Història i Art de l'Antiga Grècia: De Creta a l'Hel·lenisme

Geografia i primers pobladors de l'Antiga Grècia

L'Antiga Grècia està situada a la península balcànica, al sud-est d'Europa. El clima és mediterrani i sec. Territorialment, es divideix en tres parts: la continental europea, la insular i la continental asiàtica.

Els primers pobladors a Grècia van ser els pelasgs, els caris, els jonis (a Atenes), els eolis (a Beòcia) i els doris (al Peloponès). Van fundar nombroses colònies, com ara:

• Milet i Efes
• Bizanci
• Magna Grècia
• Massàlia
• Emporion (aquest darrer va transmetre els seus coneixements arreu per on va passar)

Fases històriques de la civilització grega

Fase cretenca o minoica (2000-1500 aC)

Creta va ser el centre cultural més important d'aquesta època, on destaca especialment el palau de Cnossos.

Fase micènica (1500-1200 aC)

Sota el regnat d'Agamèmnon, aquesta era una civilització guerrera. L'economia es basava en l'agricultura; exportaven oli, fruita, llana i ceràmica, mentre que importaven metalls i objectes de luxe. Destaca la ruta comercial cap a Itàlia i la del nord.

Pel que fa a la societat, el poder l'exercia el rei o wanax. La població pagesa vivia en viles o oikos, regides per consells d'ancians o gerúsia. En política, el territori es dividia en petits estats, sent Micenes el més privilegiat. Cap al 1200 aC, va esclatar una guerra contra Troia per raons comercials. El final d'aquesta època va venir marcat per les revoltes dels pagesos contra els reis pel maltractament o per la invasió dels doris a la Grècia central.

Fase fosca (1200-800 aC)

• Economia: Es basa en l'autarquia (sense productes estrangers). Predomina la ramaderia i una indústria escassa.
• Política: Les famílies nobles tenen el poder i formen un consell. El rei imparteix justícia i actua com a cap religiós i militar.
• Societat: En la riquesa predominen les armes i els objectes de valor. És una societat estratificada: rei, nobles (aristocràcia), sacerdots, artesans i pagesos.

Fase arcaica (800-500 aC)

Es produeix el desenvolupament de les polis (ciutats estat) i de les colònies gregues.

• Economia: El més important és el comerç. Els aristoi ("els millors") es veuen desplaçats en els àmbits econòmic i polític.
• Política: S'inicia amb l'oligarquia (govern d'uns quants, els aristoi). Els tirans i legisladors van facilitar el pas de l'oligarquia a la democràcia. Els legisladors eren ciutadans escollits pels aristoi i el poble, mentre que els tirans accedien al poder a canvi d'ajudar la població.
• Societat: Les polis eren ciutats independents governades inicialment pels aristoi.

Fase clàssica (500-400 aC)

Atenes esdevé la polis més important. S'estableix la democràcia, que cercava la igualtat política per als ciutadans. L'Assemblea o Ecclèsia decidia sobre la pau o la guerra, aprovava lleis i triava el Consell o Bulé i els magistrats o arconts. Cal destacar que els ciutadans només eren els homes lliures.

Les dones, els estrangers i els esclaus no participaven en la política. Els metecs es dedicaven al comerç i l'artesania, mentre que els esclaus eren considerats objectes. Existia l'ostracisme: el desterrament d'una persona durant 10 anys; calia escriure el nom en una peça de ceràmica i, si es reunien 6.000 vots, la persona marxava d'Atenes. Durant les Guerres Mèdiques es va derrotar els perses. El comandament de Pèricles a Atenes va provocar la desconfiança d'altres polis, com Esparta.

Fase hel·lenística

La Guerra del Peloponès va arruïnar la prosperitat agrícola i comercial, portant a un període de profunda decadència. Filip II, rei de Macedònia, va conquerir les polis gregues entre els segles IV i I aC. El seu fill, Alexandre el Gran, va estendre el territori des del riu Nil fins a l'Indus, fundant ciutats i imposant el grec com a llengua oficial. En morir, els seus generals es van dividir el territori.

L'art grec: característiques i arquitectura

L'art grec es defineix per l'antropocentrisme (l'ésser humà com a centre d'interès), l'harmonia en les proporcions i la bellesa en les formes. El cànon clàssic establia les normes de proporció, i la religiositat s'expressava en la relació amb els déus, com es veu en els temples.

El temple grec

Era la construcció més important. Es construïen a l'Acròpolis (la part alta de la ciutat), que servia com a lloc de defensa i centre de culte. Les plantes eren rectangulars i constaven de:

• Naos: Cambra sagrada amb l'estàtua de la divinitat.
• Pronaos: Vestíbul.
• Opistòdom: Sala posterior on es guardaven les ofrenes.

Arquitectura i edificis públics

L'arquitectura grega no utilitzava arcs ni voltes, sinó l'arquitrau. Els edificis principals eren:

• Àgora: Plaça pública i centre de la vida social.
• Estoa: Mercat cobert.
• Buleuteri: Lloc de reunions.
• Gimnàs i palestra.
• Teatre: Compost per la càvea, l'orquestra, el prosceni i l'escena (destaca el d'Epidaure).

L'evolució de l'escultura grega

Etapa arcaica

Se centra en la figura humana, amb escultures destinades a celebrar triomfs. Els Kouroi (o Kuros) representaven homes en posició frontal, nus, caminant, amb els braços estesos, cabells llargs, ulls grans i el característic somriure arcaic. Les dones, anomenades Koré, apareixien vestides com a sacerdotesses i amb un objecte a la mà (ex: la Dama d'Auxerre).

Etapa clàssica

Es caracteritza per la idealització del cos humà, la recerca de la bellesa física mitjançant el cànon, la perfecció i el moviment. Escultors destacats:

• Miró: Autor del Discòbol.
• Fídies: Relleus dels frontons i l'Atena Partènon.
• Policlet: Estudi de les proporcions perfectes, com al Dorífor.
• Praxíteles: Autor de l'Afrodita de Cnidos.

Etapa hel·lenística

Es caracteritza per les dimensions colossals i la substitució de l'idealisme pel realisme, el desequilibri dels cossos i la representació de la lletjor o monstres. Obres destacades: el Laocoont, el Gal moribund, la Victòria de Samotràcia i la Venus de Milo.