Història i Art de Grècia Antiga: Arcaica, Clàssica i Hel·lenística

Època Arcaica (Segles VII i VI a.C.)

La població grega es distribuïa entre les diferents polis. El domini de les polis estava en mans de l'aristocràcia. Els aristòcrates eren els propietaris de les terres, monopolitzaven el poder polític i eren els únics que podien comprar armament de ferro i cavalls.

La resta de la població constava majoritàriament de camperols amb poques possibilitats d'accedir a la propietat i de millorar les seves condicions de vida. Aquest fet, juntament amb la pressió demogràfica (hi havia molta població i no hi havia recursos suficients), va provocar l'emigració cap a la costa del Mar Negre i altres llocs de la Mediterrània: la COLONITZACIÓ.

Característiques Artístiques Arcaiques

• Frontalitat i rigidesa (influència dels models orientals).
• Desproporció entre les diferents parts del cos.
• El cabell és una massa enganxada al crani.
• Ulls ametllats i somriure arcaic.
• Braços caiguts adossats al cos i punys tancats.

Exemples d'Escultura Arcaica

(Kouros i Kore)

Època Clàssica (Segles V i IV a.C.)

El malestar social a Atenes entre l'aristocràcia latifundista i la resta de la població va desembocar en una sèrie de reformes socials i polítiques. D'aquesta manera, s'instaura a Atenes un règim de democràcia limitada (sota el lideratge de Pericles).

Al segle X a.C. es creen les primeres polis. Esparta va ser un exemple d'oligarquia, donant una gran importància a l'exèrcit. Al segle V a.C., Atenes va ser la polis més rica i culta. Pericles va ser l'home més influent a l'Atenes del segle V a.C. i un gran defensor de la democràcia.

Guerres Mèdiques (500-419 a.C.)

Victòria d'Atenes contra els perses. Atenes adquireix prestigi i es crea la Lliga de Delos (476 a.C.), una unió militar de les polis amb Atenes per por dels atacs perses.

Guerres del Peloponès

Enfrontament entre les polis de la Lliga de Delos i les del Peloponès. Va guanyar Esparta i, des d'aleshores, Atenes va entrar en una crisi econòmica.

Característiques Artístiques Clàssiques

• Desapareix la llei de la frontalitat.
• El protagonista serà el cos masculí nu.
• Objectiu: recerca de la bellesa ideal.
• Domini total de l'anatomia. Es perd l'hieratisme.
• Es realitzen moltes obres com a agraïment als déus per la victòria dels grecs sobre els perses.

Exemples d'Obres Clàssiques

(Hermes, Dorífor, Erecteon, Guerrers de Riace, Partenó, Discòbol)

Transició al Naturalisme

El Teatre d'Epidaure i l'Atenea Niké mostren una transició, introduint el moviment i un major naturalisme.

Època Hel·lenística (323 - 146 a.C.)

Amb el seu rei, Alexandre el Gran, els macedonis van crear un gran imperi que es va expandir pel Pròxim Orient: Pèrsia i Egipte. Desapareix la democràcia, ja que el rei concentra tot el poder. Al morir Alexandre, l'imperi es fragmentà en diferents regnes hel·lenístics. Finalment, els romans van conquerir Grècia i la convertirien en una província del seu imperi.

Característiques Artístiques Hel·lenístiques

• Expressions més dramàtiques.
• Aparició de *Pathos*: reacció personal davant d'algun fet.
• S'enriqueixen els punts de vista.
• Augmenta la varietat temàtica.
• Moment d'esplendor del nu femení.
• Triumfa el realisme.
• Més interès pels trets individuals.

Exemples d'Obres Hel·lenístiques

(Victòria de Samotràcia, L'Altar de Zeus, Laocoont)