Història i arquitectura de Tàrraco

TÀRRACO

• 218 aC: romans desemmarquen a la colònia grega d’Empúries i, van fundar un campament militar a Tàrraco.

• Localització: disposaven d’un port de mar i hi havia un turórocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. Port i recinte amb muralles, afavoreixen un ràpid desenvolupament de la ciutat. Aquest procés de prosperitat es veié́refermat amb la concessió́de l’estatut de colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) que li dona Juli Cèsar el 45 aC.

• 27 aC: experimenta el seu màxim apogeu quan l’emperador August la designa capital de la Hispania Citerior o Tarraconense.

• Durant 26 i 25 aC: Tàrraco passa a ser la capital del món. Durant aquests dos anys s’inicia una gran transformació́urbanística amb la construcció́d’edificis i infraestructures.

• La vitalitat de Tàrraco es mantingué en plenitud fins mitjan segle III dC. Després, s’inicia un procés de recessió́com a conseqüència de la crisi general i de les primeres onades d’invasors germànics.

Una ciutat estructurada

• 70 hectàrees que s’estenien al llarg de la inclinació d’un turó.

Formada per diverses terrasses:

1. Part alta: recinte dedicat al culte imperial.

2. Terrassa intermèdia: fòrum de la província i circ.

3. Part baixa: fòrum de la colònia, teatre, zona residencial i port.

Àrea envoltada d’unes muralles, amb el temps la ciutat creix fora muralles.

• Muralles: construcció mes antiga de la ciutat, bastides entre III i II aC. Reforçades per torres de planta rectangular: torre de l’Arquebisbe, torre de Minerva, torre de Cabiscol.

Gran complex d’edificis públics a la part alta de la ciutat:

• Fòrum provincial: centre religiós i administratiu de la província d’Hispania Citerior. Estructurat en dues places i un circ.

• Plaça porticada amb un temple dedicat al culte de l’emperador.

• Plaça de grans dimensions envoltada d’un pòrtic amb columnes que acollia la seu del govern de la província i edificis administratius.

• Circ: final segle I dC. Per les seves dimensions es construïen fora de muralles, però no es així en el cas de Tàrraco: forma part del conjunt del fòrum imperial. Tenia una arena de 290 m de llargada i 67 m d’amplada. Façana formada per una seixantena d’arcades de mig punt separades per pilastres.

• Fòrum de la colònia. Constava d’una basílica, edifici de tres naus per a reunions socials, jurídiques i comercials, unes tabernae, un suposat temple, i un carrer molt ben empedrat. La part baixa estava destinada a zona residencial i a aquells edificis mes utilitzats pels ciutadans com les termes.

• Teatre: començament segle I dC. Estava fora de muralles molt proper al fòrum de la colònia. Aprofitava el pendent del terreny per a la cavea i tenia un frons scaena de tres pisos.

• Amfiteatre: inici segle II dC. Fora muralles i molt a prop de la platja. Forma el·líptica i capacitat per a 14.000 espectadors. Al segle VI es va construir a l’arena una església en memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, condemnats per ser cristians, a ser cremats vius l’any 256. Al s. XII es va construir una església romànica consagrada a la Mare de Déu del Miracle.

• Aqüeducte de les ferreres (Pont del diable): situat a 4km de la ciutat. Construït amb carreus de pedra local i dos pisos d’arcades superposades: 11 al pis inferior i 25 al superior. Alçada màxima de 27m i llargària de 217m. Es va construir en l’època de l’emperador August.

• Al voltant de la ciutat hi havia diverses pedreres. La mes espectacular la pedrera del Medòl: situada a 9 km de la ciutat.

• Torre del Escipions: esplèndid monument funerari del segle I dC, situat al costat de la Via Augusta, a 6 km de la ciutat. Torre de base quadrada i tres cossos superposats.

• Arc de Berà: a 20 km al nord de Tarragona. Arc senzill, amb 8 pilastres corínties que sostenen una inscripció: desvela que el monument fou sufragat per Luci Licini Sura. Construït al final del s. I aC.

• Mausoleu de Centcelles: fou primer una vil·la romana i després un magnífic monument funerari.

Tàrraco compta amb tres museus:

• Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

• Museu d’Història de Tarragona

• Museu i Necròpolis Paleocristiana