Història de les ciutats romanes a Catalunya

CICERÓ S. I AC (106 aC-43 aC)

Ciceró era fill d'una família de classe mitjana. A Roma va completar els seus estudis de dret, filosofia i eloqüència. A Grècia estudià amb els millors mestres de retòrica i filosofia. A Roma, triomfà com a advocat amb la condemna de Verres, un governador de Sicília. Ciceró com a fiscal, mitjançant uns discursos memorables, les "Verrines".

A Sicília fou qüestor (càrrec més baix/ recollida d’impostos) i a Roma edil, pretor i finalment cònsol. En l'exercici d'aquest darrer càrrec, descobrí i sufocà l'intent de Cop d'Estat de Catilina, quatre discursos de les "Catilinàries". Aquest fet Marçà el principi del final de la seva carrera política.

Quan es forma el primer triumvirat (Cras, Cèsar i Pompeu) Ciceró s'exilià. Tornà poc després, com a possible salvador de la situació caòtica en què es trobava la república. Quan esclatà la guerra entre Cèsar i Pompeu, Ciceró es va posar al costat de Pompeu que fou derrotat a la batalla de Farsalia. Tot i que Cèsar perdona Ciceró, aquest es retirà de la vida política.

Cèsar és assassinat i es constitueix el segon triumvirat (Lépid, Octaví i Març Antoní). Contra aquest últim, Ciceró pronuncia les 14 "Filípiques", discursos d'una S.V gran virulència, ja que considerava que Març Antoní tenia ambicions imperialistes. Poc després Ciceró fou assassinat

Ciceró fou un homo nouus (persona sense contracte) és a dir, persona que triomfa sense avantpassats nobles. Va destacar com a advocat, orador, polític i filòsof. 

1. Cícero: OBRA

Ciceró és autor d'una obra abundantíssima que s'ha conservat gairebé completa. La va producció sol agrupar-se en quatre apartats:

Els discursos jurídics i polítics: els més famosos foren les "Verrines", "Catilinàries" i "Filípiques". 

Els tractats d'oratòria: en el Brutus reconstrueix tota la història de l'eloqüència romana. En el De oratore, explica què cal tenir per ser un bon orador.

Obres de temàtica filósòfica: en el ‘’De República’’ i el ‘’De legibus’’ discuteix els fonaments del dret i de les institucions; va difondre les idees dels filòsofs grecs a Roma i fou el creador de tota la terminologia filósòfica llatina. 

Correspondència personal: en aquests textos, agrupats a ‘’Ad familiares’’, on ens manifesta la seva personalitat i la seva vida familiar, social i política. Estan escrits sense cap pretensió literària però són un document  per conèixer la vida dels darrers 25 anys de la república.

Primera Catilinària → es queixa tota l’estona a Catilina.

Segona Catilinària → torna a parlar de Catilina, però perquè marxa.

Tercera catilinària → s'atribueix la victòria

Quarta Catilinària → es fa la “víctima”

HORACI S. I aC

Lírica, no toca el sentiment amorós, escriu de manera difícil 

Era fill d'un llibert, que era recaptador d'impostos. Als dotze anys, amb un gran sacrifici econòmic de la família, fou enviat a Roma perquè estudiés amb els mestres més famosos, on s'obsessiona amb la filosofia epicúria. 

Més tard viatjà a Atenes, com feien els fills de les per famílies nobles. Es va allistar a l'exèrcit de Brutus, l'assassí de César. Després de la derrota, tornà a Roma. Allà, Virgili el presentà a Mecenes i entre els dos sorgí una amistat que no es trencà mai més; el polític li regalà una villa fora de Roma, on va viure sense preocupacions, ja que no li agradava la ciutat.
Mori pocs mesos després de Mecenes. Les seves obres més importants són: Epodes (disset poemes breus sobre temes molt diversos escrits en to violent i sarcastic, el  més famós és el segon amb el topic del beatus ille on es fa una lloança del camp i la vida retirada davant sense complicacions de la vida urbana), "Satires, "Odes’’ (millor obra, agafa estructures gregues i les tradueix al llatí, temes molt variats, ja que està en un moment feliç; la més famosa és la segona dedicada a la seva amiga Leucònoe diguent-li que sigui felíç) i Epistules (cartes a amics amb contingut moral, filósòfic o literari)

TIT LIVI S. I AC

• Inicis de la literatura romana, la poesia èpica fou la primera que va narrar els fets històrics.

• s III aC apareix prosa escrita en grec i la narració cronològica dels esdeveniments històrics, annalistes, que imitaven la feina dels sacerdots (Pontifices) que escrivien cròniques dels fets ocorreguts durant l’any (Annales).

• tard la historiografia va tornar-se un gènere literari escrit en llatí.

• es va començar a tractar amb profunditat només el passat/fets contemporanis, com en el cas de Juli Cèsar.

• Tit Livi va néixer a Patavium (l’actual Pàdua) en una família acomodada.

• 1r estudis de retòrica a la seva ciutat natal, de gran se’n va a Roma i completa la seva formació literària.

• Té simpaties pel règim republicà i l’impedeixen ser acceptat al cercle d’August, a qui loa en diversos passatges per haver restaurat la religió i haver establert la Pau al món.

• Viu apartat de la vida política, ficat totalment en escriure la seva magna obra, Ab urbe condita (“La història de Roma”), de gènere historiogràfic.

• De 142 llibres, publicat x entregues (de 10 en 10).

• S’han pervingut trenta cinc.

• Passa dels mítics, orígens de Roma i arriba fins l’època d’August, amb esdeveniments bèl·lics.

• Tit Livi pretén glorificar el passat de Roma, exaltar el sentiment patriòtic dels romans i col·laborar en la renovació nacional que vol August.

• La història és un repertori d’exemples, que cal imitar.

• Vol glorificar les virtuts que van fer possible l’Imperi i oferir una lliçó moral als que van patir la decadència moral de les guerres civils del s I aC.

• La inspiració la busca en els llibres dels annalistes, però no es preocupa massa de consultar les fonts que té al seu abast.

• Considera la història com un gènere literari i oratori,  embelleix els fets que narra amb recursos artístics de la retòrica.

• Livi informa i transmet entusiasme en l’ànim del lector.

VIRGILI S. I AC

Va néixer a prop de Mantua. Família modesta.

Va a Roma amb 20 anys per perfeccionar els seus estudis de retòrica (no es va dedicar a això perquè era tímid, malaltís i de poca presència). 

Amistat amb Mecenes i un cop es admés en el seu cercle, ja va poder viure de la poesía.

Vivía al camp fora dels problemes  dedicats a l'estudi de la filosofia i a l'escriptura. (no còmode en ciutats o ambients urbans)

Va morir mentre tornava d'un viatge a Grècia per conèixer els paisatges de"l'Eneida" Abans de morir, va demanar que es cremés l'Eneida, ja que no estava corregida totalment, però August la va fer publicar tal com estava

Obres importants: 

• "Bucòliqües": Déu poemes breus sobre la vida pastoral on els pastors canten els seus amors i les seves malaurances. En algunes parla sobre els camperols que han quedat desplaçats de les seves terres pels veterans d'August, recordant l’experiència de la seva família. Una de les més famoses és la quarta ègloga on el poeta anuncia el naixement d'un nen que pacificarà el món (intèrprets cristians hi van veure una profecía de l'arribada de Jesús)

• "Geòrgiques": poema didàctic sobre l'agricultura. Està dividit en quatre llibres on parla sobre el conreu del camp, la viticultura, la cria del ramat i, finalment, sobre l'apicultura.

Aquestes dues van ser  escrites per encàrrec de Mecenes que, amb August, planejaven una política agrària de retorn a la vida al camp en una petita propietat, ja que a Roma hi havia excés de població sense feina.

Encara que no es un tema molt creatiu  amb el seu gran talent poètic, va crear el prototipus ideal del petit propietari rural, lliure i independent, que viu a gust en un mitjà agradable i que sap sortejar tots els obstacles, a més de donar consells morals i reflexions.

• "Eneida":obra culminant de l'èpica romana. Triple inspiració:

•  Homer:  els sis primers cants es basen en "L'Odissea"; els sis darrers en "La Ilíada". També s’inspira en ‘’in medias ves’’, amb un flashback en els llibres II i III.

 El passat llegendari:ell cerca l'origen de Roma i de la família d'August i el relaciona amb una divinitat/Heróï. Així, el fill d'Eneas, nét de Venus, es dirà lulús i la família Júlia provindrà dels mateixos déus, Així doncs, és un poema nacional i dinàstic. 

La personalitat de Virgili: fa sentir el seu amor per la naturalesa amb comparacions entre elements naturals i accions guerreres. Virgili crea uns personatges d'una gran profunditat psicològica (un Eneas pietós i humà, una Dido enamorada).

ENEIDA

Llibre I→ Es quan es hi ha una tempesta i hi va a Cartago i Dido li invita a sopar i li pregunta la seva aventura.

Llibre II i III→ Enees fa un flashback de Troia i explica les seves aventures pel mar (mor Anquises)

Llibre IV→ Amor de Dido i Enees, però Enees s’ha d’anar i Dido construeix una fira ‘’per un sacrifici’’ i es mata.

Llibre V→ Continua el viatge.

Llibre VI→ Arribem a Cumes on hi ha un santuari d’Apol·lo on hi ha Civila (saterdotessa) i entra a l'infern per demanar informació al seu pare mort (aquest li diu que arribará en poc temps i que serà important)

Llibre VII- XII→ arribem a Laci (Roma) on regna Llatí i te una filla en edat de casar-se anomenada Lavinia però te un pretendent anomenat Turn. Encara això, hi havia una profesia que deia que arribaria un estranger i agafarà el poder però com va tardar molt en arribar van començar a pactar el casament amb Turn, fins que arriba Enees, ara te 2 pretendents i faran una guerra. En aquesta Turn mata i humilla a un nen del bàndol de Enees (Pal·lant) i per això Enees l’acaba matant.

· BARCINO S. I AC

La fundació de Barcelona , es va produir com una colònia de dret ROMà. Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. Es trobava en el territori de la tribu ibèrica dels laietans. 

- La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l'Edat Mitjana mont Tàber (aprox. 15 m. Sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. El territori va ser objecte d'una parcel·lació entre els colons i explotació agrícola per mitjà de nombroses uillae, on era famós el vi però també es conreaven cereals.

- L'extensió de la colònia, delimitada per muralles amb torres i quatre portes, no superava les 10 hectàrees. S'hi va respectar l'estructura habitual romana: emmurallat, era pràcticament rectangular i els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus (muntanya-mar), mentre que el Cardo Maximus (Besòs-Llobregat). Tant els carrers principals com els secundaris eren origínàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

- Els primers colons van ser d'origen itàlic. La població era reduïda, d'uns 2000 habitants. Tant per població com per extensió,  la ciutat era petita malgrat la grandesa del seu espai públic (fòrum i temple). Això s'explica segurament perquè des de bon principi va ser concebuda com un centre administratiu i religiós d'una àrea més àmplia, que abraçaria altres nuclis urbans preexistents.

- Dins de la ciutat, el fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i ocupava un ampli espai que inclou l'actual palau de la Generalitat. S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C. I probablement dedicat al culte imperial. Era un temple de planta rectangular, hexàstil i perípter, amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven quatre columnes i una part del podium, de la part posterior.

Les termes públiques, a l’interior de la ciutat i prop del fòrum, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C. Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana. Fins i tot consta que  Luci Minici Natal, va participar amb una quàdriga en els Jocs Olímpics.

-Fora de la ciutat, només s’han trobat restes disperses d’un edifici d’espectacles, l’amfiteatre.

- Dos aqüeductes ( Collserola i Besòs) subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat d’una de les portes, on se n'han conservat restes que han permès la reconstrucció d'una arcada. També s'ha descobert un tram de quatre arcades uns metres enllà de la muralla. Un cop l’aigua entrava a la ciutat, es distribuïa mitjançant el castellum aquae, que es conserva parcialment dins la casa de l’Ardiaca. 

Les restes més impressionants son les muralles. La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada al segle IV d.C., un moment d'esplendor econòmic per a la ciutat però d'inestabilitat política i militar per a l'Imperi i

1. Se n'augmenta l'alçada (que arriba als 9 m)

2. Se'n dobla l'amplada (fins als 4 m) 

3. S'hi afegeix un gran nombre de torres fins les 78. 

4. Les quatre portes també es reformen amb tres obertures (una central per als vehicles i dues laterals per als vianants)

5. Es manté el mateix perímetre però es canvia en un únic punt,  s’inclouen dins de la ciutat les termes masculines. Paradoxalment, en l’actualitat han aparegut les restes de les termes femenines que es van deixar a l’exterio.

Per refer la muralla es van fer servir molts materials de tombes i altres construccions en desús, alguns dels quals s'han pogut recuperar. Actualment en nombrosos punts del casc antic es poden veure trams més o menys extensos de la muralla romana, sovint dissimulada per construccions que van reaprofitar les seves estructures. 

La nova fortificació i la seva situació estratègica va donar a Bàrcino un paper més important en el període final de l'antiguitat, passant per davant de la capital romana tradicional, Tàrraco. 

· EMERITA S. I AC

Història →  August va fundar la colònia d’Emèrita Augusta amb l’objectiu principal d’assentar els legionaris més veterans de les guerres. Aquesta es trobava en una vall per on travessava el riu Guadiana i on hi era el punt de trobada de dues vies principals: la Via de Plata (de nor a sud) i la via que unia Còmplutum amb Olisipó (est a oest). Aquesta ciutat era el nus de comunicacions de tot l’Occident de la península Ibèrica i, el territori era ric en recursos naturals.

Emèrita es va transformar en una esplèndida ciutat monumental i aquesta experimenta un desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir en una de les ciutats més importants del món ROMà.

La ciutat → Emèrita disposava de dos fòrums, un per a dins de la ciutat i l’altre per a la província.

Al fòrum municipal es pot veure part del pòrtic i el Temple de Diana, el qual té dedicació al culte imperial.

Al fòrum de la província romanen la porta que el comunicava amb el fòrum municipal i amb les restes del temple, que també tenia dedicació al culte imperial.

Teatre, amfiteatre i circ → Aquests dos edificis formen un conjunt construït segons un únic projecte i sobre el mateix turó.

- El teatre és l’edifici més ben conservat i el més grandiós de Mérida, la seva cavea tenia una capacitat de 6000 espectadors. A més el més destacable és el frons scaenae (dos pisos decorats amb columnes de marbre i una sèrie d’escultures de deus i de l'Imperi), com també la scaenae, que se situava rere el frons i es trobava un portic enjardinat.

- L’amfiteatre és de diensions considerables, encara que està construït amb materials pobres (granit, formigó i maó). La seva estructura és habitual, amb una cavea apta per recollir els 15000 espectadors i unes fossae en forma de creu.

- El circ es trobava fora de la muralla, la seva capacitat era per a uns 30000 espectadors. Les proporcions són notables i la seva estructura és perfectament visible. L’arena està dividida per la spina (decorada amb escultures i obeliscos). En l’extrem oest es trobava la monumental porta i a banda i banda les cotxeres.

Urbanisme → La trama urbana formava la retícula urbana, a partir del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus. És possible contemplar restes d’alguns carrers i de diverses domus, d’aquestes les més notables són la Casa de l’Amfiteatre i la Casa de Mitreu, situades extramurs.

El Decumanus Maximus desembocava en la porta que donava al pont sobre el Guadiana, que ha estat restaurat diverses vegades.

Un altre aspecte important són les infraestructures hidràuliques que es troben a l’interior i al voltant de la ciutat. Es conserven restes dels aqüeductes que portaven l’aigua a la ciutat a través de galeries subterrànies o bé canalitzacions elevades, com l’Aqueducto de los Milagros. Dos dels aqüeductes prenien l’aigua dels embassaments propers, els quals recentment s’ha posat en dubte l’origen d’ambdós pantans.

• TARRACO S. II AC

Els romans van arribar a Tarragona a l’inici de la segona guerra púnica, aquest territori estava ocupat  per les tribus dels cessetans. Poc després Tàrraco va esdevenir com la principal base d’hivernada i un cop acabada la segona guerra púnica va seguir sent una base militar fonamental.

A la segona meitat del segle I aC va adquirir la categoria de Colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.
Durant el període de la dinastia Flavià es construí un immens complex (circ i fòrum provincial), finalment el procés va culminar amb l’edificació de l’amfiteatre extramurs. 

Tàrraco és construïda en el vessant d’un turó tot una i migpartia la ciutat: en les dues superiors es va edificar el fòrum provincial, mentre que als nivells inferiors, eren les àrees residencials amb el fòrum de la colònia. El port, el teatre, l’amfiteatre i les termes quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d’aigua la ciutat.

A partir del segle III dC, que abans hi va haver una prosperitat econòmica a favor imperial, és quan ja es va anar despoblant Tàrraco.

• MURALLES DE TÀRRACO

La construcció més antiga son les muralles. En realitat la muralla romana va ser construida en dues fases:

1. La primera tractava d’una muralla baixa construïda amb un parament megàlític, arribava als sis metres d’alçada i estava reforçada amb torres elevades amb carreus.

2. La segona era una reconstrucció de la muralla, era sense torres i feta de carreus sobre un estret sòcol megalític, arribava als dotze metres.

• PART SUPERIOR DE TÀRRACO: FÒRUM PROVINCIAL I CIRC.

A banda del fòrum colonial a Tàrraco hi ha hi havia un fòrum dedicat a la província. El conjunt s’articula en les dues terrasses superiors. En la terrassa més alta hi havia el temple consagrat a August i en la terrassa mitjana es trobava la plaça de representació. Als costats s’alçaven dues torres (Torre del Pretori) que facilitaven el pas entre els diferents nivells de la plaça i el circ.

El fòrum provincial es complementava amb el circ. L’edifici separava i comunicava l’àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

L’estructura de circ va ser reaprofitada de manera que ha quedat engolida per la ciutat. Cal dir que l’estat de conservació és excepcional.

• L’AMFITEATRE DE TÀRRACO

L’amfiteatre es trobava ubicat a fora de la muralla, a la vora de la platja. Com que aprofita el pendent del terreny, una part de la graderia està retallada a la roca, mentre que la resta va ser aixecada per mitjà de voltes encofrades. 

· La cavea tenia una capaciat per a unes 14000 persones

· L’arena té dues fossae que la creuen en angle recte. Actualment, l’arena està parcialment coberta per les ruïnes de dos edificis posteriors: una basílica cristiana en commemoració del martiri del bisbe Fructuós i l’església ROMànica de Santa María del Miracle.

• L’AIGUA A TÀRRACO: AQÜEDUCTES I TERMES.

El subministrament d’aigua va dependre del riu Francolí i sembla que el primer aqüeducte de Tàrraco va ser sota terra. En l’època imperial es van construir tres aqüeductes per assegurar la provisió de l’aigua necessària. El més llarg és el famós Pont del Diable o aqüeducte de les Ferreres.

Les intervencions arqueològiques han tret a la llum diverses estructures de termes, tant privades com públiques. 

• CONSTRUCCIONS VORA TÀRRACO

A la ciutat romana, se’ns han conservat força restes arqueològiques al seu voltant, com ara:

1. La vil·la dels Munts a Altafulla (casa de grans dimensions)

2. L’arc de Berà

3. La torre dels Escipions (monument funerari)

4. La pedrera de Mèdol (d’on els Romans extreien la pedra)

- EMPORIAE S. III AC

Al segle III aC canvia la situació del Mediterrani Occidental, Roma conquereix tota la península Itàlica i es converteix en una nova potència.

Una altra gran potència és Cartago, ciutat que domina el nord d’Àfrica, part sud de la península Ibèrica i les illes.

Empòrion esdevé aliada de Roma, en contra dels seus competidors comercials, i ofereix als romans una base d’operacions durant la segona guerra Púnica.

En efecte, Anníbal va prendre la ciutat ibèrica de Sagunt i després es llença amb un gran exèrcit cap a Itàlia, travessant els Pirineus i els Alps. El 218 aC, els romans desembarquen a Empòrion, que durant tota la guerra, va oferir un port segur per rebre reforços i subministraments.

Un cop derrocada Cartago, Roma controla el Mediterrani occidental i en els dos segles següents controla la península Ibèrica; és un període de gran prosperitat, ja que en surt econòmicament beneficiada i conserva l’autogovern polític.

Al costat d'Empòrion els romans instal·len un campament militar que esdevindrà com una nova ciutat al segle I aC; aquests dos nuclis urbans s’unifiquen sota el nom en plural, EMPORIAE. Paral·lelament, les muralles que separaven els dos nuclis urbans van ser enderrocades i un nou tram va unir les dues ciutats en una de sola.

La ciutat d’Empúries va ser projectada ex novo, seguint els canons urbanístics, amb una quadrícula de carrers (Cardo Maximus i Decumanus Maximus), amb una muralla i un fòrum. Tanmateix, un mur separa el recinte emmurallat en dues parts, això crea distorsió. 

1. La Muralla es va alçar segons la doble tècnica: la part inferior feta amb grans blocs poligonals de pedra i el cos superior fet amb formigó.

2. El forum estava presidit pel temple, només es veu el podium, dedicat a la Tríada Capitolina. Darrere seu, el fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma d’U. En l’època d’August aquest va ser objecte d’una reforma total.

Al nord del forum es troben les termes públiques, com també la palestra i l’amfiteatre, tot i que aquests dos es troben extramurs. L’amfiteatre emporità era un edifici molt modest.

3. De l’àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n’ha excavat una petita part. A banda, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. L’estui de l’evolució de les tres domus il·lustra l’enriquiment d’algues famílies: dues es van ampliar en diverses fases i una de les mansions romanes tenia peristil, jardí i banys privats.

4. A partir dels segle I aC, Empúries pateix una lenta decadència, com ja evidencia la humilitat dels nous edificis públics com l’amfiteatre i la palestra. Això ha pogut ser provocat per:

• La progressiva inutilització del port pels sediments aportats, que provoca els canvis de fluxos comercials.

• La importància creixent de ciutats properes com Tàrraco o Bàrcino

• Amb el temps, tant la ciutat romana com la Neàpolis grega es van despoblar i el nom que es manté és “l’ Empordà”