Història de Catalunya: Segles XIII-XIV

Batalla de Muret (1213)

Batalla que es desenvolupà a Occitània en la qual s'enfrontaren els francesos i els catalans i on Pere I va morir.

Jaume I "El Conqueridor"

Fill de Pere I que rep el nom de les diferents conquestes i signà el Tractat de Corbeil on perd les terres del sud de França.

Tractat de Corbeil

Jaume I va renunciar als seus drets d'Occitània i va impulsar la conquesta de Mallorca i València.

Vespres Sicilianes (1282)

Revolta de la població de Sicília contra els francesos. Van oferir la Corona a Pere II d'Aragó, fet que va provocar l'entrada en guerra amb els francesos.

Almogàvers

Soldats que lluitaven per la Corona d'Aragó i que eren mercenaris. El seu cap principal fou Roger de Flor. Crit de guerra: DESPERTA FERRO!

Heretgia

Creença contrària als dogmes de fe establerts per una religió.

Catarisme

Moviment religiós cristià que predicava la purificació de l'ànima amb menyspreu del cos, rebuig del matrimoni i abstinència d'alguns aliments.

Capitulacions

Pactes que feien els musulmans amb els conqueridors.

Consolat de Mar

Servia per resoldre problemes comercials i marítims. Tenia dos magistrats.

Ciutadà honrat

Membre d'un grup social minoritari, molt poderós i enriquit amb els negocis, que imitava l'estil de vida de la noblesa.

Institucions del Govern de Catalunya

Les Corts (Parlament) i la Diputació del General (Generalitat).

Corts

Assemblees convocades i presidides pel rei. Hi havia representants dels tres braços i representants de la burgesia.

Pactisme

Manera de governar amb diàleg.

Cònsol

Encarregat de resoldre els problemes en activitats comercials.

Gremis

Agrupació en funció de l'ofici.

Consell de Cent (segle XIII)

Assemblea amb la funció d'aconsellar els cinc governants de la ciutat. Els consellers representaven tres mans. A Lleida i Cervera s'anomenava Paeria (paers).

Llotja de Barcelona

Magatzem de productes destinats al comerç i lloc de reunió dels mercaders per organitzar els seus negocis. Seu del Consolat de Mar de Barcelona. Sala de contractacions, estil gòtic.

Roger de Flor

Cabdill dels almogàvers.

Diputació del General o Generalitat

Va néixer l'any 1359, sota el regnat de Pere el Cerimoniós, com una delegació de les Corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguessin a terme. Amb el temps, les seves funcions es van ampliar i es va convertir en la principal institució de govern de Catalunya. Des del 1364 la seu de la institució va quedar fixada permanentment a Barcelona.

Estructura Social

• Mà major: Nivell de vida similar al dels nobles. Controlaven les institucions polítiques.
• Mà mitjana: Activitats econòmiques no manuals. Artesans dedicats a oficis prestigiosos (mestres o dirigents de gremis).
• Mà menor: Menestrals: artesans i petits comerciants.