Història de Catalunya: Formació, Unió i Expansió de la Corona d'Aragó
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
La Formació i Expansió de Catalunya
La Independència de Catalunya: Orígens Comtals
L'any 870, Guifré el Pilós va aconseguir governar els comtats d'Urgell, Cerdanya i Conflent. Vuit anys més tard, va incorporar els comtats de Barcelona, Girona i Osona. A la mort de Guifré, els seus fills, sense esperar la decisió del rei franc, van prendre possessió dels comtats, iniciant així una dinastia comtal autòctona.
La independència de Catalunya no s'assolí fins a finals del segle X. Quan la ciutat de Barcelona va ser saquejada pel cabdill musulmà cordovès Almansor, el comte de Barcelona, Borrell II, no va rebre cap ajuda del rei franc. Des d'aleshores, Borrell II va trencar el jurament de fidelitat al monarca franc, i Catalunya va esdevenir un estat independent de facto.
La Unió Dinàstica amb Aragó: Naixement d'una Corona
L'any 1137, el rei d'Aragó, Ramir II el Monjo, va decidir vincular el seu regne al comtat de Barcelona. Per aconseguir-ho, va negociar el matrimoni de la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV (1131-1162). La unió dels dos territoris no va ser una fusió, sinó una unió dinàstica, perquè es va fer de manera que cadascun conservés les seves costums i lleis. Així és com va néixer una nova entitat política: la Corona Catalanoaragonesa, també coneguda com la Corona d'Aragó.
El Naixement de la Catalunya Nova
Poc després de la unió amb Aragó, Ramon Berenguer IV va ocupar la resta de l'actual territori català: Tortosa (1148), Lleida (1149) i Prades (1153). Aquestes terres formen la denominada Catalunya Nova.
Catalunya i Occitània: L'Expansió al Sud de França
Durant dos-cents anys, els comtes catalans van intentar estendre els seus dominis sobre les terres del sud de França. Ramon Berenguer I (1035-1076) va iniciar aquesta política amb l'adquisició del comtat de Carcassona. Uns anys més tard, Ramon Berenguer III (1097-1131) va incorporar la Provença i altres territoris occitans al seu domini. La major expansió catalana per Occitània es va assolir en el regnat d'Alfons I el Cast (1162-1196).
A finals del segle XII, es va expandir per terres occitanes l'heretgia dels albigesos. El monarca català, Pere II el Catòlic, va anar a lluitar contra les tropes franceses per tal de defensar els seus vassalls occitans, però l'exèrcit català va ser derrotat a la Batalla de Muret (1213). Amb aquesta derrota, s'acaba l'expansió catalana pel sud de França.
La Conquesta de Mallorca i València: L'Expansió Mediterrània
Jaume I el Conqueridor (1213-1276) va impulsar la conquesta de Mallorca i de València, territoris sota domini dels sarraïns.
La Conquesta de Mallorca
La campanya de Mallorca va ser molt ràpida (1229). L'illa va ser repoblada amb gent catalana i les terres van ser repartides entre el rei i els nobles que el van ajudar. Posteriorment, els catalans van ocupar Eivissa, Formentera i Menorca. Les illes van formar un territori autònom dins la Corona d'Aragó: el Regne de Mallorca.
La Conquesta de València
La conquesta de València es va iniciar l'any 1232 i no va acabar fins al 1245. El territori va ser repoblat per catalans a les zones del litoral i per aragonesos a les terres de l'interior. Més endavant, Jaume II va conquerir el territori d'Alacant (1296).