Història de Catalunya i Espanya: Mancomunitat, República i Guerra Civil

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

El procés d'obtenció va ser llarg i difícil. Els polítics sabien que Catalunya necessitava millorar les infraestructures, un sistema educatiu modern i el foment de la llengua i la cultura. Enric Prat de la Riba va ser escollit President de la Diputació de Barcelona per poder aconseguir els objectius marcats. L'any 1911, va promoure la iniciativa de mancomunar les 4 diputacions catalanes i Canalejas es va comprometre a fer un projecte de Mancomunitats aprovat l'any 1912 per les Corts. Al 1913, es va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se.

La Mancomunitat de Catalunya (6 d'abril de 1914)

Estava presidida per Prat de la Riba. Va ser una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions. En qualsevol moment el govern podia suspendre-la, ja que només era un ens administratiu. La Lliga Regionalista va tenir una presència majoritària orientada a la modernització econòmica i social de Catalunya. Va tenir tres presidents: Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfons Sala i Noguera.

L'obra de govern

Va tenir dues direccions principals:

• Creació d'infraestructures de serveis per potenciar el desenvolupament econòmic.
• Foment de la llengua a través d'un projecte cultural i educatiu.

Va invertir part dels recursos en un pla de millora de la xarxa viària i en un pla d'acció agrària per modernitzar-se i augmentar la productivitat. També va impulsar un projecte per consolidar la llengua i la cultura catalana.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Causes del cop militar

Cal destacar la inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític parlamentari. La por a una revolució social davant de la conflictivitat social i el perill de la fragmentació d'Espanya a causa de tendències separatistes. L'objectiu de Primo de Rivera era evitar que el règim polític acabés democratitzant-se.

La reorganització de l'Estat

La dictadura va tenir dues fases: Fins al 1925 va governar un Directori militar integrat per militars. Després es va passar al Directori civil, tot i que els militars van seguir sent importants i no es va deixar de fer una dictadura. El dictador volia eliminar el caciquisme i va elaborar un estatut municipal i un provincial. Es van dissoldre els ajuntaments, substituïts per juntes.

Política econòmica i social

La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica dels"feliços anys 2". La idea general era nacionalitzar sectors de l'economia i la intervenció estatal. Hi havia grans monopolis i en el terreny agrari es va promoure el regadiu per aprofitar els recursos hídrics.

L'oposició a la dictadura

En van formar part els líders dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes i intel·lectuals. Els antics partits van participar en conspiracions militars (la Sanjuanada). A causa de les protestes d'estudiants es va formar el sindicat FUE. El conflicte més persistent es va produir amb el republicanisme i el catalanisme.

La caiguda del dictador

Alfons XIII va dimitir i el general Dámaso Berenguer el va substituir amb la missió de crear un procés electoral per poder tornar a la normalitat constitucional. No va complir els objectius i va ser substituït per Juan Bautista Aznar-Cabañas. Es van decidir fer eleccions municipals.

La Segona República Espanyola (1931-1939)

Les eleccions i el govern provisional

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar les eleccions municipals amb molta participació. Van guanyar els partits que estaven units al Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes). La majoria apostaven per un canvi de règim. El 14 d'abril es va començar a proclamar la República per diferents llocs. El primer lloc va ser Eibar. Alfons XIII va abandonar el país i va marxar cap a l'exili. Els representants dels partits del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional i van proclamar la Segona República el 14 d'abril de 1931. El govern provisional va convocar eleccions i a Catalunya el triomf va ser per a les candidatures republicanes i d'esquerres. Va guanyar Esquerra Republicana i Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Això va suposar un conflicte amb el govern provisional i es va solucionar a canvi de la concessió d'un règim d'autonomia.

La Constitució de 1931

Les eleccions van tenir una participació molt alta el 28 de juny. La victòria va ser per a la coalició d'esquerres. Es van formar noves Corts i el govern va quedar en mans del vencedor. Niceto Alcalá-Zamora va ser assignat com a cap del govern.

Hi va haver una comissió per elaborar un projecte de Constitució. Principis:

• L'Estat es configura de manera integral, però hi ha possibilitats de governs autònoms.
• El poder legislatiu resideix en les Corts.
• El poder executiu està format per ministres i el President de la República.
• El poder judicial, format per jutges independents.
• Àmplia declaració de drets i llibertats, igualtat davant el treball i la llei, vot als 23 anys, sufragi a les dones.
• El treball és una obligació social.
• Laïcitat de l'Estat, cap religió oficial.

Va ser aprovada per majoria, però les dretes estaven en contra de la laïcitat. Manuel Azaña va passar a ser el cap de govern i Niceto Alcalá-Zamora el president de la República.

Partits i sindicats

Formacions d'esquerra

• Esquerra Republicana: Va ser fundada el 1931. Fusió d'Acció Republicana i el Partit Republicà Radical Socialista (partits d'àmbit estatal). Classes mitjanes i populars.
• El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): Tenia una influència entre els treballadors. Dues corrents: el socialdemòcrata, que volia consolidar el règim republicà (Julián Besteiro i Indalecio Prieto) i el revolucionari, que veia la República un camí vers el socialisme (Francisco Largo Caballero).
• També, el Partit Comunista d'Espanya (PCE), format per un grup petit de militants.
• La força més important era la CNT de caire anarquista, tenia molts afiliats. Fort arrelament a Catalunya. Dues línies d'actuació: els trentistes (orientació sindicalista i de caire moderat, cert suport a la República), i la FAI que era més revolucionària i defensava la via insurreccional i armada.

Grups de dreta

Entre les formacions de centredreta destaquen el Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux) i la Dreta Liberal Republicana. Eren contraris a les reformes republicanes. Van derivar cap a posicions una mica més conservadores. Els partits conservadors i catòlics es van enfonsar i van sobreviure un grup petit de partits. El més important va ser la CEDA, que defensava els interessos dels grans propietaris agraris i de l'Església. Hi havia grups monàrquics com Renovación Española que volia establir acords electorals amb els carlins.

Partits d'àmbit català

Les dues majors forces eren:

• La Lliga Regionalista (de dretes) que tenia el suport dels industrials i propietaris agrícoles.
• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que agrupava diferents sectors i tenia el suport de la burgesia, pagesia i obrers. Ampli programa de reformes.

Els partits marxistes estaven representats per dos grups: la Unió Socialista de Catalunya (USC) i la Federació Catalana del PSOE.

Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

La reforma religiosa

L'objectiu va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. El govern va prohibir que es dediquessin a l'ensenyament. La Llei de Congregacions va posar límits a la possessió de béns per les comunitats religioses. Una bona part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió a les seves conviccions.

La modernització de l'Exèrcit

L'Exèrcit necessitava una profunda transformació. Manuel Azaña, que presidia el govern, va impulsar una reforma. Volia crear un exèrcit professional i democràtic, reduint els efectius de l'exèrcit, etc. Es va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat, es van suprimir rangs tradicionals, es va reduir el nombre d'unitats i es va crear la Guàrdia d'Assalt.

La reforma agrària

Va ser el projecte de més abast. L'objectiu era posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres. Era una reforma important perquè gairebé la meitat de la població activa treballava en l'agricultura. La Llei de la Reforma Agrària tenia l'objectiu de modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. L'aplicació de la llei va ser encomanada a l'IRA (Institut de Reforma Agrària). Va augmentar la tensió social, els grans propietaris s'hi van oposar i els jornalers estaven decebuts amb el resultat.

Catalunya Autònoma (1931-1934)

La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria

Reconeixement immediat d'un govern autonòmic, amb el nom de Generalitat de Catalunya. En mans de republicans i catalanistes d'esquerra. Va assumir les competències de les 4 diputacions. La tasca principal va ser elaborar un projecte d'estatut d'autonomia. L'Estatut de Núria deia que la República havia de tenir un caràcter federal. La sobirania havia de recaure en el poble de Catalunya. El català seria la llengua oficial. La Generalitat assumia competències exclusives en sanitat, cultura...

L'Estatut d'Autonomia de 1932

Les eleccions generals a les Corts van donar el triomf a l'esquerra. Molts intel·lectuals i republicans es van unir al partit. El 18 d'agost, Francesc Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid per a l'aprovació. Alguns sectors deien que l'Estatut de Núria posava en perill la unitat espanyola. En les discussions hi va haver tres posicions:

• El govern central (concedir a Catalunya una autonomia moderada).
• Parlamentaris catalans (front comú per reclamar una autonomia àmplia).
• Oposició de dretes (defensava una Espanya unitària).

El 9 de setembre de 1932 va ser aprovat amb molts vots a favor.

La Generalitat republicana

L'aprovació de l'Estatut va suposar el tancament de l'etapa de la Generalitat provisional. Es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya i van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana (defensava un model social republicà) i la formada al voltant de la Lliga Regionalista (projecte conservador). Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament i Francesc Macià va ser triat president de la Generalitat fins que va morir. Va nomenar un govern format per consellers del seu partit.

La tasca de govern

• A nivell econòmic: En l'agricultura es van crear cooperatives i centres d'experimentació agrària. Els rabassaires tenien problemes, i es va elaborar una llei per permetre l'accés a la propietat.
• En la política social: Es van dur a terme experiències per millorar la xarxa d'hospitals, es va crear l'Institut del Treball i l'Institut contra l'Atur Forçós.
• En l'ensenyament: Es van fundar moltes escoles, noves escoles per formar a mestres, es van millorar els salaris als mestres, colònies d'estiu per a nens, més biblioteques, bilingüisme a les escoles primàries, català en tots els nivells d'ensenyament...
• Pel que fa a l'àmbit cultural: Es va proposar una nova divisió territorial formada per 38 comarques, un model comarcalista.

Problemes de la Coalició Republicano-Socialista

El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial. La crisi va paralitzar l'emigració a Amèrica. La crisi va agreujar els problemes interns com l'atur agrícola o el repartiment desigual de les terres. Van disminuir els beneficis de les empreses, va augmentar el descontentament i la desconfiança, i la inversió privada es va enfonsar. El govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per poder reduir el dèficit.

Conflictivitat social

La lentitud de les reformes agràries va suposar la impaciència de molts treballadors, l'atur va augmentar i els propietaris agrícoles no volien negociar. Les vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar augmentant progressivament, tot això va produir el desgast del govern d'Azaña.

El Bienni Conservador (1933-1935)

Eleccions de 1933

L'abstenció va ser alta i van ser les primeres eleccions en les quals les dones podien votar. L'esquerra estava desunida i la dreta estava unida i organitzada. Les dues forces polítiques amb millors resultats van ser la CEDA i el Partit Radical.

Paralització de les reformes

El nou govern presidit per Alejandro Lerroux va paralitzar gran part de la reforma agrària, va tornar les terres a la noblesa, va aprovar un pressupost de culte i clergat, a l'exèrcit es va aprovar una amnistia per als sublevats, l'educació es va respectar i els pressupostos es van reduir. A conseqüència de l'obstrucció del procés reformista, hi va haver una radicalització del PSOE i de la UGT. Es van produir vagues i conflictes.

Conflicte rabassaire

El govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra. Hi havia moltes diferències amb el govern central. Es va aprovar la Llei de Contractes de Conreu que garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven pagant als propietaris amb uns preus taxats pel govern. Els propietaris estaven en contra i aquesta llei va ser anul·lada.

Revolució d'Octubre de 1934

La CEDA va exigir participar directament en el govern o retirava el suport parlamentari. Es van atorgar tres carteres ministerials al partit. La UGT va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou règim. El moviment va fracassar i es va establir l'estat de guerra. Els esdeveniments més greus es van produir a Astúries i Catalunya. A Astúries els miners van anar a la revolució social. I a Catalunya es va proclamar la República Catalana i l'exèrcit va ocupar la Generalitat.

La crisi del segon bienni

Les conseqüències de la revolució van ser importants: la CEDA va augmentar la seva influència en el govern, es van tornar les propietats als jesuïtes, es va nomenar a Francisco Franco cap de l'Estat Major i la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució. A Catalunya es va anul·lar la Llei de Contractes de Conreu. Hi va haver una forta crisi de govern i Niceto Alcalá-Zamora va decidir convocar eleccions legislatives.

El Triomf del Front Popular (1936)

Eleccions de febrer de 1936

Els partits catalanistes d'esquerra es van agrupar en el Front d'Esquerres. El programa es basava en l'amnistia política i donava suport al Front Popular. Els partits de dretes van formar el Front Català d'Ordre, una coalició electoral organitzada per la Lliga. El nou govern estava format per republicans d'esquerra. Manuel Azaña (president de la República) i Santiago Casares Quiroga (cap de govern).

El Front Popular al govern

El Front Popular va posar en marxa el nou programa, es va decretar una amnistia pels presos polítics i es va reprendre el procés reformista. Alguns empresaris van tancar fàbriques i l'Església estava en contra. Els falangistes van dur a terme accions violentes contra els líders d'esquerra. A Catalunya es va restablir la Generalitat, Lluís Companys va passar a ser President, i no hi va haver cap enfrontament.

Cap al cop d'estat

La conspiració militar va tenir poca força al principi fins que el general Emilio Mola es va ficar al capdavant amb un nou pla. Després de l'assassinat de José Calvo Sotelo, es van accelerar els plans i la sublevació va començar al Marroc.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Fase 1: Del cop d'Estat a la Guerra

La insurrecció, coneguda com a Alzamiento Nacional, es va estendre pel Marroc. La majoria de les guarnicions s'hi van unir i Francisco Franco, des del Marroc, es va dirigir cap a la Península amb l'Exèrcit d'Àfrica. Santiago Casares Quiroga va ser substituït com a cap de govern per José Giral. El país va quedar dividit en dos bàndols.

Fracàs de la insurrecció a Catalunya

A Catalunya l'encarregat de dirigir el cop militar va ser el general Manuel Goded, que tenia un suport escàs. Les forces policials van dirigir-se contra els rebels i hi va haver una gran mobilització al carrer de partits i sindicats d'esquerra. Goded es va rendir i les forces insurrectes van abandonar la lluita. La victòria es va viure com un gran triomf popular.

Consolidació dels bàndols

Els insurrectes tenien el suport de les classes altes, dels sectors més conservadors, del feixisme italià i del nazisme alemany. Es definien com a nacionals i catòlics. Els lleials a la República estaven formats per classes populars, s'anomenaven"rojo", tenien el suport de les classes mitjanes, sectors de la burgesia i intel·lectuals. Defensaven la legitimitat republicana i el conjunt de reformes.

La Revolució Continguda

Al territori que es va mantenir fidel a la República, la insurrecció militar va provocar l'extensió d'un clima revolucionari. Per aturar la insurrecció, el govern va dissoldre l'exèrcit tradicional i va decretar la creació de batallons de voluntaris. Es va crear una estructura de poder popular al territori republicà.

El poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que agrupaven les forces del Front Popular. A Catalunya, Lluís Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formació d'un Comitè de Milícies Antifeixistes que agrupés diferents forces polítiques i sindicals.

Les col·lectivitzacions

A Catalunya es va crear el Consell d'Economia que va dissenyar un pla socialista per organitzar l'economia i es va promulgar un decret de col·lectivització que legalitzava el que s'havia fet fins aleshores.

El Govern de Largo Caballero (1936-1937)

Va formar govern amb republicans, socialistes i comunistes. Volia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a l'organització de l'Estat i la formació de l'exèrcit popular. A Catalunya es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas (26 de setembre).

El tombant dels Fets de Maig (1937)

Els fracassos militars van reanimar l'enfrontament entre les forces republicanes sobre com s'havia de dur a terme el procés revolucionari i la guerra. Hi havia dos sectors: un de republicans, comunistes i una part socialista, i un altre format per anarquistes i el POUM. El 3 de maig de 1937, les tensions van esclatar a Barcelona i es va produir un enfrontament d'alguns militants de la CNT i el POUM amb ERC i UGT. Es va estendre per tota la ciutat i es van formar barricades durant una setmana. Els fets van posar en evidència les tensions entre els antifeixistes i les diferències entre el govern republicà i l'autonòmic.

Govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)

Va posar èmfasi en una ferma centralització política i militar per poder guanyar la guerra. Es va reforçar el poder central, es va establir un control sobre la producció industrial i agrària i es va dissoldre el Consell de Defensa d'Aragó. Es va formar un nou consell executiu de la Generalitat presidit per Lluís Companys. Més tard, es va traslladar el govern de València a Barcelona perquè necessitaven controlar els recursos econòmics d'una de les zones més riques i poblades. El govern republicà va assumir el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra. Al cap d'un temps, la situació del territori republicà era molt difícil i es va proposar una sortida negociada a la guerra. Es va publicar el programa dels Tretze Punts. Francisco Franco va rebutjar aquest programa i al cap d'un temps es va signar l'acord de Múnic. Juan Negrín insistia en la necessitat de la resistència militar. La pèrdua de Catalunya va suposar l'exili del govern republicà i dels governs de Catalunya i del País Basc. Al final, Manuel Azaña va presentar la seva dimissió.

La creació d'un Estat Totalitari

Francisco Franco va anar guanyant partidaris i va consolidar el seu lideratge. El van triar com a cap de l'Alzamiento. Es va publicar el decret que el nomenava cap d'Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols. Ell va allargar la guerra per consolidar el seu lideratge. Va donar a conèixer el Decret d'Unificació que unia falangistes i carlins en un partit (Falange Española Tradicionalista y de las JONS).

Es va formar el primer govern de la zona nacional que s'inspirava en el feixisme, basat en el conservadorisme. Es va establir la pena de mort, es va suprimir la llibertat religiosa i es donava un tracte privilegiat a l'Església catòlica...

Els catalans de Burgos

La guerra també va ser una guerra civil catalana. Pocs van ser els que van lluitar a favor de la República. Van ser catòlics, conservadors i persones procedents del catalanisme de dretes. La personalitat més significativa va ser Francesc Cambó.

Fase 2: Batalla de Madrid (juliol 1936 - març 1937)

• A l'agost de 1936, les tropes del Marroc van passar per l'estret de Gibraltar a les costes de Cadis amb l'ajut logístic d'Itàlia.
• Ocupació de Badajoz.
• Al setembre, avanç sobre Madrid. Ocupació de Toledo.
• Acció de Mola sobre Guipúscoa (ocupació d'Irun i de Sant Sebastià).
• Al novembre, fracàs en l'intent d'ocupació de Madrid, defensada per les milícies i les Brigades Internacionals.
• Al febrer del 1937, batalla de la Jarama i al març, derrota dels italians a Guadalajara.

Fase 3: Batalla del Nord (abril 1937 - març 1938)

• A l'abril, bombardeig alemany a Gernika i a Biscaia.
• Al maig, els Fets de Maig a Barcelona.
• Al juny, ocupació de Bilbao.
• A l'estiu, contraofensiva republicana com a intent de distreure la pressió al front del nord: batalles de Brunete i Belchite.
• A l'agost, ocupació de Santander.
• A l'octubre, campanya sobre Astúries i caiguda de Gijón.
• Al novembre, trasllat de la capital des de València a Barcelona.
• Al desembre, batalla de Terol. Els republicans recuperen la ciutat, però aquesta torna a caure en mans franquistes.

Fase 4: Batalla de Catalunya (març 1938 - febrer 1939)

• Al març del 1938, inici de la campanya d'Aragó de l'exèrcit franquista, baixant l'Ebre cap a Catalunya.
• A l'abril, ocupació de Lleida.
• A finals d'abril, l'exèrcit de Francisco Franco arriba a la Mediterrània, partint en dos el territori republicà i aïllant Catalunya de la resta del territori republicà.
• Al maig, programa dels Tretze Punts de Juan Negrín.
• Al juliol, Batalla de l'Ebre. Última gran ofensiva republicana amb l'intent d'aturar l'avanç feixista.
• Al setembre, Pacte de Múnic entre Adolf Hitler, França i el Regne Unit.
• Al desembre, inici de la campanya de Catalunya i ocupació del territori català.
• Al gener i febrer, exili massiu de moltes persones que creuen la frontera francesa.

Fase 5: El Fi de la Guerra (febrer - març 1939)

• Al febrer, manteniment de la política de Juan Negrín de la resistència a ultrança.
• Al març, França i el Regne Unit reconeixen el govern del general Francisco Franco.
• Cop d'Estat del coronel Segismundo Casado a Madrid i ocupació de Madrid, València i Alacant.
• 1 d'abril, final de la guerra.