Història: Caiguda de Roma, Imperi Bizantí i Feudalisme

El Final de l'Imperi Romà d'Occident

Els pobles germànics vivien al nord de l'Imperi Romà, més enllà dels rius Rin i Danubi. Eren pobles seminòmades: una part de les tribus vivia en petits poblets, i la resta es dedicava a pasturar el bestiar. Els romans els anomenaven bàrbars (estranger) i pensaven que tenien costums poc civilitzats.

Les Invasions i la Divisió de l'Imperi

• Al segle III, alguns grups germànics van creuar les fronteres romanes, atrets per les riqueses de l'Imperi.
• L'any 395, l'emperador Teodosi va decidir dividir l'Imperi entre els seus dos fills perquè fos més fàcil de defensar:
  • Honori va rebre la zona oest (Imperi Romà d'Occident).
  • Arcadi va rebre la zona est (Imperi Romà d'Orient).

L'arribada dels germànics es va produir en una època en la qual l'Imperi patia una gran crisi, i els emperadors tenien més dificultats per defensar-se. Ròmul Augústul va ser l'últim emperador romà d'Occident.

La Fragmentació: Els Regnes Germànics

L'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident es va fragmentar en diversos regnes:

• A les terres de l'actual França: els Francs.
• A Hispània (Espanya): els Visigots.
• A Itàlia: els Ostrogots i, més tard, els Llombards.
• A Britània: els Angles i els Saxons.

La successió de guerres va provocar que la inseguretat s'estengués arreu. Des d'aleshores, l'economia es va basar pràcticament en l'agricultura i la ramaderia. La societat i la cultura van efectuar un retrocés. Els germànics eren minoria de la població.

L'Imperi Bizantí: La Resistència Oriental

L'Imperi Bizantí (o Imperi Romà d'Orient) va ser l'únic capaç de resistir les invasions germàniques.

Justinià i l'Esplendor Bizantí

Justinià va ser l'emperador bizantí més important, i va governar amb la seva dona, l'emperadriu Teodora. Justinià va intentar reconstruir l'antic Imperi Romà.

Per governar l'Imperi calia:

• L'emperador o Basileu.
• Una xarxa eficient de funcionaris.

Després de la mort de Justinià, l'Imperi Bizantí va començar un procés molt llarg de pèrdues territorials. Aleshores, l'Imperi va quedar reduït a la península d'Anatòlia, els Balcans i el sud de la península Itàlica. Constantinoble va ser la capital i l'última gran ciutat en mans bizantines.

Característiques de l'Imperi Bizantí

Imperi Urbà i Comercial

A l'Imperi Bizantí, les ciutats van continuar tenint molta importància. Les més rellevants del moment eren: Constantinoble, Efes i Tessalònica. Les ciutats van conservar les funcions que havien exercit des de l'Imperi Romà, i l'Imperi Bizantí va gaudir d'una gran prosperitat econòmica.

Imperi Grec i Ortodox

Al principi, l'Imperi Bizantí va mantenir algunes formes de vida de l'Imperi Romà, però el grec va substituir el llatí com a llengua oficial.

Les dues institucions religioses s'enfrontaven cada cop a diferències més grans. L'any 1054 es va produir el Cisma, separant l'Església Catòlica (Roma) i l'Església Bizantina o Ortodoxa (Constantinoble). A l'Imperi Bizantí, la religió amarava la vida i la cultura.

Un Art Sumptuós

L'Imperi Bizantí va desenvolupar un art molt ric. En arquitectura destaquen les nombroses esglésies que tenien planta de creu grega i estaven cobertes per grans cúpules.

La Vida Monàstica i les Segones Invasions

Parts d'un Monestir

Els monestirs eren centres de vida religiosa i cultural. Les seves parts principals incloïen:

• Refectori: Menjador.
• Infermeria.
• Església: Lloc de pregària.
• Claustre: Pati amb un jardí central.
• Sala Capitular: On es reunien els monjos.
• Biblioteca.
• Colomar, Horts, Dormitoris, Celler, Cuina.
• Hostatgeria: On dormien els pelegrins.

Les Segones Invasions (Segles IX i X)

• Vikings: Procedents d'Escandinàvia, van conquerir les Illes Britàniques.
• Magíars o Hongaresos: Procedents de les estepes asiàtiques, van conquerir l'Est d'Europa.
• Sarraïns: Pirates musulmans que van protagonitzar grans saquejos a les costes.

El Feudalisme: Nou Sistema Social

El Feudalisme va ser un nou sistema social i polític amb les característiques següents:

• El noble tenia el domini total de les seves terres (el feu).
• Els nobles acceptaven la primacia del rei.
• Els nobles podien tenir vassalls.

L'exèrcit reial era reduït, i el monarca, per defensar el regne, depenia dels exèrcits dels seus vassalls.

Estructura del Feu

El Feu era el territori dominat pel senyor feudal. Es dividia en:

• Reserva: Part de la terra explotada directament pel mateix senyor.
• Masos: Porcions de terra que el senyor oferia als camperols per al seu propi benefici, a canvi de rendes i serveis.

Quan es passava pels dominis del rei, se'ls cobrava peatge, i quan es creuaven els ponts, pontatge.

Els Tres Estaments de la Societat Feudal

La societat estava dividida en tres estaments:

1. Nobles: Cavallers i les seves famílies (estament privilegiat).
2. Clergues: Monjos i sacerdots (estament privilegiat).
3. Treballadors: Majoritàriament, els camperols (estament no privilegiat).