Història i característiques de les curses d'atletisme

Antigues competicions d'atletisme

Els antics egipcis feien curses a peu des de l'any 3.500 a.C. Els Tailtean Games des de l'any 2.000 feien salts i llançaments. Els antics Jocs Olímpics des de 800 anys a.C. L'emperador Teodoro va després excitar 10.000 persones i es va perdonar a canvi d' prohibir els jocs. Renaixen al segle XVIII i XIX a Anglaterra. Proves que es fan en hipòdroms, camps de cricket, places. En 1850 es crea la primera associació atlètica. Retorn olímpic el 1896 a Atenes de Baró. Primeres competicions a Catalunya el 1909 i el 1916 el primer campionat de Catalunya.

Curses de velocitat:

• 100, 200, 400 metres.
• 800, 1500 metres.
• 5000, 10000 metres, marató.
• 110 metres tanques (nois), 100 metres tanques (noies), 400 metres, 3000 obstacles.
• Marxa: 20 km, 50 km (nois).
• Relleus: 4x100, 4x400.

Pista d'atletisme: 400 metres de corda. De 6 a 8/9 carrers d'1.22 a 1.25 metres amb línies de 5 cm d'amplada. Vent no superior als 2 m/s. Característiques curses de velocitat: Gran velocitat excèntrica. Gran amplitud de moviments. Elevada freqüència de moviments. Energica acció de braç i cames. Màxima elevació de cuixa i cama lliure. Terreny lleugerament inclinat endavant. Reclamant peu explosiu. Característiques curses de fons: Màxim estil de vida energètic. Menor amplitud de moviments. Menor freqüència de moviments. Moviment suau de braç. Terreny recte. Reclamant peu elàstic.

Història Fons i mig fons:

Origen es troba en la gent que feien de corresponents des de el segle XVII. Reglament: No tacs de sortida. Noms es diu 'als llocs'. Sortida sempre es dóna amb la llengua oficial del país. Cap corredor pot rebre ajuda exterior. Història curses: Grecs feien proves. Al segle XIX a Anglaterra i Estats Units es realitzen curses de velocitat. Reglament: Corren tots pel seu carrer, 1.22 metres d'exterior d'una línia a l'altra. Corredor no pot ficar el peu sobre la línia esquerra i si ho pot fer sobre la dreta, però sense molestar. Cronòmetre: Senyal de fum de pistola, compten el pit, guanyador ha de ser cronometrat per 3 jutges, es cronometra per ordre arribada. Si els temps són idèntics no hi ha problema, si coincideixen 2 s'agafa aquest. Si els 3 són diferents s'agafa el del mig. Si agafem 2 temps ens quedem amb el pitjor.

Assaig i error:

Necessita temps per estabilitzar-se. Adapta el comportament després de sèrie d'intents. Rebuig accions o estratègies infructuoses. Intuïció: Molt ràpid, immediat. Ràpides relacions mentals que fan actuar de manera essencial. Ajuda amb bona percepció dels continguts i informacions assimilades. Comprensió: S' basa en raonament. Necessiten de la capacitat d'agafar nusos significatius entre esdeveniments. Adaptar edat aparentatge. Jugador ràpid passada: Percepció: Adonar-se de la trajectòria del ball. Decisió: Pensar en realitzar un xut si es troba en bona posició. Execució: S'ha pogut executar sense oposició. Requisit aprenentatge motor: Motivació, edat, experiències prèvies, predisposició, models, intel·ligència, procediments, mestre, mitjans. Mecanisme percepció: Individu rep informació que prové de l'entorn per mitjà perifèrics, cinestèsics. Knapp: Tasques motores: Principalment perceptives i habituals. Poulton: Obertes i tancades. Billing: Nombre estímuls als quals ha de prestar atenció. Nombre estímuls presents. Velocitat i durada d'estímul. Intensitat estímul. Mecanisme decisió: Individu aplica capacitat cognitiva als esdeveniments. Característiques de l'entorn: Cercar a la memòria un pla d'acció favorable a les condicions de la situació. Capacitat d'avaluar oportunitat de retroalimentació. Complexitat: Nombre decisions a prendre. Nombre alternatives de resposta. Rapidesa amb què una decisió ha de ser presa. Grau d'incertesa. Nivell de risc físic. Mecanisme execució: Encarregat de dur a terme el moviment i responsable de tasca motora. Dificultat (qualitatiu): Segons el nombre de grups musculars. Segons estructura del moviment. Segons velocitat moviment. Segons precisió. Quantitatiu: Força-resistència-flexibilitat. Transferència: Estudi dels efectes de passats aprenentatges sobre els actuals. Si facilita aprenentatge és transferència positiva i si obstaculitza és negativa. Per exemple el tennis i el bàdminton tenen casos en comú, però també negatius com l'ús del canell en bàdminton. Avaluació: Característiques: Caràcter integrador, personalitzat, continu, formatiu, tècnic, sumatiu, global. Tipus: Objectiva i subjectiva. Instruments: Subjectiva implica procediments observacionals com registre d'esdeveniments, llistes de control, escales de classificació, escales ordinals, numèriques. Objectiu planteja procediments observacionals com examen escrit, entrevista, examen oral.