Història i Característiques de la Comèdia Romana: Plaute i Terenci

La Comèdia a Roma: Influència Grega

La comèdia entrà a Roma per la influència de la cultura grega. Livi Andrònic fou el primer adaptador de comèdies gregues, mentre que Plaute compongué comèdies d'esperit romà.

Tipus de Comèdia Romana

• Fàbula Palliata: Comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia, els personatges eren grecs i vestien el pallium (vestit típic grec). Eren les més ben rebudes.
• Fàbula Togata: Comèdia adaptada a l'ambient romà. Els actors vestien la toga (vestit típic romà).

Titus Maccius Plautus (Plaute)

Vida i Obra

Titus Maccius Plautus va néixer a Sarsina. De jove, anà a Roma i es dedicà al teatre. Després va decidir dedicar-se al comerç, però el negoci va fracassar i es va arruïnar. Posteriorment, es dedicà a escriure i representar obres. Va morir el 184 aC. Se li atribueixen 130 fabulae palliatae, de les quals se'n consideren autèntiques 21.

Estructura Argumental i Tècniques

El fil argumental de les seves obres és sovint semblant:

• Membres de la família són obligats a una separació forçosa (segrest, guerra).
• Això porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers.
• Les situacions giren entorn d'un embolic resolt feliçment gràcies a la intervenció de l'esclau.

Recursos Dramàtics de Plaute

• Personatges Fixos: Utilitza personatges fixos (protagonistes i secundaris) per fer riure al públic.
• Ornamentació: Personifica coses inanimades, parts del cos, etc., i fa referències mitològiques amb la finalitat d'ornamentar el text.
• Contaminatio: Combinació de parts dialogades i cantades.

Llenguatge i Estil

El mèrit de Plaute és el llenguatge que utilitza: expressiu i nou, amb jocs de paraules, insults i refranys. El llenguatge és molt pur i és un reflex de la llengua del carrer. Sap connectar amb els espectadors, fent parlar els seus personatges d'acord amb l'estatus social al qual pertanyen.

Inici de l'Obra

Plaute comença amb un pròleg on un personatge o divinitat explica la trama principal per despertar la curiositat i l'interès del públic. També s'hi afegeixen un o dos arguments (no escrits per Plaute) que expliquen què succeirà a escena; un d'aquests arguments és un acròstic. Plaute escrivia d'una manera contínua i sense cap separació d'escenes.

Personatges Típics de Plaute

Protagonistes

El Vell (Senex)

És el pare estricte amb els fills i els esclaus, sovint furiós. Normalment és l'objecte de les burles de l'argument.

La Matrona (Matrona)

Mare de família presentada amb connotacions negatives: mal caràcter, capriciosa i malgastadora.

La Jove (Virgo)

Cortesa o jove donzella. La seva aparició en escena és limitada. Si és cortesa, la presenta plena de vicis i malparlada, però molt enamorada del seu amant.

L'Esclau (Servus)

El veritable protagonista. Llest, desvergonyit, mentider. No s'atura davant cap dificultat i enganya per aconseguir el que vol. És qui guia l'acció, provoca els embolics i aconsegueix desfer-los. És intel·ligent.

Secundaris

El Soldat (Miles Gloriosus)

Plaute pretén ridiculitzar els militars en general. El presenta fanfarró, presumeix de les seves conquestes amoroses i bèl·liques, però en el fons és un covard i no té amants. El més important és Pirgopolinices.

El Paràsit (Parasitus)

Personatge còmic i astut que fa el que sigui per menjar.

El Prestador

Vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors.

Publi Terenci Àfer (Terenci)

Vida i Obra

Publi Terenci Àfer, comediògraf posterior a Plaute, va néixer a Cartago i va arribar jove a Roma com a esclau. El seu amo el va educar i aviat li va concedir la llibertat. Va entrar en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l'introduïren en el cercle dels Escipions. Va morir el 159 aC durant un viatge a Grècia.

Ens ha deixat sis comèdies que representen l'últim esplendor d'aquest gènere:

• Andria
• Heautontimorumenos
• Eunuchus
• Phormio
• Hecyra
• Adelphoe

L'Eunuchus és especialment coneguda. L'argument tracta d'un jove que es fa passar per un eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada.

Estil i Recepció

Les comèdies de Terenci estan calculades, són reflexives i no són espontànies. La seva estructura rítmica no és tan rica com en les de Plaute, i els personatges esdevenen el nucli de l'acció. S'identifica Terenci com el comediògraf de la humanitas.

El llenguatge de les comèdies de Terenci és més refinat que el de Plaute i rebutja els acudits grollers, les frases fetes i els mots malsonants. Terenci no va ser tan ben acollit com Plaute perquè el caràcter educatiu i moralitzador de les seves obres no va ser acceptat per una bona part dels espectadors.