Història de Catalunya: Guerra Civil, Franquisme i Restauració

Guerra Civil Espanyola

Els Fets de Maig de 1937

Els canvis produïts evidencien les tensions antifeixistes. Hi havia una divisió entre els defensors de prioritzar la guerra i els anarquistes, que s'oposaven a les mesures preses, com la militarització de les milícies o el fre de les col·lectivitzacions.

Al maig del 1937, les tensions van derivar en enfrontaments. Van esclatar violentament quan la Generalitat va procedir a desallotjar l'edifici de Telefònica, on es controlaven les comunicacions del govern català. Es va produir una lluita armada on es van construir barricades i que es va allargar durant 5 dies. Aquest conflicte va provocar més de 200 morts i força ferits, amb la derrota dels anarquistes.

La Guerra Civil a Catalunya

Esdeveniments Clau

• 19 de juliol de 1936: Primer aixecament a Barcelona dels insurrectes.
• 20 de juliol de 1936: Creació del Comitè de Milícies Antifeixistes (CNT-FAI). Van tenir tot el poder de Catalunya a les seves mans durant uns mesos.
• Setembre de 1936: Josep Companys va seguir com a president de la Generalitat i el 26 de setembre es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes per militaritzar les milícies amb la creació de l'Exèrcit Popular a Catalunya.

Col·lectivitzacions

Procés pel qual els treballadors es van apoderar de les empreses.

Etapes de la Guerra

• Batalla de Madrid: Juliol 1936 - Març 1937
• Batalla del Nord: Març 1937 - Octubre 1937
• Batalla de l'Ebre: Juliol 1938 - Febrer 1939

El Franquisme (1939-1975)

Lleis Fonamentals del Règim

• Fur del Treball (1938)
• Llei Constitutiva de les Corts (1942)
• Fur dels Espanyols (1945)
• Llei de Referèndum Nacional (1945)
• Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat (1947)

Política Exterior i Evolució

Inicialment, el règim va mantenir una posició de neutralitat, passant a la no-bel·ligerància durant la Segona Guerra Mundial (entrevista d'Hendaia, enviament de la Divisió Blava). A mesura que els Aliats van començar a guanyar, es va retornar a la neutralitat i es van eliminar signes radicalment feixistes, com la salutació amb el braç alçat.

L'Autarquia Econòmica

Política d'autosuficiència econòmica que buscava l'eliminació de vincles amb l'exterior. L'Estat fixava preus de venda i la producció, cosa que va generar un accés ineficient als productes, el sorgiment del mercat negre i l'ocultació de la collita per vendre una part a més preu. Moltes famílies no tenien accés a tota la cartilla de racionament.

L'Oposició al Franquisme

L'oposició va ser pràcticament nul·la durant els primers anys, a causa d'un control policial dur i repressiu. Hi va haver lluita armada per part dels republicans amagats a les muntanyes, coneguts com a maquis (guerrillers), que es van enfrontar a la Guàrdia Civil sense èxit a causa de la superioritat de les forces de l'Estat.

Crisi Econòmica (1956-1959)

La Restauració Borbònica (1874-1931)

Situació Obrera i Legislació

L'oposició va ser nul·la fins al segle XX. L'Estat no es va preocupar de la situació obrera fins al 1900, any en què va publicar la Llei d'Accident de Treball i la Llei de Treball de les Dones i Nens.

• 1890: Es va demanar la jornada de 8 hores.

Organitzacions Obreres

• 1879: La Nova Federació Madrilenya es transforma en Agrupació Socialista Madrilenya (Pablo Iglesias).
• 1888: Creació de la Unió General de Treballadors (UGT).
• 1881: Els corrents anarquistes es mantenen en la il·legalitzada Secció Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) i es crea la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

Anarquisme i Acció Directa

La repressió constant va fer que una part dels anarquistes prengués l'acció directa, atemptant contra Martínez Campos el 1893 i assassinant Cánovas el 1897. També van posar una bomba al Liceu i a la processó del Corpus el 1896. El 1896 van finalitzar els atemptats amb els Processos de Montjuïc, on van ser acusats 67 anarquistes i 5 van ser executats. Això va dividir l'anarquisme entre els partidaris de l'acció directa i els de l'acció revolucionària de masses.