Història de l'Art: Obres Més Importants

Eros i Psique

Autor: Antonio Canova
Cronologia: 1787-1793
Estil: Neoclassicisme
Tipologia: Escultura exempta
Material: Marbre blanc
Tema: Mitològic
Localització: Museu del Louvre (París)

La Llibertat guiant el poble

Autor: Eugène Delacroix
Cronologia: 1830
Estil: Romanticisme
Tipologia: pintura
Material: Oli sobre tela
Tema: Històric - Al·legòric
Localització:Museu del Louvre (París)

El jurament dels Horacis

Autor: Jacques-Louis David
Cronologia: 1784
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 3,30 x 4,25 m
Localització: Museu del Louvre (París)

El tres de maig de 1808

Autor: Francisco Goya
Cronologia: 1814
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 2,68 x 3,47 m
Tema: Històric-al·legòric
Localització: Museo del Prado (Madrid)

Torre Eiffel

Autor: Alexandre-Gustave Eiffel
Cronologia: 1887-1889
Estil: Arquitectura de ferro
Tipologia: Monument commemoratiu
Localització: Champs de Mars (París)
Material: Ferro

Magatzems Carson, Pirie i Scott

Autor: Louis Sullivan
Cronologia: 1899-1901
Estil: Escola de Chicago
Tipologia: Civil
Materials: Formigó, ferro i vidre
Localització: Chicago

Palau de la Música Catalana

Autor: Lluís Domènech i Montaner
Cronologia: 1905-1908
Tipologia: Auditori
Materials: Vidre, ceràmica, ferro, maó
Estil: Modernista
Localització: Barcelona

Casa Milà (La Pedrera)

Autor: Antoni Gaudí
Cronologia: 1906-1912
Tipologia: Civil
Material: Ferro, pedra, ceràmica i maó
Estil: Modernista
Localització: Barcelona

El pensador

Autor: Auguste Rodin
Cronologia: 1880-1900
Estil: Impressionisme
Tipologia: Exempta
Materials: Bronze
Mides: 71,5 x 40 cm
Tema: Simbòlic
Localització: Musée Rodin (París)

Context històric i artístic

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic, imita les formes clàssiques. També trobem l’academisme, que ajusta les formes acadèmiques i la claredat expositiva. La Revolució Francesa (1789) i la Revolució Industrial van marcar els darrers anys del segle XVIII i la totalitat del segle XIX. La Revolució Francesa va suposar el triomf de la burgesia i la fi de l’Antic Règim. La Revolució Industrial va comportar l’aparició del proletariat. A França, després de Napoleó, s’hi van produir les grans revolucions socials del 1820 i el 1830 i la revolució obrera de París de 1848. En aquest període també es va iniciar la consciència nacional que va afectar la independència de Grècia o la dels territoris americans que eren espanyols. La població va créixer, sobretot a les zones urbanes, fet que va propiciar la remodelació de les grans ciutats.

Romanticisme: Sentiments destacats: aspiració a la llibertat i la inspiració en la naturalesa.

Modernisme: Ús profús d'elements d'origen natural, preferentment vegetals i formes arrodonides. Ús de la línia corba, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. Forta tendència a l'ús d'imatges femenines, mostrades en actituds delicades.

Torre Eiffel

Descripció: L'estructura de planta rectangular la formen quatre grans pilars inclinats que descansen damunt de vuit grans sistemes hidràulics cadascun, i que estan units per mitjà de quatre arcs. Damunt d'aquesta planta s'aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins, fins a una alçada de 115 m, on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i que arribin fins a un mirador. Els quatre costats són idèntics. La forma piramidal de la torre, dividida en quatre parts separades per tres plataformes, potencia la sensació de verticalitat.

Anàlisi formal: Té 300 metres d'altura. S'aixeca sobre quatre enormes peus, units per estructures arquejades que recorden els ulls dels ponts de ferro, que eren l'especialitat d'Eiffel. En els arcs d'unió dels peus hi ha una clara idea decorativista, amb una ornamentació trenada. La torre es desenvolupa amb una gran verticalitat, ja que a partir de la primera plataforma, el traçat piramidal produeix un estrenyiment molt pronunciat que accentua la sensació de verticalitat. És una estructura oberta, el que ressalta la funció estètica de la torre, perquè és tota ella la que es retalla en el cel, no només la silueta i el volum interior; així, transmet una sensació de lleugeresa que no es correspon amb el seu pes real.

Tema, significat i funció: Va ser aixecada per a l'Exposició Universal de París de l'any 1889, en commemoració del centenari de la Revolució Francesa. En l'època, la torre no va tenir gaire acceptació; molts intel·lectuals, polítics i enginyers la van rebutjar. Eiffel va proposar a Barcelona el projecte per a l'exposició del 1888, però no va ser acceptat.

Palau de la Música Catalana

Descripció: Presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna decorada per arcs apuntats i busts escultòrics. L'edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa.

Anàlisi i interpretació: Els elements de suport són un entramat metàl·lic i columnes de ferro que formen l'estructura d'una “capsa de vidre”. Murs alliberats de la funció de suport. Elements populars com la terrissa, revoltons, la rajola...

Estructura: Mixta. Planta baixa d'arcs com gòtics i grans pilars de maó. Primer i segon pis: estructura de peus drets, bigues de ferro i volta de revoltons, també arcs de diferents tipus de volta.

Espai interior: Es divideix en tres parts: els accessos, on se situen dues escales monumentals; l'auditori, on se separen el pati de butaques i les llotges; i l'escenari, que no té l'arc superior que tradicionalment sol emmarcar aquest espai, de manera que, gràcies a aquest recurs, queda integrat plenament en l'espai de la sala. S'aconsegueix una gran unitat gràcies a l'ornamentació que decora tots els racons de l'edifici. Destaca la gran sala de l'auditori, il·luminada per la llum natural que entra a través d'una façana envidriada. També contribueix a la il·luminació la gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala.

Espai exterior: A la façana exterior hi destaquen les escultures de Pau Gargallo, que fan referència a diverses obres musicals.

Tema, significat i funció: Va ser construït per acollir la seu de l'Orfeó Català i com a sala de concerts.