Història de la Cartografia: De l'Edat Mitjana a l'Actualitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,44 KB

Mapes de T dins O

Es tracta de representacions esquemàtiques de la terra habitada (segle VIII). Donen importància als mecanismes culturals i ideològics de l'Edat Mitjana i de la seva percepció de l'espai des d'una perspectiva religiosa.

  • Sant Isidor de Sevilla (556-636): Va escriure l'obra Etimologies, que és una compilació de cultura clàssica que reuneix, sistematitza i condensa el coneixement del seu temps. Durant gran part de l'Edat Mitjana fou el text més utilitzat per ensenyar. Molt llegit al Renaixement (mínim deu edicions impreses). Té un total de 20 llibres, dels quals podem destacar el XIII (el món i les seves parts) i el XIV (la geografia).
  • Beat de Liébana (+796): Va escriure:
    • Comentari a l'Apocalipsi (776): Tracta de teologia, política i geografia.
    • Beats (Còdex manuscrit): Es tracta de manuscrits il·lustrats dels segles X i XI, que copien els Comentaris de l'Apocalipsi de Sant Joan, del Beat de Liébana. Inclouen els mapamundis més antics.
  • Altres:
    • Mapamundi Hereford (circa 1300).
    • Mapamundi d'Ebstrof (circa 1300).

Cartografia medieval a Mallorca

  • Angelí Dulcert: Era un personatge d'origen italià. La grafia del seu cognom ha estat sotmesa a distintes interpretacions. És la primera persona que signa la primera carta nàutica signada a la Ciutat de Mallorca. Aquesta carta nàutica va ser un model a seguir i es va anar repetint fins a mitjans del segle XV.
  • Cresques Abraham: Aquesta persona era d'origen jueu que vivia al Temple. Estava protegit pel rei de Catalunya i Aragó. Es dedicava a la miniatura gòtica. La importància és que se li atribueix l'Atles Català de 1375. És probablement la peça més important de la cartografia nàutica de la història de la humanitat. Aquesta obra és un mapamundi l'autoria del qual s'atribueix a Cresques Abraham i es va fer perquè el rei de Catalunya i Aragó el va regalar al fill del rei de França, per aquest motiu aquest exemplar es conserva al Museu Nacional de França. Aquest home tenia un taller de cartes nàutiques de tipus gremial de caràcter medieval.
  • Jafudà Cresques: És el personatge més mitificat de la cartografia nàutica feta a Mallorca. Se sap que feia cartes nàutiques a Mallorca i a Barcelona, que en venia a persones importants (magnats, comerciants), però no hi ha cap carta nàutica conservada que se li pugui atribuir. Es pot deduir que va ajudar al seu pare a elaborar l'Atles Català. Era un jueu que es va convertir al cristianisme per conservar la seva vida, i va canviar de nom a Jaume Ribes, i va morir l'any 1410.
  • Guillem Soler: És un cartògraf al qual se li coneixen dues cartes nàutiques.
  • Macià de Viladesters: Té atribuïdes distintes cartes nàutiques.
  • Gabriel de Vallseca: Les seves obres estan citades a la Ciutat de Mallorca.
  • Pere Rossell: Va elaborar un mapamundi circular.

Aquests autors no eren essencialment cartògrafs. La base del mapa l'agafaven d'altres models, i ells afegien les decoracions.

Bernhard Varenius

  • És un dels grans precedents de la Geografia moderna (Amsterdam 1950).
  • En paraules de Capel "És el precedent més clar de la moderna ciència geogràfica".
  • Aporta un element descriptiu més a prop de l'objectiu de la geografia.
  • Era d'origen alemany. Es va moure en l'àmbit dels Països Baixos; centre del coneixement geogràfic i cartogràfic europeu.
  • La seva obra Geographia Generalis intenta sistematitzar els coneixements geogràfics seguint els avanços científics de la seva època (concepció copernicana i idees de física moderna).
  • Segons Capel, Varenius aporta una "distinció coherent i sistemàtica entre Geografia General i Geografia Especial o Regional".
  • Intenta elaborar uns "principis generals per comprendre els principis de la Geografia General per facilitar els coneixements teòrics que permetin la integració dels aspectes regionals".
  • Segons ell, la Geografia Especial havia de ser la que "estudiava la descripció de cada una de les regions, tant a nivell ampli (corogràfic) com de detall (topogràfic), sempre en base a l'experiència i el coneixement de cada regió".

Viatges a Perú i Lapònia

  • Es tracta d'expedicions de l'Acadèmia de Ciències de París.
  • Són molt famoses perquè responen a una baralla entre les teories de Newton i de Descartes.
  • L'expedició al nord del Perú tenia l'objectiu de mesurar la longitud d'un arc de meridià d'un grau a prop de l'Equador.
    • Aquesta expedició té una repercussió especial dins l'àmbit hispànic ja que se'n varen endur dos personatges espanyols amb ells: en Jorge Juan y Santacilia i Antonio de Ulloa.
    • Va estar dirigida per Louis Godin, Pierre Bouguer i Charles Marie de La Condomine.
  • Paral·lelament es va realitzar l'expedició al pol nord de Lapònia (1736-37) amb l'objectiu de mesurar la longitud d'un arc meridià a altes latituds. Es definí l'estructura de la Terra.

Expedició Tofiño

  • Dirigida per Vicente Tofiño de San Miguel (1732-1795). Sabia de física experimental i d'observacions astronòmiques.
  • A partir d'aquesta expedició es va dur a terme la formació de l'Atlas Marítimo de las Cortes de España.
  • Tofiño va ser Acadèmic de la Real Acadèmia de la Història, d'acadèmies de ciències.

Expedició de La Perouse

  • Expedició comandada per Jean-François de La Perouse, amb l'objectiu d'explorar l'oceà Pacífic, a la manera de James Cook, i fer la volta al món.
  • Va acabar en naufragi a les Illes Salomó.
  • Els objectius eren científics, geogràfics, etnològics, cartogràfics, comercials, polítics, econòmics (caça de balenes i obtenció de pell).
  • Hi havia tota una sèrie d'especialistes en diferents matèries.
  • Instrumental: Cronòmetre de precisió, teodolit, etc.

Humboldt

  • Obra: Voyage aux regions equinoxiales du Nouveau Continent (30 volums). París 1807-1834.
  • Tableaux de la nature ou Consideration sur les déserts sur la physionomie des végétaux et sur les caractères (2 volums). París 1808.
  • Cosmos. Essai d'une description physique du Monde (4 volums) París 1847-1859.

Arxiduc Lluís Salvador

Obres de fora de les Balears

  • Die Liparichen Inseln (Illes Lipari, 1893-98)
  • Venècia i litoral 1868
  • Tunísia i Líbia 1870
  • Costa i illes Mar Adriàtic 1870
  • Nicòsia (Xipre) 1873
  • Illes gregues 1875
  • Golf de Corint 1876
  • Califòrnia 1878
  • Costa de Gaza, Egipte i Síria 1879
  • Volta al món 1881
  • Austràlia i Tasmània 1886
  • Alboran 1898
  • Darrera obra: Llenguatge de Friuli 1915

Obres sobre les Balears

  • Die Balearen (Leipzig. 1869-1891)
  • Insectes de Balears
  • Rondalles de Mallorca
  • Llengua de les Balears
  • Catalina Homar
  • Miramar
  • Castells roquers de Mallorca
  • Porto Pi
  • Torres i talaies de Mallorca
  • Exposicions universals

Entradas relacionadas: