Història i característiques del carbonet i del paper

Història

Durant la prehistòria el carbó s'utilitzava per pintar parets, coves... Normalment s'utilitzava per crear esbossos o per dibuixar una obra que després es faria en pintura.

Papers

S'han d'utilitzar papers amb textura (gra fi). Aquests papers poden resistir diferents esborrades i permeten l'adherència de bastant substància.

Llapis conté

És un derivat del carbonet fet amb una mina de carbó vegetal i substàncies aglutinants. S'utilitza per l'estudi i la resolució d'efectes de llum i obra (llapis negre o compost).

Cretes

Són barres, llapis o mines d'un pigment terrós procedent de roca calcària. Es fabrica a partir de pigments com l'òxid de titani o zenc. També pot ser en color. També s'anomenen pastels durs.

Sanguina

Està formada per una varietat d'òxid fèrric (hematites) i càrrega de creta. Depèn del grau de cocció, del % el color pot variar. Per tant el color sanguina no existeix, s'anomena així tota la gamma.

Història

Abans es coneixia com a Sinòpia. Aquesta és la tècnica que es feia servir per fer esbossos preparatoris en la pintura al fresc. Amb ella, Leonardo Da Vinci va inventar l'sfumatto. Watteau va popularitzar 'le dessin à trois crayons', s'utilitzen 3 llapis (carbonet, sanguina i creta blanca) sobre paper crema.

Tècniques perdurables

Tècniques que produeixen obres úniques, concretes, que perduren al llarg del temps, es poden comprar o vendre perquè només hi ha una.

Procediments gràfics i pictòrics

Procediments secs

S'apliquen directament al paper sense utilitzar cap dissolvent (grafit, carbonet, sanguina, pastel i conté i l'esgrafiat).

Procediments aquosos

S'obtenen mitjançant els tremps que estan constituïts tots per pigments, que s'hi afegeix un aglutinant específic i s'utilitza l'aigua com a dissolvent principals tremps (tremp de cola i goma, tremp a l'ou, caseïna i el tremp de polímer).

Pintura mural

Es treballa sobre el mur en espais oberts i tancats: procediments secs (procediments al tremp - pintura plàstica - i els grafits), procediments al fresc.

Procediments grassos

Utilitzen com a aglutinant substàncies grasses: aglutinant cera (encàustica; cera amb pigments) o barres de cera que es treballen en sec, aglutinant oli (pintura a l'oli).

Procediments escultòrics

Talla de fusta i pedra, modelat i forja

Utilitzats per a l'escultura, manipulen materials (fang, fusta, guix, pedra...) mitjançant el modelat o la talla per aconseguir la forma que volem.

Procediments mixts i de caràcter objectual

Mixts: els pintors incorporen materials barrejats amb pintures (sorres, nous aglutinants, noves teles...). La pintura matèrica, però també el collage, el grattage i el frottage.
Objectual: incorporen en les obres materials d'ús cotidià (Ready-made, l'objecte trobat, l'assemblatge i les acumulacions...).

Paper

Substància feta amb fibres vegetals que estan adherides entre elles i formen làmines molt primes. La idea de formar fulls va sorgir al 105 a la Xina. Ts'ai Lun, ministre d'agricultura. La utilització del paper va estar limitada a la Xina fins que al començament del segle VII es va introduir al Japó. La fabricació del paper no es va desenvolupar completament a Europa fins a la invenció de la impremta. Al 1798 es va començar la fabricació mecànica del paper. El paper és una matèria constituïda per l'encavalgament de fibres de cel·lulosa que han estat suspeses en aigua, constitueix l'armadura interna, uns elements de reble que són els que omplen els forats que queden a l'interior de l'estructura fibrosa i modifiquen la densitat, la opacitat i la porositat. I per últim els compostos químics amb la finalitat de donar suport a unes característiques específiques.

Qualitats i característiques del paper

El pes es mesura en resmes (paquets de 500 fulls). Gramatge es mesuren els grams en m2. Textura caràcter tàctil de la seva superfície. Tipus de gra gra mig, fi o gruixut segons la rugositat i la mida. Color depèn de les fibres, es poden afegir àcids per perdre color o afegir colorants. Transparència si deixa pasar molta o poca llum segons la seva opacitat. Absorció segons la capacitat d'absorbir aigua sense modificar l'aparença del paper.
- Satinat: la porositat és menor.
- També pot ser llis dels marges o que tingui barbes (que el paper acabi irregularment i perdent gramatge als marges). Marques, pot ser impresa en sec o enfonsant el paper quan ja està sec.
- Gofrats: estampar una cosa sense tinta.
- Marca a l'aigua: es pot veure a contrallum.
Pasta: està feta amb resta de draps de cotó, ara s'utilitza la cel·lulosa que s'extreu dels arbres. Setinant-lo: es posa una capa de cola o blanquejant perquè el paper sigui mat o brillant.

Llapis

Fa 200 anys que existeix. Els artistes del segle XV i XVI utilitzaven la punta de plata, silverpoint, una barreta de plom i estany que s'utilitzava com un llapis per a dibuixar sobre un suport de paper o pergami preparat amb una substància blanca d'eta de farina d'os (carta tinta) (Dürer, Van Eyck, Botticcelli, Leonardo da Vinci). El 1564 es va descobrir un dipòsit de grafit a Anglaterra, els vilatans utilitzaven el grafit per marcar les ovelles, i es van pensar que era un dipòsit de plom per això es deia plumbago. S'utilitzava en forma de barres o adossat, però com que va haver-hi escassetat d'aquest material, a Alemanya a l'any 1662, Kaspar Faber va establir una fàbrica de llapis fets d'una barreja de grafit sofre. Més tard a Anglaterra es van començar a fabricar llapis envoltats de fusta. El grafit es classifica segons la duresa de la mina. El component principal de la mina és el grafit barrejat amb argila i una mica de cera.
- H: per a definir la duresa.
- B: per a definir el grau de foscor.
- Gamma tova: van del 9B (el més tou i negre) al B.
- Gamma mitjana: són HB i els F.
- Gamma dura: van de H al 9H.

Aplicacions/usos

Paper per a gravat, litografia, serigrafia i aquarel·la: característiques, porositat, textura, compressibilitat o capacitat d'adaptar-se a la planxa.

Paper per aquarel·la: es classifica amb el pes o el gruix. Prensats en fred; superfície amb bona textura per a l'absorció de l'aigua i vores i contorns ben definits. Paper prensat en calent; superfícies satinades i suaus, no absorbeix bé l'aigua.