Història i Característiques dels Balls Estàndard (Vals i Tango)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,16 KB
Tipus de Balls de Saló: Estàndard i Llatins
A continuació, explorarem els principals tipus de balls de saló. Hi ha dos estils diferents: els Estàndard i els Llatins. Començaré parlant sobre els estils Estàndard.
Origen i Estandardització dels Balls Estàndard
L'any 1924, la Imperial Society of Teachers of Dancing (ISTD) va prendre la iniciativa d'estandarditzar els balls. Un equip de la ISTD, el Comitè de Ball Esportiu, es va encarregar d'aquesta àrdua i dura tasca. Els membres responsables d'aquesta tasca foren Joséphine Bradley, Lisle Humphreys, Eve Tymegate-Smith, Muriel Simmons i Victor Sylvester. Tots ells eren excel·lents ballarins de l'època.
Tots els balls coneguts en aquest període van ser estandarditzats, amb l'única excepció del Vals Vienès, ja que aquest ball no estava gaire considerat ni era molt popular a l'Anglaterra de l'època. El ball més popular de tots era el Vals Anglès. El Vals Vienès va ser reconegut anys més tard.
El Vals Anglès
A continuació, presentaré cadascun dels balls estandarditzats, començant pel Vals Anglès.
Història i Evolució del Vals Anglès
Ballat en els salons d'Europa des dels anys 1700, el romàntic Vals Anglès és un ball lent de passos lliscants derivat del Vals Vienès a ¾ temps. Però no va ser fins a la finalització de la Primera Guerra Mundial que el Vals es va popularitzar.
El 1922, Victor Sylvester va guanyar el Campionat d'Anglaterra de Vals. La seva coreografia estava formada només per girs a la dreta, girs a l'esquerra i canvis de direcció. És a dir, la seva coreografia tenia menys passos dels que pot aprendre actualment un principiant. No va ser fins al 1927 que el Vals va començar a evolucionar, transformant els moviments de base del ball.
Particularitats de la Dansa
Les particularitats d'aquesta dansa són:
- Els moviments ondulatoris de la parella (de dalt a baix).
- Els seus passos lliscants que recorden els moviments d'un felí.
El ritme del Vals Anglès s'ha anat alentint a poc a poc, ja que els compositors de balades i de cançons d'amor han anat utilitzant un tempo més lent i més adaptat.
La Llegenda de la Creació del Vals Anglès
Per acabar, us vull explicar la llegenda de la creació del Vals Anglès. Es diu que aquest ball es va crear gràcies a la Reina Victòria d'Anglaterra. Després d'un viatge a Àustria, ella va ser seduïda pel Vals Vienès. Ja a Anglaterra, va demanar al seu professor de dansa que li ensenyés aquest ball, però aquest, a causa del problema de coixesa de la reina, va adaptar el Vals als passos de la reina. Així es diu que es va crear el Vals Anglès.
El Vals Anglès es balla sobre un tempo lent ¾: de 28 a 32 BPM. La mitjana se situa al voltant de 30 BPM.
El Tango
El Ball de la Passió i la Malenconia
El Tango és el ball de la passió i de la malenconia. Aquest ball i les seves múltiples variants donen la imatge d'un joc incessant entre els ballarins. El corrent Argentí ha anat guanyant adeptes i ha anat oferint una imatge del tango que no sempre ha estat així. El tango atrau pel misteri i la passió que s'intueix entre els ballarins.
Orígens Històrics del Tango
Els orígens del tango es remunten al segle XIX, quan nombrosos immigrants (espanyols i italians, principalment) van arribar a l'Argentina. Amb ells, van desembarcar al país moltes variants de música (i els seus balls associats) que van ajudar a la creació del Tango Argentí.
L'edat daurada del tango se situa a la dècada de 1920, tant als Estats Units com a Europa. Després d'un petit declivi en els anys 50 (que es va produir fins i tot a la pròpia Argentina), el tango torna encara amb més força en els anys 80, gràcies a espectacles i gires mundials de ballarins especialitzats.
El Tango en el Ball Esportiu
En competició de ball esportiu, el Tango (a l'estil internacional) està inclòs dins dels balls estàndard. El tango del ball esportiu és una dansa progressiva, on la parella balla amb les cames lleugerament flexionades i sense elevacions.