Història, Art i Arquitectura de l'Antiga Roma: Períodes i Característiques

Referents Històrics de l'Antiga Roma

En el segle VIII a.C., a la Península Itàlica habitaven diferents pobles: els Lígurs, els Umbres, els Etruscs, els Samnites, els Sabins i els Llatins. Aquests dos últims van fundar Roma l'any 753 a.C. La ciutat es va convertir en la capital de l'Imperi, i la seva creació s'atribueix als germans Ròmul i Rem.

L'Imperi Romà es divideix en tres grans períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.)

  Etapa governada pels reis. Els Etruscs van habitar la zona de l'actual Toscana i van deixar una petjada artística fonamental en l'esdevenidor de l'art romà.

• República (509-31 a.C.)

  Etapa de crisi que s'inicia després de l'expulsió dels Etruscs. Durant aquest període, els romans van derrotar exèrcits tan poderosos com els dels Cartaginesos en les anomenades Guerres Púniques.

• Imperi (31 a.C. - 476 d.C.)

  Etapa en la qual s'estableix un nou sistema polític, liderat per un emperador. L'any 476, l'últim emperador romà és vençut pels Ostrogots. L'art romà d'aquesta època té influències de la civilització etrusca i de la cultura grega. A partir del 391 d.C., a Roma es van substituir les creences paganes pel Cristianisme, nascut a la província de Palestina en el segle I d.C.

Evolució Artística Romana

L'art romà s'ha diferenciat en dos períodes principals:

• Període Republicà (Segles III-I a.C.)

  Durant el qual s'observa la influència de les formes culturals gregues.

• Període Imperial (Segles I a.C. - V d.C.)

  En el qual es distingeix un art tardoromà.

L'Arquitectura Etrusca: Base de l'Art Occidental

L'arquitectura etrusca és imprescindible per poder entendre l'evolució de l'arquitectura occidental. L'ús de l'arc i de la volta, dos elements arquitectònics d'origen mesopotàmic, van arribar a Roma a través de l'art etrusc i es van convertir en la base tècnica de l'arquitectura romana.

Pel que fa als temples etruscs, se'n conserven pocs vestigis fins als nostres dies, ja que, llevat de la part inferior construïda amb pedra, aquests edificis tenien una planta quadrangular i descansaven sobre un podi alt. Tenien un pòrtic de columnes, i era concretament la façana d'entrada la que quedava realçada per mitjà del profund pòrtic columnari i les escales que hi donaven accés.

Un tret distintiu és l'ús d'un determinat ordre arquitectònic arquitravat que representa una innovació etrusca: l'ordre Toscà. Es caracteritza per:

• Una columna llisa amb base i capitell geomètric a la manera dòrica.
• El capitell compost (també d'àbac, equí i collaret).
• Un entaulament format per un arquitrau llis, un fris senzill sense tríglifs ni mètopes, i una cornisa.

Característiques Generals de l'Art Romà

La cultura i l'art romà tenen un origen molt eclèctic, ja que van assimilar moltes influències variades, especialment etrusca, grega i hel·lenística.

L'arquitectura romana incorpora l'ús sistemàtic de l'arc de mig punt i la volta de canó, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. A més, fa servir els tradicionals ordres grecs, als quals afegeix:

• L'ordre Toscà (d'origen etrusc).
• L'ordre Compost (una creació original de l'art romà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic i del corinti).

Urbanisme i Arquitectura: Instruments de Romanització

L'arquitectura i l'urbanisme són les dues arts que expressen millor el caràcter romà i també els instruments més importants de romanització de l'Imperi. A tota ciutat de nova construcció s'aplicava un sistema d'ordenament geomètric en quadrícula, seguint el traçat dels campaments militars primitius.

Així doncs, la ciutat es dividia en quatre parcel·les separades per dos carrers principals:

• El Cardo (eix nord-sud).
• El Decumanus (eix est-oest).

A l'encreuament s'hi construïa el Fòrum, una plaça on s'aixecaven els edificis públics més importants, a la manera de l'antiga Grècia.

Tipologies Arquitectòniques Romanes

Els edificis romans es poden diferenciar segons si són privats o públics:

• Àmbit Privat

  Inclou les cases (els domus o les insulae) i les vil·les i palaus situats a les afores de les ciutats.

• Àmbit Públic

  Es poden distingir diverses categories:

  • Edificis Religiosos

    Temples.

  • Monuments Destinats a la Diversió

    Termes, teatres, amfiteatres i circs.

  • Monuments de Caràcter Administratiu

    La Basílica: un edifici rectangular format per tres naus cobertes amb una volta de canó i mitja cúpula als fons, destinada al comerç, a l'administració de justícia i a diversos actes públics (ex. la Basílica de Maxenci al Fòrum Romà).

  • Monuments Commemoratius

    Les columnes commemoratives i els arcs de triomf, que representaven el poder de l'imperi i les seves conquestes (ex. l'Arc de Tit i de Septimi Sever a Roma, la Columna Trajana, que commemorava un emperador).

  • Obres d'Enginyeria

    Aqüeductes, ponts i calçades.

Materials de Construcció Romans

Els romans van utilitzar nous materials per aixecar murs. El més important va ser l'opus caementicium, fet per una barreja de pedres petites, grava, sorra, calç i aigua. Aquest material és equivalent al formigó i va permetre cobrir espais enormes amb grans arcs i voltes.