Història i Art Bizantí: De Constantinoble a la Caiguda de l'Imperi

Fundació i Esplendor de Constantinoble

L’any 330, l’emperador Constantí I, el Gran, va consagrar la ciutat de Constantinoble (actual Istanbul), edificada damunt l’antiga colònia grega de Bizanci. Després de la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, es va crear l’Imperi Romà d’Orient, amb Arcadi com a emperador. Aleshores, aquesta ciutat, en la qual confluïen els valors artístics de la cultura grega i la cultura oriental, va passar a ser la capital imperial.

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, Constantinoble va esdevenir hereva de la dignitat imperial romana i va exercir com a capital cultural. En el segle VI, sota el regnat de Justinià, la ciutat, ara coneguda com a Bizanci, va assolir la màxima esplendor i va esdevenir una metròpoli amb un gran pes polític, econòmic, militar, religiós i cultural.

La Iconoclàstia i la Caiguda de l'Imperi

Posteriorment, en els segles VIII i IX, la veneració de les relíquies i de les imatges sacres i la idolatria van provocar el sorgiment d'un moviment radicalment oposat, la iconoclàstia, les arrels ideològiques de la qual es troben en el pensament cristià oriental. Els iconoclastes van promoure la destrucció de les imatges. Passada aquesta etapa fosca, la civilització bizantina va assolir una nova florida cultural, acompanyada d'una altra expansió imperial.

La pèrdua de poder polític en els segles XIV i XV va finalitzar amb la presa de Constantinoble l'any 1453 pels turcs otomans, que s'havien convertit a l'islam.

Les Tres Grans Etapes de l'Art Bizantí

L’art bizantí comprèn prop de mil anys, en els quals podem distingir tres grans etapes:

1. Segle d’Or o Primera Edat d’Or (527-565, segles VI i VII).

Esplendor amb Justinià i la dinastia dels Heraclis

Aquesta etapa marca l'esplendor amb Justinià, considerat l’emperador més important de l’Imperi Romà d’Orient. Va dur a terme una obra política extensa: l'intent de reconstrucció de l’Imperi Romà. També va promoure una important obra jurídica, que va marcar tota la legislació posterior, recollint l’anterior.

L'Art durant el Segle d'Or

En el camp de l’art, són molt importants les promocions de les magnífiques edificacions com:

• Santa Sofia de Constantinoble.
• Sant Vital de Ravenna (Itàlia).
• Sant Apol·linar in Classe (Ravenna, Itàlia).

Pel que fa a les arts plàstiques, apareix un nou concepte: no interessa representar la realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i diví, una concepció que té les seves arrels en l’art paleocristià occidental. Així, l’emperador i la figura de Crist són representats amb els atributs del poder terrenal i diví, respectivament, denotant el poder de la teocràcia imperial imperant, com apareix en el mosaic de Justinià a Sant Vital de Ravenna o el Pantocràtor de la catedral de Cefalú a Sicília.

Període Iconoclasta (726-843).

Prohibició i destrucció d'imatges religioses

Durant aquest període, hi ha la prohibició de reproduir i exhibir imatges religioses i es procedeix a la destrucció de les existents.

Període Posticonoclasta (843-1453).

Cisma d'Orient i Renaixement Cultural

Es produeix el Cisma d’Orient (1054), que va comportar la separació de l’Església Romana d’Occident i l'Ortodoxa d’Orient. Aquesta època té dues fases:

1. La dinastia Macedònica o Segona Edat d’Or (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques, tant el mosaic com les icones.
2. La dinastia dels Paleòlegs (1259-1453), que marca el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.

Al mateix temps, en aquesta època, l’estil bizantí s’introduirà a Rússia, on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci.