Història de Catalunya i Espanya: Del Segle XX a la Guerra Civil

Catalunya al Primer Terç del Segle XX

A) Com era la Catalunya de principis del segle XX?

Entre 1900 i 1930, la població catalana va créixer de 1,9 a 2,7 milions a causa de l’èxode rural i la immigració d’altres zones d’Espanya, com ara Múrcia, Aragó, València i Almeria, fet que va augmentar significativament la classe obrera urbana. En l’àmbit polític, malgrat la vigència del sistema de la Restauració, van sorgir noves forces com el lerrouxisme i, sobretot, el catalanisme, amb la Lliga Regionalista com a referent. Aquesta, agrupada en Solidaritat Catalana, va guanyar 40 dels 44 escons el 1907. El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, una institució clau que va fomentar la cultura, la llengua i l’ensenyament catalans.

B) Què va ser la Setmana Tràgica?

La revolta de 1909, coneguda com la Setmana Tràgica, va ser causada pel descontentament popular envers la burgesia, l’Estat, l’exèrcit i l’Església. L’origen immediat va ser l’enviament de reservistes pobres a la Guerra del Marroc, mentre els rics s’hi podien escapar pagant. L’esclat va generar violència antimilitarista i anticlerical, amb crema de convents i escoles religioses. El govern va respondre amb una forta repressió, que va incloure detencions, censura i l’execució injusta de Francesc Ferrer i Guàrdia.

C) Com es va consolidar el moviment obrer català?

El 1910 es va fundar la CNT a Barcelona, que esdevingué el principal sindicat obrer català amb 400.000 afiliats el 1919. Anarquistes, socialistes i republicans van impulsar ateneus obrers per difondre la cultura entre la classe treballadora. El 1919 va tenir lloc la vaga de La Canadenca, un esdeveniment històric que va paralitzar la indústria i va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Durant els anys del pistolerisme, la lluita de classes es va radicalitzar: la burgesia contractava sicaris i la policia reprimia, mentre els anarquistes responien amb assassinats polítics.

D) Què va ser la dictadura de Primo de Rivera?

El 1923, el general Primo de Rivera va fer un cop d’Estat amb el suport del rei, la patronal i polítics conservadors, amb l'objectiu de frenar les protestes obreres. La Lliga Regionalista catalana el va acceptar per frenar el moviment obrer, tot i el seu anticatalanisme. El dictador va suprimir la Mancomunitat, va prohibir el català i va clausurar entitats catalanistes. La crisi econòmica de 1929 va agreujar el descontentament i Primo va dimitir el 1930. L’oposició es va unir al Pacte de Sant Sebastià (1931) per reclamar eleccions i proclamar la República.

La Segona República Espanyola

A) Com va començar la Segona República?

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals vistes com un plebiscit. Davant la victòria republicana a les ciutats, Alfons XIII va marxar i el 14 d’abril es va proclamar la Segona República. El govern provisional republicanosocialista va legalitzar partits i sindicats, va concedir amnistia i va redactar la Constitució de 1931. Aquesta establia un Estat aconfessional amb autonomia per a les regions, sufragi universal, drets individuals, separació de poders i llibertat de matrimoni i divorci, iniciant un veritable estat liberal.

B) Com va ser la Generalitat Republicana?

A Catalunya, les eleccions de 1931 les va guanyar Esquerra Republicana i Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d’una futura Federació Ibèrica. Després de negociar amb el govern espanyol, es va restaurar la Generalitat i es va redactar l’Estatut d’Autonomia, aprovat per referèndum el 1931 i per les Corts el 1932. L’Estatut de Núria reconeixia Catalunya com a regió autònoma, establia la cooficialitat del català i el castellà, i creava institucions pròpies com el Parlament, la Generalitat i el President. Els conflictes es resolien al Tribunal de Garanties Constitucionals.

C) Quines reformes va emprendre la República?

Un cop aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora fou escollit president i Manuel Azaña cap de govern. Es va iniciar el Bienni Reformista (1931-1933), amb reformes per modernitzar l’Estat: reorganització de l’exèrcit, separació Església-Estat, descentralització territorial i intent de solucionar la qüestió agrària eliminant el latifundisme. El govern va trobar oposició dels sectors conservadors (església, grans propietaris, exèrcit) i també de l’esquerra, que considerava les reformes lentes. Davant revoltes com les de l’Alt Llobregat (1932) i Casas Viejas (1933), la República va respondre amb repressió.

D) Què va passar durant el bienni conservador?

La repressió de Casas Viejas va provocar la dimissió d’Azaña i noves eleccions el novembre de 1933. L’esquerra es va presentar dividida i la classe obrera es va abstenir, mentre la dreta, unida a la CEDA, va guanyar. El nou govern de centredreta liderat per Lerroux va paralitzar les reformes. A Catalunya, la Generalitat, en desacord amb el govern central, va proclamar l’Estat Català l’octubre de 1934, però va fracassar i Companys fou empresonat. A Astúries, l’UGT i la CNT van protagonitzar la Revolució d’Astúries, una revolta obrera brutalment reprimida per l’exèrcit comandat per Franco, un avanç del conflicte de 1936.

Cop d’Estat i Revolució Social

A) Com va acabar el bienni conservador?

Després dels fets d’octubre de 1934, la tensió política va augmentar. El Partit Radical i la CEDA es van distanciar, i el 1935 diversos ministres radicals es van veure implicats en casos de corrupció com l’estraperlo. Es van convocar eleccions pel febrer de 1936. L’esquerra es va unir en el Front Popular, amb propostes com l’amnistia pels represaliats i la represa de les reformes. La CNT va donar-hi cert suport. La dreta, dividida, volia reformar la Constitució. A Catalunya, la Lliga va formar el Front Català d’Ordre. El Front Popular va guanyar per un marge estret. Azaña va ser nomenat president i Casares Quiroga cap de govern.

B) Com es va passar del Front Popular al cop d’Estat?

El Front Popular, un cop al poder, va reprendre les reformes iniciades el 1931: va concedir amnistia als represaliats del 1934, va reactivar la reforma agrària i va restaurar la Generalitat. També va allunyar de Madrid els generals sospitosos de conspirar (Franco, Mola i Goded). La tensió social va augmentar, i després de l’assassinat del tinent Castillo per l’extrema dreta, l’esquerra va assassinar Calvo Sotelo. Això va precipitar el cop d’estat militar, que es va iniciar el 17 de juliol de 1936 al Marroc i s’estengué a la Península el 18 i 19. Tot i això, el cop va fracassar a les grans ciutats i només va triomfar parcialment a algunes zones com Galícia, Castella i Lleó, Mallorca i parts d’Andalusia.

C) Què va ser la Revolució Social?

A Catalunya, la sublevació militar liderada pel general Goded va fracassar gràcies a la lleialtat d’una part de l’exèrcit, la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, i sobretot a la mobilització de la CNT, que, tot i no tenir armes, va aturar la rebel·lió després de dos dies de combats. Amb la CNT-FAI al capdavant, es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que va substituir el govern de la Generalitat i va coordinar forces polítiques i sindicals per organitzar la rereguarda i enviar milicians al front d’Aragó. Els comitès obrers van impulsar un procés revolucionari de col·lectivització industrial i agrària, amb fàbriques i terres gestionades horitzontalment pels treballadors, donant lloc a una revolució social que va escapar al control del govern republicà.

D) Què van ser els Fets de Maig de 1937?

Els fracassos militars van aprofundir la divisió entre les forces republicanes. Republicans, socialistes i comunistes volien controlar les milícies i comitès per prioritzar l’esforç bèl·lic i guanyar la guerra, mentre que anarquistes i trotskistes del POUM s’hi oposaven. Al maig de 1937, aquesta tensió va esclatar en els Fets de Maig a Barcelona, quan el govern va intentar prendre el control de la Telefònica, sota domini de la CNT. Durant dies hi va haver barricades i tiroteigs, però finalment va imposar-se el govern de la Generalitat i la República. Aquest conflicte va marcar el final de la Revolució Social iniciada el juliol de 1936.

La Guerra Civil Espanyola

Context Internacional i la No-Intervenció

La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte entre democràcies i règims feixistes, que reflectia la lluita ideològica que es vivia a Europa. Partits, intel·lectuals i grups socials es van dividir en dos bàndols. França i Gran Bretanya, per por a l’expansionisme nazi, van formar un Comitè de No-Intervenció, declarant neutralitat i prohibint l’exportació de material bèl·lic a Espanya. Aquesta postura va perjudicar la República, que va quedar sense suport internacional efectiu, un factor clau en la seva derrota. Més tard, la Segona Guerra Mundial demostraria que la no intervenció davant el feixisme havia estat una mala estratègia.

Suport Internacional al Bàndol Republicà

Durant la Guerra Civil, la principal ajuda militar al bàndol republicà va venir de la Unió Soviètica, que va proporcionar armament, tancs, avions i oficials per formar l’Exèrcit Popular. A més, les Brigades Internacionals, organitzades per la Komintern, van mobilitzar uns 30.000 voluntaris de més de 50 països que van lluitar al costat dels republicans entre 1936 i 1938, sent un dels exemples més importants de solidaritat internacional contra el feixisme.

Suport Internacional al Bàndol Franquista

El bàndol franquista va rebre un gran suport militar de l’Itàlia de Mussolini, que va enviar soldats i material bèl·lic, i d’Alemanya, que va utilitzar la Guerra Civil per provar nou armament, destacant la participació de la Legió Còndor, un cos d’aviació d’elit. També Portugal, recentment sota una dictadura militar, va ajudar els rebels amb voluntaris i facilitant operacions des del seu territori. Aquest suport internacional va ser clau per a l’èxit dels colpistes.

Les Conseqüències de la Guerra Civil

A) Com va afectar la població civil?

Durant la Guerra Civil, la població civil va patir intensament a la rereguarda: els bombardejos aeris, especialment a Catalunya, van causar 5.500 morts, i la fam, l’escassetat i les dures condicions de vida van afectar greument dones, infants i gent gran.

B) Com es va exercir la repressió contra l’altre bàndol?

Durant la Guerra Civil van morir unes 600.000 persones, no només al front sinó també a la rereguarda. A la zona republicana, la revolució de 1936 va provocar atacs contra l’Església i la burgesia, amb assassinats de religiosos i propietaris. A la zona franquista, la repressió va ser organitzada i sistemàtica, amb detencions, afusellaments i persecucions de militants d’esquerres. Es calcula que el franquisme va assassinar unes 100.000 persones durant la guerra i 50.000 més en la postguerra, amb l’objectiu de destruir completament l’enemic i imposar el nou règim per la força.

C) Quin impacte va tenir la guerra en la societat espanyola?

• Demogràfic: A les víctimes cal afegir mig milió d’exiliats, la majoria dels quals van anar a França i van acabar en camps com el d’Argelers. Altres van marxar a Mèxic, Argentina, la URSS, el Regne Unit o el nord d’Àfrica. Alguns van participar en la resistència contra el nazisme, mentre que d’altres van morir en camps d’extermini.
• Econòmic: La guerra va destruir moltes infraestructures i va reduir molt la producció agrària i industrial. El franquisme va crear camps de concentració i batallons de treball (BBTT) per a presoners republicans, que van ser obligats a construir obres com el Valle de los Caídos.
• Social: La dictadura va mantenir una forta divisió entre vencedors i vençuts i va impedir qualsevol reconciliació nacional durant tot el règim.