Història de la caritat i les desigualtats socials

Atenció a la pobresa

Solidaritat de la xarxa primària (família…) Ajuda mútua.

Gremis i confraries: Primera organització que preveia l’atenció a situacions de necessitat però, SOL dels seus membres i familiars directes.

Església (caritat cristiana): Actua directament (vives, capellans..) Indirectament: accions caritatives de reis i nobles.

Institucions de caritat

Hospitals: Cura de malalts, acolliment de pobres, especialment d’infants.

Pia Almoina: Socors als pobres, menjar i roba.

Bací: Recollida de diners per facilitar ajut a les persones amb necessitats (malalts, gent gran, vídues…) Pensat per donar ajuda a pobres vergonyants.

Les 3 institucions segueixen existint avui dia

Síntesi

Les desigualtats socials han estat presents a totes les societats al llarg de la història.

En diferents graus i diferents formes. Les diferents societats han desenvolupat diferents estratègies per fer front a les desigualtats (fins a l’edat contemporània).

Solidaritat, caritat cristiana.

Marc històric

La Il·lustració, la Revolució Francesa i la Independència dels EEUU

La Il·lustració és un moviment que busca la lluita contra les supersticions mitjançant la raó i la ciència.

Època de noms importants tant en la ciència com en la filosofia: Newton, Descartes, Locke... La Revolució Francesa i la Independència dels EEUU comparteixen alguns aspectes: Són un moviment contra les classes dominants, Declaració de drets i Conflictes interns.

Revolució Industrial

Mecanització de la indústria, demanda de mà d’obra, acumulació d’estocs, necessitat d’un comerç eficaç, aparició del ferrocarril i vaixell de vapor, inversions per maquinària no assumibles per famílies, organització social del treball, excés de mà d’obra agrícola absorbida per la indústria, migracions a les ciutats.

Crisi de 1850’s

Causes: Fam per males collites, crisi del comerç i de la indústria, baixen els sous, s’enfonsa el petit comerç.

Final de l’absolutisme, revolucions liberals a diferents països, primers moviments on participa el moviment obrer.

La qüestió social

Crisi de pobresa generalitzada provocada per l’explotació.

Organització dels obrers: Prohibició de les organitzacions obreres, supressió de confraries i germandats gremials.

Les respostes de la beneficència no eren suficients per atendre totes les necessitats.

Opcions

Socialisme utòpic: Els burgesos creen condicions adequades per als seus obrers a les fàbriques, a la vida privada: habitatges, serveis.

Socialisme: Presa dels mitjans de producció explotadors.

Lleis socials: Política social i protecció per part de l’Estat.

De l’Estat liberal al social

Estat social

Estat social és el procés d’estructuració de la societat per l’Estat més el procés constant d’estructuració de l’Estat per la societat.

Aquest és l’antecedent de l’Estat de Benestar, és una definició jurídico-política d’una configuració de l’estat.

Constitució de la RFA (1949): Estat federal, democràtic i social (art. 20) o Estat democràtic social i de dret (art 28).

Constitució espanyola (1978): Espanya es constitueix en un Estat Social i democràtic de Dret (article 1).

L’Estat Social neix de la confluència entre estat i societat, és una adaptació de l’Estat Tradicional (liberal burgès) a les condicions socials de la industrialització i postindustrialització. Incorpora al sistema a les classes treballadores des de dalt i compensa la manca de llibertats. Mecanisme d’integració. La política social s’adreça a ajudar a sectors més necessitats.