Història de l'Art: Obres Mestres i els seus Significats

Santa Sofia de Constantinoble

Santa Sofia de Constantinoble: Bizantí. Antemi de Tral·les, 532-540, església, maó, marbre i mosaics a l'interior. Istanbul. Gran cúpula central (diàmetre 31 m, alçada 54 m) sostinguda per petxines. A la part superior i inferior de l'extrem longitudinal de la cúpula hi ha dues semicúpules, i a la dreta de la semicúpula superior hi ha la pròtesi, i a l'esquerra el diacònicon. Entre les dues semicúpules hi ha dos murs que separen la nau principal del presbiteri. A la part inferior de la semicúpula hi ha el nàrtex. Planta basilical amb 3 naus, una principal i dues laterals, sense transsepte. 4 contraforts externs per donar estabilitat, i 4 minarets afegits 1000 anys després. Tambor i mur presenten moltes finestres, per donar molta llum. Finalitat estructural. TSF: reparació església antiga de fusta i serveix com a temple de la Saviesa divina. Glorificar l'emperador Justinià, després mesquita i actualment museu. 3r nivell tot sants.

Las Meninas

Las Meninas: Diego Velázquez, 1656, oli sobre tela, 3,18 x 2,76 m, barroc, retrat, Museu del Prado. Infanta amb el seu seguici i les dues dames d'honor. Tots els personatges estan a la meitat inferior, dona molt espai. Composició amb línies diagonals. Autoretrat de l'autor, dames d'honor al costat de la infanta, mirall amb els reis, Josep Nieto a la porta, *aposentador* de palau, serventa i guardaespatlles a la dreta, nan de la cort. Naturalisme en els gestos, expressions serenes. 2 tipus de pinzellades, una molt fina per les textures i una més gruixuda per les ombres. Dinamisme al mirall i la porta. Part de baix lluminosa, 2 focus de llum. Composició centrípeta. Gran realisme de les textures. Profunditat escènica reforçada pels contrastos d'il·luminació. FCS: reflecteix la família reial. Simbòlicament: vol equiparar la pintura amb l'aristocràcia. La creu de Sant Jaume que porta pintada significa el reconeixement de la família reial. Mostra la irrupció de la infanta i el seu seguici a l'estudi del pintor.

Mesquita de Còrdova

Mesquita de Còrdova: Islàmic. Desconegut, 785-788, ampliacions successives. Pedra, maó, fusta i en la decoració guix. Al mur occidental hi ha un minaret, que és un campanar. Interior amb dues parts: pati dels tarongers (pati descobert amb 4 fonts rituals i tarongers alineats) i sala d'oració. Poca envergadura de columnes, sistema de dues arcades superposades. Mur de l'alquibla, on hi ha el mihrab, que va quedar descentrat. Davant hi ha la *maqsura*. Ornamentació geomètrica, floral i cal·ligràfica. TSF: expressió artística de la fe islàmica. Lloc d'adoració d'Al·là. També té una finalitat política.

El Jardí de les Delícies

Tríptic del Jardí de les Delícies: El Bosch, 1500-1505, oli sobre taula, gòtic flamenc, religiós. 3 taules amb un esquema compositiu igual, dividit per 3 franges horitzontals que permeten la profunditat. A l'esquerra, l'escena del Paradís, al centre la Creació amb animals, homes i dones, a la dreta l'infern. La taula central i la dreta posseeixen gran dinamisme, galeria de gestos i expressions. Colors i llums reforcen la idea que vol transmetre. TSF: representa de manera al·legòrica els plaers de la vida efímers i el sofriment i la desgràcia per no poder ser feliç. Infern, paradís i tot això.

Mare de Déu de Veciana

Mare de Déu de Veciana: Segle XIII. Desconegut. Romànic. 88 x 44 x 30 cm. Museu de Vic. Mare de Déu asseguda en un tron amb el nen Jesús. Aquest tron té 4 columnes, 2 a cada costat. Escultura exempta. Fusta policromada. La Verge té la mà dreta en actitud de beneir i a la mà esquerra un llibre tancat. Verticalitat. Atemporalitat per la forma de representar la Mare de Déu. TSF: religiós. Estàtua d'adoració, Maria com a *Sedes Sapientiae*, el nen com a jutge del judici final, color blau de la verge representa la puresa, el vermell del nen la sang que va vessar per la humanitat.

David de Donatello

David: Renaixement, Donatello, 1444-1446. Exempta, bronze. 1,58 m. *Quattrocento*. Jove nu dret amb cabells llargs, barret i calçat. A la mà esquerra una pedra i a la mà dreta una espasa. Anatomia perfecta, corba *praxiteliana*. Sinuositat dels contorns delicats reforçats per la perfecció anatòmica. Actitud gràcil de repòs. FCS: encàrrec dels Mèdici. Tema bíblic. David i Goliat o Mercuri sobre Argos. Decorava el palau dels Mèdici. Simbòlicament: victòria del bé sobre el mal, independència de Florència respecte a Nàpols i Milà.

Seu Vella de Lleida

Seu Vella: Principalment Pere de Coma. 1203-1278. Claustre segle XIV. Campanar segle XV. Romànic de transició al gòtic. Pedra. Planta basilical de creu llatina amb 3 naus, transsepte i 4 absis. Diversos elements de suport, murs dipositats en aparell isòdom. Pilars cruciformes i columnes annexades són els elements discontinus de l'interior. A cada costat de la nau central hi ha dues fileres triples de pilars que subdivideixen la nau longitudinal en 3 espais. Interior ricament decorat amb finestrals gòtics, pintures i murals. La coberta és de volta de creueria. Portes, capelles, claustre i campanar. Portalades policromades i molta decoració escultòrica als capitells i absis. SFC: caràcter religiós amb simbolisme polític, religiós i econòmic social. Està situada allà com a punt estratègic. Molta importància social.

Crist de Monreale

Mosaic de l'absis de la catedral de Monreale: autor desconegut. 1190, bizantí, religiós. 6430 m². 2,2 tones d'or. No té profunditat. Figures representades frontalment i organitzades en forma de fris. Excepte el Pantocràtor, els personatges mantenen la proporcionalitat entre ells. Figures d'aparença hieràtica i rígida. Simetria. Retrats individualitzats. Fons daurat i dimensió atemporal. Imatge principal amb la Mare de Déu i Jesús a la falda. Dos arcàngels inclinats cap a la verge. *Theotokos*, arcàngels i sants. Cossos rígids, els plecs són l'únic element que presenta dinamisme. TSF: simbologia amb les mans, l'encreuament dels dos dits vol dir l'encarnació de Déu en Jesús. Santíssima Trinitat. A banda i banda hi ha lletres en llatí lloant Jesús. Adoració.

L'Escola d'Atenes

L'Escola d'Atenes: Rafael. 1510-1511, Renaixement. Pintura al fresc, 7,72 m de base i 6,5 m d'alçada. Ciutat del Vaticà. Espai intern amb diverses persones, al seu espai extern hi ha escultures. Utilització de la perspectiva lineal. Varietat cromàtica i equilibri formal, dinamisme. Composició centrípeta. Contraposició de la serenitat i l'harmonia amb el naturalisme dels personatges. Filòsofs, des de la dreta, com Pitàgores, Alexandre, Sòcrates, Aristòtil i Plató (al centre), Parmènides, Euclides... A l'esquerra Apol·lo i a la dreta Atena. FCS: els representants més destacats de la filosofia clàssica. Esperit cultural del Renaixement. Sòcrates, mestre de Plató, Aristòtil al seu costat.

Plaça de Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere: Bernini, 1656-1667, material travertí, Barroc, Vaticà. 2 places, la recta i l'obliqua (4 fileres, obelisc al centre 1586, 240 x 340 m, 2 fonts). L'alçada de la plaça recta, a mesura que s'aproxima a la façana de la basílica, perd alçada. Obliqua: columnes dòriques amb fris continu. Obelisc vertebrador de 25 metres. 140 estàtues sobre l'entaulament, seguint la verticalitat de les columnes, fet que dona molta verticalitat. SFC: concentrar milers de fidels per seguir les cerimònies, totes les estàtues són sants i profetes. Triomf de l'església catòlica. Recorda la clau de Sant Pere per la forma de la planta i la forma és de dos braços acollidors.

Judit i Holofernes

Judit i Holofernes: Artemisia, 1,59 x 1,26 m. Barroc. Oli sobre tela, 1612. Nàpols, museu. Decapitació d'Holofernes per dues dones, el moment culminant del mite. Composició piramidal, dinamisme (compositiu), dramatisme i tenebrisme. Expressions fredes, varietat cromàtica obscura, destaquen el blau, el vermell i el blanc, tons clars al llit i la pell. F: moment culminant del mite, traïció de Judit a Holofernes. Serveix com a mitjà per combatre els tirans. Simbòlicament: és una catarsi, ja que el que més destaca és la determinació i la fredor d'acabar amb l'enemic i la coordinació entre les dues dones.