, atès que, segons demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis. El 449 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, que, tanmateix, es va refer.

Batalla d'Ilerda

Episodi de la Guerra Civil entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 50 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida. L'episodi cal emmarcar-lo en el context de la segona guerra civil romana encapçalada per Cèsar i Pompeu, que es va iniciar l'any 49 aC, un any abans de tornar Cèsar de la Guerra de les Gàl·lies. L'any 50 aC, Afrani i Petreu, generals de Pompeu, ocupaven Hispània amb un gran exèrcit. Cèsar, assabentat que Pompeu, des d'Àfrica, es dirigia a Hispània amb les seves legions decideix passar també de la Gàl·lia a la península. El seu lloctinent Fabi acampa a prop d'Ilerda, l'actual Lleida, on Afrani i Petreu tenien el seu campament, i construeix dos ponts sobre el riu Segre. Un cop arriba Cèsar al campament, intenta ocupar un turó que li podria proporcionar una posició avantatjosa sobre els seus enemics, així doncs decideix refugiar-se a les muralles de Lleida, lluitant. Els pompeians finalment ofereixen la seva rendició, Cèsar l'accepta i imposa com a única condició la dissolució de l'exèrcit. La cruesa dels combats i de la climatologia que van haver de patir les legions romanes va ser tan violenta que entre els romans, quan es volia desitjar a algú una circumstància terrible i dificultosa, es deia: Ilerdam videas ('Tant de bo vegis Lleida!').

Barcino

BARCINO: Fundació de Barcelona es produeix com una colonia de dret romà. Nom oficial complet: colonia iulia augusta oaterna fauentia barcino, fundada per l'emperador August l'any 10 a.C. És, doncs, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya. Es va alçar damunt d'un petit turó anomenat en l'edat mitjana Mont Tàber. El territori va ser objecte d'una intensa explotació agrícola mitjançant nombroses villae. Productes més comercialitzats: vi i cereals. També es practicava la pesca (ostres). El comerç del Llobregat era una important via de comunicació cap a l'interior. L'extensió de la colonia era delimitada per unes muralles amb torres i 4 portes. Estructura habitual de les fundacions romanes: recinte rectangular; dos carrers principals partien de les 4 portes i formaven una creu: decumanus maximus i cardo maximus. Carrers principals amples i amb clavegueres. Població reduïda, la mida de la ciutat era petita respecte les altres fundacions agustees. S'han trobat restes de diversos habitatges del tipus domus. Cases privades, bells mosaics. No s'han localitzat per ara insulae. El fòrum es trobava a la confluència del decumanus maximus amb el cardo maximus. S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C i dedicat al culte imperial. Dos aqueductes subministraven aigua a la ciutat on s'han conservat restes que han permès una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. El més impressionant: muralles. Segle IV ac. Doble amplada i s'augmenta l'alsada. Es poden veure trams més o menys extensos de la muralla romana. La nova fortificació i situació estratègica va donar a Barcino un paper més important en el període final de l'antiguitat.