Història de l'Art Antic: Prehistòria, Ibers, Celts, Grècia i Roma

Prehistòria: Art Rupestre i Paleolític

El Cogul: La Roca dels Moros (Les Garrigues, Lleida)

• Santuari utilitzat per diverses cultures.
• Descoberta per Mn. Ramon Huguet, el 1908.
• 45 figures (7 gravades i 38 pintades).
• Colors utilitzats: Negre, vermell, blanc i vermell fosc o marró.

Altamira (Cantàbria)

• Descoberta el 1868 per Modesto Cubillas.
• El 1879, Maria, la filla de Marcelino Sanz de Sautuola, va descobrir les pintures.
• Coneguda com a “Capella Sixtina del Quaternari”, roman tancada al públic.
• El descobriment va revolucionar el coneixement sobre l’home paleolític.
• La comunitat internacional no va reconèixer la seva autenticitat fins 20 anys després.
• Émile de Cartailhac va reconèixer la categoria d’Altamira.
• Parts de la cova d’Altamira: Sala policromada, La Toya, Cola de Cabell.

Art dels Ibers: Cultura i Manifestacions

Trets Fonamentals de la Cultura Ibèrica

• Conjunt de pobles que habitaven a l’est de la Península Ibèrica.
• Període: Del segle VI al I aC.
• Pobles independents amb trets comuns: Cultura, llengua i escriptura, religió, arquitectura, urbanisme, escultura i ceràmica.
• Sistema polític d’oligarquia.
• Sistema econòmic basat en l’agricultura i la ramaderia.
• Influències rebudes dels colonitzadors: Grecs, fenicis i cartaginesos.
• Desapareixen diluïts sota la influència de la cultura romana.

Manifestacions Artístiques Ibèriques

• Arquitectura i urbanisme.
• Escultura.
• Ceràmica i pintura.
• Deuria existir una important orfebreria.

Principals Jaciments i Escultures

• Ullastret: Puig de Sant Andreu (Baix Empordà).
  • Habitat pels indigets.
  • Fundat el segle VI aC i abandonat el segle II aC.
  • Va mantenir relacions comercials amb grecs i fenicis establerts a Empòrion.
  • S’hi troben muralles, habitatges, cisternes, sitges i espais públics.
• Calafell: (Baix Penedès).
  • Habitat pels cossetans.
  • Fundat a principis del segle IV aC i abandonat el segle II aC.
  • El segle III aC s’hi va fer una gran reforma del conjunt.
  • Excavat a partir de 1980 i reconstruït a partir de 1992.
  • Es conserven habitatges, tallers, magatzems, sitges, etc.
  • Parcialment destruït per la construcció d’una urbanització.
• Dama d’Elx: L’Alcúdia, Elx, Alacant (Museu Arqueològic Nacional).
  • Descoberta el 1897.
  • Estàtua en pedra calcària.
  • Tocada amb tiara punxeguda i rodets circulars laterals.
  • Espatlles cobertes amb mantell.
  • Tres collarets amb porta-amulets i enforats.
  • Arracades de placa i ínfules.
  • La troballa de la Dama de Baza va aclarir la seva funció.
• Dama de Baza: Cerro del Santuario de Baza, Granada (Museu Arqueològic Nacional).
  • Descoberta el 1970.
  • Estàtua en pedra arenosa, figura sedent.
  • Vestida amb mantell i caputxa.
  • Collaret amb porta-amulets i enforats.
  • Arracades de placa i ínfules.
  • Trobada a l’interior d’una cambra funerària amb ofrenes i urnes cineràries.

Urbanisme Ibèric

• Poblats emplaçats sobre turons.
• Muralles d’aparell ciclopi.
• Edificis sense planificació urbanística.
• Habitatges adossats a les muralles.
• Espais públics, sitges i temples.

Arquitectura Ibèrica

• Habitatges de planta rectangular, no sempre regular.
• Part baixa dels murs bastida amb pedra.
• Part superior dels murs bastida amb tapiat.
• Bigues de fusta i cobertes de brancatges i fang.
• Llars de foc a terra i altells de fusta per emmagatzemar.

Els Celtes: Cultura i Assentaments

Trets Fonamentals

• El Keltoi (nom amb què els grecs coneixien el poble celta).
• Arriben als Pirineus al segle VI o VII aC.
• Procedents de Centreeuropa, expulsats per teutons i romans.
• Assentats a la zona nord: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Castella i Lleó i el nord de Portugal.
• Contacte amb els ibers, donant lloc a l’anomenada cultura celtibèrica (Sòria, Guadalajara, La Rioja, Aragó, Conca, etc.).
• Van desenvolupar formes característiques i originals fruit de la situació perifèrica i la influència posterior de grecs i romans.

Patrimoni i Manifestacions Artístiques Cèltiques

• Torses (Torques).
• Fíbules.
• Armes i material bèl·lic.
• Verracos.
• Llocs sagrats.

Els Castres Celtes

• Apareixen a partir del segle VI aC.
• Es construïen en llocs elevats (turons o muntanyes).
• Emmurallats, amb un o més parapets o fossats.
• Torre de vigilància que dominava molt territori.
• Tenien espais adaptats per a cada activitat.
• Edificis gairebé sempre circulars.
• Parets de reble i cobertes de brancatges.

Tipus de Castres

1. Castres d'Interior:
   • Els més freqüents, emplaçats a turons.
   • Planta circular irregular.
   • Muralles (Galícia, Astúries, Cantàbria).
2. Castres de Muntanya:
   • Emplaçats a muntanyes més altes, situats als pendents solellats.
   • Perímetre de muralles ovals.
   • A la part alta les defenses acostumen a ser naturals.
   • Relacionats amb els romans i l’explotació agrícola.
3. Castres Costaners:
   • També molt abundants.
   • Urbanisme molt divers, condicionat per la topografia.
   • Defenses basades en muralles i penya-segats.
   • Construccions circulars amb cobertes de brancatges.

L’Art i la Cultura Gregues

Definició de la Cultura Grega

• El racionalisme.
• El sistema polític de la democràcia.
• L’estètica, o l’amor a la bellesa.
• La filosofia, la medicina i la matemàtica.

Període Arcaic (1100 aC – 461 aC)

• La colonització de la Mediterrània i xarxa comercial.
• Importants novetats en el món artístic.
• Segle VI aC: Guerres Mèdiques contra els perses.
• Es passa de la construcció en fusta a la pedra.
• Es basteixen els primers temples.
• Aparició dels ordres Dòric i Jònic.
• El temple es converteix en l’edifici més important (cerimònies exteriors).
• Importància de l'aspecte extern, proporcions matemàtiques, ritme i simetria.
• Primeres estàtues de grans proporcions i escultures en bronze.
• L'home i la dona com a protagonistes (escala natural, tendència al colossalisme).
• Nu masculí: cànon de bellesa.

Període Clàssic (Marcat pel domini d’Atenes)

• Art plenament desenvolupat.
• Consolidació dels tres ordres arquitectònics.
• Màxima expansió de Grècia amb Alexandre el Gran.
• Colònies totalment assentades.

Escultura Clàssica

• Cànon de bellesa determinat.
• Materials: Pedra, marbre i bronze.
• Evolució vers l’equilibri, la naturalitat i el realisme.
• Sensualitat i delicadesa.
• Expressió continguda i serena.
• Moviment de trencament de l’hieratisme.
• Humanització de les figures.

Període Hel·lenístic (Fins a la conquesta de Corint pels romans)

• Inici: 323 aC (mort d'Alexandre el Gran).
• Divisió de l’imperi i lluites; conquesta romana al segle II aC (fins al 146 aC).
• Esplendor artístic i cultural, amb tendència cap a la cultura oriental.
• Centres importants: Atenes, Rodes, Alexandria, etc.
• Va inspirar les millors obres romanes.
• Exemple de construcció significativa: Altar de Zeus a Pèrgam.

Escultura Hel·lenística

• Fusió de cultura clàssica, oriental i una nova concepció vital.
• Èmfasi en el moviment, l'expressió i la varietat de temes.
• Figures amb molt moviment, treballades en tres dimensions.
• Grups escultòrics piramidals.
• Gran expressió del rostre.
• Noves figures: sàtirs, nens, borratxos, vells, etc.
• Vestuari barroc.

Art Romà: Pragmatisme i Influències

Marc Geogràfic de l'Imperi Romà

• Lazio, Península Itàlica, Mediterrània, Europa Central, Anglaterra, Pròxim Orient i Nord d’Àfrica.

Periodització Històrica

1. Període de la Monarquia (753 aC – 509 aC):
   • 753 aC: Naixement de Roma (influència etrusca i grega).
   • 509 aC: Revoltes internes donen pas a la República.
2. Període de la República (509 aC a 31 aC):
   • Etapa amb més èxits de l’Imperi Romà.
   • 31 aC: La República deixa d’existir i apareix l’Imperi amb Juli Cèsar (assassinat l’any 44 aC), succeït per Cèsar Octavi August.
3. Període de l’Imperi (31 aC a 476 dC):
   • Alt Imperi.
   • Baix Imperi.

Societat Romana i Característiques de l'Art

• Poble de soldats i magistrats.
• Domini polític i econòmic.
• Esperit pragmàtic i pràctic: èmfasi en edificis i obres públiques.
• Importància de la família (disseny d’interiors).
• Estructura social: Homes lliures i esclaus.

L’Art Romà és una trobada intel·lectual amb l’art grec sobre una base social nova (l’etrusca), i com a expressió d’un profund sentiment arrelat en l’esperit dels grups socials determinats.

Influències Artístiques

• Element autòcton.
• Assimilació de l’hel·lenisme (especialment en l'escultura).
• Món etrusc: Arc i volta, Ordre Toscà, Retrat.
• Influència d’Àsia Menor i Pròxim Orient.

Arquitectura Romana

• Arquitectura dinàmica.
• Concepció de l’espai interna.
• Tipologia: Religiosa, civil i militar.
• Nous materials: Maó i formigó.
• Noves formes: L’arc, la volta i la cúpula.
• Innovació tecnològica.

Urbanisme Romà

• Planta hipodàmica.
• Muralles.
• Fòrum, mercat, aqüeductes.
• Basílica, termes i banys.
• Temples i altars.
• Circs, teatre i amfiteatre.
• Domus.

Tipologies Arquitectòniques

Arquitectura Domèstica

1. Habitatge.
2. Domus.
3. Ínsula.
4. Vil·la.

Arquitectura Pública

• Cúria, Basílica, Termes, Teatre, Amfiteatre, Circ.

Monuments Commemoratius

• Arcs de Triomf, Columnes.

Enginyeria

• Vies, ponts, aqüeductes, muralles.

Arquitectura Religiosa

• Temples, Enterraments.

Escultura Romana

• Influències: Grècia (Període Hel·lenístic) i Escultura Etrusca.
• Materials: Marbre, bronze i altres materials.
• Tipus: Escultura imperial, retrats, relleus històrics.
• L’escultura evolucionarà cap al simbolisme i l’abstracció.
• Relació entre escultura i religió, fins i tot en els retrats.

Evolució de l'Escultura

• Època Etrusca: Sarcòfag dels Esposos i Apol·lo de Veies.
• Època Grega (Segle IV – II aC):
  • Conquesta de la Magna Grècia: coneixement de l'escultura grega.
  • Arribada d’escultors grecs a Roma.
• Període Romà (a partir del segle II aC):
  • Inici de l’escola romana.
  • Encunyació de monedes i relleus historiats.

Tipologies Escultòriques

• Sarcòfags, Estàtues, Relleus historiats, Retrats, Escultures de culte privat, Camafeus.

Pintura Romana

Herència Etrusca (Estils Pompeians)

1. Incrustacions / Marbrejat.
2. Arquitectònica.
3. Ornamental.
4. Il·lusionista / Figurada.