Història de les Biblioteques: Arxius i Centres de Coneixement Antics

Arxius i Biblioteques

Mesopotàmia i Pròxim Orient

En la zona del Pròxim i Mitjà Orient s’han trobat nombrosos dipòsits de tauletes, en temples i palaus, que feien a mitges la funció d’arxiu i de biblioteca nacional. Eren sales petites perquè no es preveia la consulta in situ, ubicades en soterranis per a una millor protecció. En alguns casos, les tauletes revelen algun sistema d’organització dels fons:

• Signatures topogràfiques
• Llistes de les obres
• Colofons que indiquen si una tauleta és d’una determinada sèrie
• Catàlegs amb anotacions d’identificació de les tauletes

En d’altres, encara queden restes dels sistemes d’instal·lació dels fons, que normalment es guardaven en cabassets protegits per quitrà, caixes de fusta i gerres, col·locats en prestatgeries de fusta.

Els dipòsits més antics són arxius que contenen registres comercials, legals i administratius (béns distribuïts per les autoritats del palau), amb seccions de referència o biblioteques auxiliars dels arxius. A partir del segon mil·lenni, trobem biblioteques amb obres històriques, mèdiques, religioses, textos de rituals o de màgia i endevinació. Sovint s’hi troben diccionaris i llistes multilingües.

Exemples destacats de biblioteques a Mesopotàmia

• Ebla (III mil·lenni a.C.): 19.000 tauletes o fragments d’argila en escriptura cuneïforme.
• Nippur: Conserva restes de les tres civilitzacions (sumèria, babilònica i assíria).
• Nínive: S’hi han trobat dues biblioteques, una al temple de Nabu, déu de la saviesa, amb 25.000 tauletes.

Mètodes d'emmagatzematge

Càntir amb tauletes: Forma d’emmagatzemar documents, sobretot quan el fons era petit: en càntirs o cistells, amb una etiqueta de fang que explica el fons que té.

Biblioteca d'Assurbanipal

Assurbanipal, rei d’Assíria, va reunir la biblioteca més important del moment. Les prop de 20.000 tauletes trobades a les excavacions són avui al British Museum. Els textos inclouen reglaments, edictes, tractats internacionals, correspondència privada i oficial, mitològics i de culte.

Egipte

A Egipte, les biblioteques-arxiu eren conegudes com a “casa de les escriptures” i feien la mateixa funció que a Mesopotàmia, però es trobaven més sovint als temples.

Biblioteques destacades a Egipte

• Temples: Karnak, Denderah i Edfou (temple d’Horus amb una inscripció amb 37 títols) i Tebes.
• Heliòpolis: Sabem que hi havia una biblioteca al temple d’Heliòpolis (indicat per una estela).
• Ramesseum (Temple funerari de Ramsès): Segons Diodor de Sicília, contenia la inscripció “Medicina de l’ànima” i obres literàries i pràctiques, incloent ficció, història, poesia, agricultura, enginyeria i astronomia.

Creta

Molt relacionada comercialment amb Egipte i el Pròxim Orient. Al palau de Knossos s’hi han trobat milers de tauletes del període comprès entre 1700-1400 a.C.

Usuaris i conservació

Funcionaris i sacerdots eren els seus usuaris, ja que sovint eren també els únics que dominaven les tècniques lectores i els únics que necessitaven utilitzar aquestes informacions per a la seva tasca. Els palaus i els temples eren els llocs de màxima seguretat i que garantien la conservació dels documents. En aquests centres s’inicia la tècnica bibliotecària d’organització que després seria adoptada per les biblioteques gregues.

Grècia

A Grècia, l'existència de biblioteques es manifestava de diverses formes:

• Existia un arxiu d’actes públiques o privades d’interès públic a Atenes, el Metroon, on s’haurien conservat, entre els documents relatius a l’administració pública, els originals de les obres de teatre.
• També trobem biblioteques als centres d’ensenyament, especialment de les escoles filosòfiques, com ara l’Acadèmia i el Liceu.
• En època hel·lenística, trobem biblioteques privades de grans autors, com Aristòtil, l’obra del qual no s’entén si no disposava d’una gran biblioteca, que suposadament hauria organitzat ell mateix.
• Per imitació, es van crear grans biblioteques patrimonials i d’investigació: Alexandria i Pèrgam.
• Alguns autors indiquen l’existència de biblioteques públiques, que no tenim identificades.
• L’existència de nombroses biblioteques va permetre reposar els fons desapareguts per les destruccions documentals.

Atenes

Acadèmia de Plató

L’Acadèmia era un barri d’Atenes, anomenat així per l’heroi llegendari Academos (o Ecademos). Durant el segle VI a.C. s’hi va fundar un dels tres famosos gimnasos d’Atenes. El 387 a.C. Plató va instal·lar-hi la seva escola de filosofia, que arribà a ser molt coneguda posteriorment, amb els neoplatònics, i va continuar oberta fins al 526 d.C., quan Justinià la va tancar. Les excavacions, que van començar el 1929, han descobert els fonaments dels edificis, al voltant d’un jardí. En una de les cambres, oberta a un porxo que donava al jardí, hi havia la biblioteca amb els llibres necessaris per a la formació dels alumnes.

Biblioteca d'Alexandria

Creada el 285 a.C. per Ptolemeu II, a partir de la col·laboració de Demetri de Fàleros. En principi era una biblioteca reial privada del rei, però aviat es va convertir en un centre cultural de primera magnitud, vinculada al Museu, una mena de centre d’estudis especialitzat en filologia, medicina i ciències naturals, on vivien i treballaven els més prestigiosos intel·lectuals de l’època. Es va complementar amb el Serapeu.

Missió de la Biblioteca d'Alexandria

Reunir tota la producció escrita grega, antiga i contemporània, en les seves versions més acurades i a partir d’un treball filològic, lingüístic i històric, i reconduir-les al seu possible estat original, fins a obtenir exemplars canònics. Es feia distinció entre còpies verídiques i atribuïdes, i es realitzaven divisions en els llibres i comentaris a l’obra dels poetes.

Localització

Segons una descripció d’Estrabó, la biblioteca estava organitzada al voltant del porxo i tenia una exedra oberta per poder-hi discutir.

Bibliotecaris destacats

El bibliotecari era un dels savis del Museu. Sembla que hi van treballar Zenodot d’Efes, Aristòfanes de Bizanci, Aristarc i Apol·loni de Rodes.

Desaparició de la biblioteca

Com totes les de l’antiguitat, va patir diversos contratemps:

• Incendis fortuïts: El 48 a.C., en temps de Juli Cèsar, per l’acció de la batalla al port de la ciutat que hauria incendiat un magatzem.
• Destruccions intencionades: La revolta del 391 (impulsada pel bisbe Teòfil, però que potser només va afectar el Serapeu), i la invasió dels àrabs el 641.

Roma

Roma hereta el model i el patrimoni bibliotecari del món grec a mesura que el conquereix. Genera el seu propi sistema d’arxius estatals: el Tabularium. També hi havia arxius (tablinum) i biblioteques privades, així com biblioteques d’ensenyament i públiques.

Biblioteques privades

Documentades des del segle III a.C., arran dels contactes amb la cultura grega, es trobaven en cases patrícies. Sovint eren un element d’ostentació, obertes al cercle d’amistats i destinades a l’otium. Es trobaven a les vil·les de la ciutat de Roma i a les dels centres d’estiueig, com Herculà i Pompeia. Al principi es nodrien de les còpies fetes pels esclaus, i després pel mercat editorial. Sovint disposaven d’una secció grega i una altra de llatina. Els rotlles es disposaven en armaris oberts, i s’han trobat col·leccions de fins a 18.000 volums.

El Tabularium

Arxiu estatal romà des de temps de la República. Ubicat a un dels extrems del Fòrum (la façana posterior donava a l’actual Piazza del Campidoglio), l’edifici va ser reaprofitat com a seu del govern municipal de la ciutat. Avui forma part de l’edifici del Palazzo Senatorio i l’interior pot visitar-se com a part dels Musei Capitolini. A sota, hi ha una reconstrucció del Tabularium de l’època imperial.

Biblioteques públiques

Al segle IV es comptabilitzen 28 biblioteques públiques, que potser inclouen les dels centres d’ensenyament. S’organitzaven en dues seccions, grega i llatina, reflectint l’origen de la producció llatina. En aquestes biblioteques no hi havia taller de còpia. Els seus fons provenien del mercat i també de còpies obtingudes a la biblioteca d’Alexandria.

Característiques de les biblioteques públiques romanes

• Ubicació: En espais estratègics de la ciutat, vora temples o mercats i també a les termes.
• Organització: En una o dues grans sales, amb nínxols a la paret on s’hi disposaven els llibres, en un o dos pisos.
• Consulta: A l’espai central s’hi podien consultar les obres, segons alguns autors.
• Decoració: Eren decorades luxosament seguint el model de les biblioteques privades.
• Pràctica comuna: La lectura col·lectiva i en veu alta als porxos annexos, els auditoria.
• Catàlegs: Seguien probablement el model alexandrí.
• Funció: Principalment per a escolars i buròcrates.
• Exemple: La més ben conservada és la d’Èfes.

Primera biblioteca papal

La primera biblioteca papal es va establir al Palau del Laterà (337-52), residència oficial dels papes llavors, on també hi devia haver l’arxiu, amb Juli I. Probablement designava un dipòsit documental a la seu episcopal, el Laterà. Damas I (366-84) va reconstruir la basílica de San Lorenzo in Prasina per instal·lar-hi millor una biblioteca.

Biblioteques Religioses

Les biblioteques de l’alta edat mitjana, ubicades als monestirs i a les catedrals, disposaven de pocs documents que, sovint, cabien en un moble anomenat Armarium.

Biblioteques monàstiques

Les biblioteques monàstiques se solien situar en els escriptoris, en sales grans tan il·luminades com les condicions arquitectòniques ho permetien. Hi havia Armaria als claustres, per tal que els monjos poguessin llegir en un espai il·luminat.

Exemples de biblioteques monàstiques

• Malatestiana a Cesena, Itàlia
• Santa Walburga a Zutphen, Països Baixos
• Battle, Anglaterra

Biblioteques catedralícies

S’obrien a usuaris no religiosos, i per això els llibres s’encadenaven als prestatges.

Exemples de biblioteques catedralícies

• Biblioteca de la catedral de Canterbury, Anglaterra
• Biblioteca de la catedral de Wells, Anglaterra
• Hereford, Anglaterra

Biblioteques islàmiques

Les biblioteques califals, com la Casa del Saber al Caire, eren centres on els savis es reunien per debatre i estudiar, esdevenint un mitjà de difusió de la doctrina xiïta ismaelita. Sovint, els califes hi donaven la seva pròpia biblioteca.

Disposició i organització dels llibres

Capses (coffrets de messager)

A França, al segle XV, s'utilitzaven capses de fusta folrades de cuir i reforçades amb barres de ferro per guardar-hi cartes, documents o llibres. Els correus les feien servir per dur-hi les cartes que s’havien de lliurar. Se’n conserven poques (un centenar), sobretot a França. A l’interior solia haver-hi enganxada alguna imatge pietosa, pintada o impresa (sovint xilografiada).

Organització en prestatgeries

Durant tota l’edat mitjana, els llibres es col·locaven plans als prestatges. S'ordenaven en horitzontal i mostrant-ne els talls, als quals es retolaven els autors, títols o un element que els identifiqués. La consulta del llibre es feia sovint damunt d’una mena de taulell.