Història de l'Art: Grècia, Roma i Renaixement

Context Històric de l'Art Grec

• Geografia: Grècia estava formada per illes i valls muntanyoses. La mar va afavorir el comerç i el contacte amb altres pobles.
• Organització política: Les polis eren ciutats-estat independents unides per una llengua i religió comuna. A Atenes va sorgir la democràcia, en què els homes lliures votaven.
• Religió: Politeista, amb déus antropomòrfics i mites simbòlics. Els temples eren la seva residència i se'ls honorava amb festes atlètiques.
• Pensament racional: Alguns pensadors van buscar explicacions lògiques i racionals als fenòmens naturals.

Desenvolupament Històric de la Civilització Grega

• Civilització Cretenca (2600-1400 a.C.): Cultura marítima i comercial amb palaus decorats amb pintures vives.
• Civilització Micènica (1600-1200 a.C.): Ciutats emmurallades amb tombes luxoses i el megaron com a edifici principal, precedent del temple grec.
• Època Fosca (1200-800 a.C.): Retrocessió cultural després de la invasió dòrica.
• Època Arcaica (s. VIII a.C.): Consolidació de les polis i expansió mitjançant colònies.
• Època Clàssica (s. V-IV a.C.): Esplendor econòmic i cultural, desenvolupament de la democràcia i Guerres Mèdiques contra Pèrsia.
• Època Hel·lenística (s. III-I a.C.): Expansió de la cultura grega amb Alexandre el Gran. Posterior conquesta romana.

Característiques de l'Art Grec

• Antropocentrisme: L'home és el centre del pensament i l'art, representat en escultures i edificis de proporcions humanes.
• Bellesa ideal: Basada en l'harmonia i la simetria, amb càlculs matemàtics per aconseguir la perfecció.
• Qualitat tècnica: Gran domini del marbre i bronze, buscant la perfecció en els materials i acabats.

Arquitectura Grega

• Construcció arquitravada: Estructura amb columnes (base, fust i capitell) i entaulament (arquitrau, fris i cornisa).
• Ordres arquitectònics:
  • Dòric: Robust i senzill, sense base, amb capitell sobri i fris amb tríglifs i mètopes.
  • Jònic: Més esvelt, amb base i capitell de volutes.
  • Corinti: Similar al jònic però més decorat, amb capitell d'acant.
• Simetria i correccions òptiques: Adaptacions visuals per evitar deformacions òptiques.
• Materials: Inicialment fusta i rajola, després pedra i marbre.
• Temples: Casa de la divinitat, d'orientació est-oest, amb diferents tipus segons estructura i nombre de columnes.
• Evolució:
  • Època Arcaica: Temples massius i pesants.
  • Època Clàssica: Proporcions harmòniques i càlculs matemàtics.
  • Època Hel·lenística: Estètica més variada i decoració més recarregada.

Arquitectura Civil i Urbanisme Grec

• Teatre: Construcció oficial amb orquestra circular, escenari i graderia en vessants naturals.
• Urbanisme: Ciutats adaptades a la topografia i la democràcia. L'acròpolis era el centre religiós, l'àgora el centre públic i comercial. Hipòdam de Milet va introduir el traçat ortogonal.

Escultura Grega

• Època Arcaica:
  • Kouros (homes nus) i Korai (dones vestides), rígids i frontals, amb el "somriure arcaic".
  • Influència oriental en la frontalitat i hieratisme.
• Escultura Clàssica:
  • Bellesa ideal, cànon de proporcions (Policlet).
  • Moviment i expressió més naturals (contrapposto).
  • Grans escultors: Miró o Fídies.
• Escultura Hel·lenística:
  • Més expressivitat, dinamisme i temes variats (patiment, infància, vellesa).
  • Aparició del retrat realista i representacions dramàtiques.

L'Imperi Romà va ser la realitat històrica que més es va aproximar al somni d'Alexandre: un estat basat en la civilització comuna i en què tots els habitants pogueren quedar integrats.

Context Històric de l'Art Romà

Geografia

La ciutat de Roma es va fundar en el segle VII a.C. entre set turons al costat del riu Tíber. Els set turons la protegien i facilitaven l'accés al Mediterrani. La península Itàlica estava habitada per tres pobles principals:

• Al nord, els etruscs, un poble avançat que va influir en el desenvolupament de Roma.
• Al sud, els grecs, que havien fundat colònies a la Magna Grècia.
• Al centre, els llatins, que van fundar Roma i parlaven llatí. La seva regió es coneixia com el Laci.

Mites Fundacionals

Els romans van crear dos mites per explicar la fundació de Roma.

• Enees, un heroi troià, va fugir després de la Guerra de Troia i va arribar al Laci, on els seus descendents van fundar la ciutat d'Alba Longa.
• Ròmul i Rem, bessons descendents d'Alba Longa, van ser abandonats en néixer i alletats per una lloba. El 753 a.C. van fundar Roma, però Ròmul va matar el seu germà i es va convertir en el primer rei de la ciutat.

Sistema Polític

• Roma Monàrquica: Inicialment governada per reis etruscos, amb un sistema monàrquic.
• Roma Republicana: El rei Tarquini el Superb va ser derrotat i Roma es va independitzar dels etruscs. Es va establir una república en la qual el poder estava en mans dels patricis. Roma es va expandir mitjançant guerres i va dominar grans territoris.
• Roma Imperial: La república va entrar en crisi i Juli Cèsar va intentar transformar-la en una monarquia. El seu nebot August va instaurar l'Imperi Romà. Roma es va consolidar com un model de civilització basat en la ciutat i el ciutadà. A partir del segle III, l'imperi va entrar en crisi i es va dividir:
  • Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma.
  • Imperi Romà d'Orient, conegut com l'Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble.

Societat i Economia de Roma

La societat es dividia en ciutadans i no ciutadans.

• Ciutadans:
  • Patricis: Aristocràcia amb poder polític, econòmic i cultural.
  • Plebeus: Majoritaris, dedicats a l'agricultura, l'artesania i el comerç. Tenien drets polítics limitats.
• No Ciutadans:
  • Estrangers i Esclaus: Sense drets. Els esclaus podien guanyar la llibertat i esdevenir lliberts.
• Dones: No tenien drets polítics i depenien d'un home.

Urbanisme Romà

Les ciutats es basaven en dos carrers principals perpendiculars:

• Cardo (nord-sud)
• Decumanus (est-oest)

A partir d'aquests carrers es formava una quadrícula.

Economia Romana

L'economia es basava en l'agricultura.

• Latifundis: Grans explotacions agrícoles amb un únic propietari.
• Viles: Conjunts d'habitatges i dependències agrícoles.
• Ciutat: Centres de comerç i artesania.

Cultura Romana

L'art i la cultura romans estaven influenciats per Grècia.

• Religió: De bases autòctones però amb identificació de déus romans amb grecs.
• Art: Inspirat en els ideals grecs.
• Educació i Filosofia: Admiració per la cultura grega.

Característiques de l'Art Romà

• Eclecticisme: Fusió d'influències diverses per l'extensió de l'imperi.
• Anonimat de l'Artista: Es coneixien els mecenes, però no els creadors.
• Pragmatisme: Art funcional (ponts, aqüeductes, edificis civils).
• Art Àulic: Al servei del poder i la propaganda imperial.

Habitatges Romans

• Domus: Cases unifamiliars per a rics.
• Insulae: Edificis d'apartaments per a la plebs.
• Viles: Residències al camp.

Arquitectura Romana

Influències

• Etrusca: Ús de l'arc i la volta, recobriment de murs, infraestructures.
• Hel·lenística: Sistema arquitravat, ideals estètics modulars.

Filosofia Constructiva

• Necessitats Polítiques i Econòmiques: Comunicacions, edificis cívics, comerç.
• Industrialització i Universalització: Producció massiva de materials i difusió de formes arquitectòniques.
• Interès per l'Espai: Importància de l'interior, il·luminació, climatització.

Elements Constructius

• Sistemes Constructius:
  • Volta i Arc: Ampliació d'espais, flexibilitat en disseny.
  • Arquitravat: Ordres clàssics, incorporació dels ordres compost i toscà.
  • Sistema Mixt: Arc i llinda combinats (exemple: arcs de triomf).

Materials i Innovacions

• Opus caementicium (similar al formigó actual).
• Rajoles i marbres per a construccions més lleugeres.

Elements Decoratius

• Arquitectura de Façanes: Simetria i importància de la façana principal.
• Ordres Arquitectònics: Usos decoratius més que estructurals.

Urbanisme Romà

• Eixos Vertebradors: Cardo i Decumanus.
• Fòrum: Centre neuràlgic de la ciutat.
• Muralles: A partir del segle III.

Infraestructures Romanes

• Ponts: Fonaments sòlids, arcs resistents.
• Aqüeductes: Portaven aigua a les ciutats.
• Vies: Comunicació ràpida entre territoris.
• Clavegueres: Sistemes de clavegueram avançats.

Edificis Civils Romans

• Basílica: Centre d'activitat pública i judicial.
• Teatre: Més decorat que el grec, dins la ciutat.
• Amfiteatre: Lluites de gladiadors, planta el·líptica.
• Circ: Carreres de carros i cavalls.
• Termes: Banys públics i espais de reunió social.

Edificis Religiosos Romans

• Temple: Podium, columnes adossades, voltes i cúpules.

Monuments Commemoratius Romans

• Arc de Triomf: Decorat amb relleus històrics.
• Columna Commemorativa: Narracions en relleu sobre gestes militars.

Habitatges Romans

• Domus: Cases unifamiliars per a rics.
• Insulae: Edificis d'apartaments per a la plebs.
• Viles: Residències al camp.

El Renaixement és un moviment cultural basat en l'humanisme i la recuperació de l'art i la cultura de l'Antiguitat clàssica. Els artistes estudien les ruïnes de Roma i Grècia i situen l'home com a centre de l'art (antropocentrisme), buscant bellesa, harmonia i equilibri mitjançant lleis matemàtiques.

Etapes del Renaixement

• Quattrocento (segle XV): Florència, etapa d'experimentació, impulsada pels Mèdici.
• Cinquecento (fins a 1530): Roma, gran esplendor gràcies al mecenatge papal.
• Baix Renaixement (després de 1530): Sorgeix el manierisme, que trenca amb els ideals renaixentistes i anticipa el Barroc.

Paper de l'Artista i Mecenatge

L'artista passa de ser un simple artesà a un creador intel·lectual i científic. Neixen les acadèmies artístiques i es reivindica l'autoretrat com a expressió personal. Les dones artistes són escasses i poc reconegudes. El mecenes és una figura clau: rics aristòcrates i burgesos financen l'art per prestigi i poder.

Quattrocento (Segle XV)

Context Històric

El Renaixement neix a Florència, ciutat rica per l'activitat comercial i financera. La caiguda de Constantinoble (1453) afavoreix la immigració de savis grecs. Es desenvolupen la cartografia, la impremta, la brúixola i la pólvora. L'humanisme exalta la raó i el coneixement científic.

Arquitectura del Quattrocento

Inspirada en l'antiguitat, amb ús d'arc de mig punt, voltes de canó i cúpules. Prima l'harmonia, la simetria i la perspectiva lineal. L'edifici principal és l'església de cúpula realçada i planta basilical o de creu grega. Els palaus i vil·les tenen façanes clàssiques i patis centrals.

Arquitectes Destacats:

• Filippo Brunelleschi: Cúpula de Santa Maria del Fiore.
• Leon Battista Alberti: Església de Santa Maria Novella i Palau Rucellai.

Escultura del Quattrocento

Independent de l'arquitectura, busca naturalitat, expressió i idealització clàssica.

Escultor Destacat:

• Donatello: Innovador en la representació del cos humà (David).

Pintura del Quattrocento

Nova tècnica de perspectiva lineal, ús de la llum per al volum, i predomini de la figura humana.

Pintors Destacats:

• Masaccio: Pioner del realisme i perspectiva (Trinitat).
• Botticelli: Lirisme i dibuix detallat (El Naixement de Venus).

Cinquecento (Segle XVI)

Context Històric

Roma es converteix en el centre artístic gràcies al mecenatge papal. Es descobreix Amèrica, fet que canvia la percepció del món.

Arquitectura del Cinquecento

Construccions més monumentals, equilibrades i austeres, amb predomini de l'estructura sobre la decoració.

Arquitectes Destacats:

• Donato Bramante: Tempietto di San Pietro in Montorio i Basílica de Sant Pere.
• Miquel Àngel: Va redissenyar Sant Pere del Vaticà.

Escultura del Cinquecento

Centrada en la representació idealitzada i potent del cos humà, amb tensió i expressivitat.

Escultor Destacat:

• Miquel Àngel: David, Pietat, i decoració de les tombes Mèdici.

Pintura del Cinquecento

S'utilitza l'oli sobre tela, la llum i l'sfumato per crear profunditat, amb composicions equilibrades.

Pintors Destacats:

• Leonardo da Vinci: Innovador en tècniques pictòriques (La Gioconda, L'Últim Sopar).
• Rafael Sanzio: Harmonia i bellesa ideal (L'Escola d'Atenes).
• Miquel Àngel: Frescos de la Capella Sixtina.

Manierisme (Després de 1530)

Context Històric

Crisi política i religiosa: saqueig de Roma (1527) i Reforma Protestant (1519).

Característiques del Manierisme

L'art es torna més artificial i dramàtic, amb figures allargades i postures forçades. El color i la llum es fan més intensos i expressius. És la transició cap al Barroc.