Història de l'Art: Barroc, Rococó, Neoclassicisme i Romanticisme

El Barroc i el Rococó: Context Històric

Referents Històrics

França va crear un estat absolutista. A nivell d'ideologia, el segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i la protestant.

• El focus més influent del Barroc va ser a Roma.
• El Rococó va tenir els seus focus més importants a França i Alemanya.

Característiques del Barroc

Sorgeix a Itàlia com a manifestació dels tres poders establerts:

• L'Església
• La Monarquia
• La Burgesia

Bernini és l'exponent màxim d'aquest corrent.

El Rococó: Bellesa i Art

Estil ric i suggerent. El concepte clau és el de bellesa i art.

• Sorgeixen els plans reguladors (ciutat capital, urbanisme general i puntual en jardins).
• Temes: religiosos, mitològics, costumistes, històrics i al·legòrics.

Tendències Artístiques

Classicista, Naturalista, Realista, Academista i Barroca.

Obres Clau del Barroc

San Carlo alle Quatro Fontane (San Carlino)

1634-1667. Espai central octogonal, cúpula ovalada, formes còncaves i convexes entre els carrers laterals i central.

Apol·lo i Dafne (Galeria Borghese)

1622-1625. Composició dinàmica, expressivitat en els rostres.

Judit i Holofernes

1612. 1,59 x 1,26 m. Nàpols.

Les Gràcies

1639. 2,21 x 1,81 m. Madrid. Reforça la unitat de grup, predomini de la línia corba.

La Lliçó d'Anatomia

1632. 1,69 x 2,16 m. La Haia. Forma piramidal, retrats individualitzats.

Al·legoria de la Pintura (Vermeer)

1666-1668. 120 x 100 cm. Viena. Teatralitat, individualització de les figures.

Les Meninas (Velázquez)

1656. 3,18 x 2,76 m. Perspectiva aèria, gran realisme, profunditat escènica.

Neoclassicisme i Romanticisme

Context i Referents

La Revolució Francesa i la Revolució Industrial van endegar els processos de transformació política, econòmica i social. Artísticament, Roma i París van ser els nuclis principals.

• Roma va ser el focus del Neoclassicisme.
• A França, el Romanticisme es va començar a utilitzar per referir-se a la pintura i per oposar-lo a la pintura neoclàssica.

Característiques del Neoclassicisme

• Interès per l'antiguitat grecoromana.
• Reacció contra els excessos del Barroc i el Rococó.
• Abandona la imaginació i busca l'equilibri i l'harmonia ideal.
• Es basa en models grecs; les columnes substitueixen els pilars.
• Proporcionalitat i perspectiva lineal.
• Predomini del dibuix sobre el color.
• Temàtica del món clàssic.

Característiques del Romanticisme

• Actitud sentimental, expressió generosa, idealista o de fets i situacions.
• És una actitud vital que afecta l'art, la literatura i la música.
• Basat en l'exaltació vitalista, la diversitat (oposada a la uniformitat), l'aspiració a la llibertat individual, la comprensió i el sentiment de la natura.
• Temes: històrics, esdeveniments contemporanis, paisatges, escenaris exòtics.

Obres Clau

Eros i Psique (Canova)

1787-1793. 1,55 x 1,68 m. París (Louvre). Ideal de bellesa.

El Jurament dels Horacis (Louis David)

1784. 3,30 x 4,25 m. París. Obra neoclàssica i literària. Claredat expositiva, estil depurat. Subordina el color al dibuix. Cura de perfilar i gran delicadesa.

La Llibertat Guiant el Poble (Delacroix)

1830. 2,60 x 3,25 m. París. Obra al·legòrica i romàntica. Dinamisme, tonalitats fosques o cromes. Representa els fets revolucionaris de França de 1830, mostrant diferents classes socials i la personificació de la Llibertat.

El Tres de Maig (Goya)

1814. 2,68 x 3,47 m. Ús violent del color, moviment, estructura geomètrica, dramatisme i deformació dels gestos. El color mostra emoció. Predomini de la llum i el color. Precursor de molts moviments artístics (Neoclàssic i Romàntic).

El Realisme i les Bases de l'Impressionisme

Context i Tendències Pictòriques

Proclamació de la Primera República, pèrdues colonials. S'esdevenen les avantguardes del segle XX. La capital francesa es va convertir en creadora de tendències pictòriques:

• Realisme
• Impressionisme
• Postimpressionisme
• Simbolisme

També sorgeix el nou corrent del Modernisme. Es desenvolupa la teoria dels colors, la plasmació de la llum, les aparences successives i la coloració d'ombres en detriment del clarobscur.

Obres del Realisme

El Dinar Campestre (Manet)

1863. 2,08 x 2,64 m. Museu d'Orsay, París. Obra costumista. Triangle compositiu, gradació tonal del color. Evita l'ús del clarobscur.

La Vicaria (Fortuny)

1867-1870. 60 x 94 cm. Oli sobre fusta. MNAC. Obra realista. Gran perspectiva, espai buit, dinamisme notable. Virtuosisme de la pinzellada i vestits luxosos. Representa el moment de la firma de la documentació que legalitza la unió matrimonial.