Història de l'arquitectura romana

Edificis

Teatre: Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables

El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

• La graderia, on seien els espectadors;
• L’orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor
• Les construccions de l’escenari (scaena): una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors.

Teatre roma: L’orquestra, que en el teatre grec d’època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà.

Els romans feien l’escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.

La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cavea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle.

Amfiteatre: Construcció oval on s’oferien tres tipus d’espectacles: combats de gladiadors, lluites/caceres de feres i combats navals.

Parts:

• Pista o arena: lloc central on es feia l’espectacle (covert de sorra)
• Soterrani o fossae: sota l’arena, magatzems per els decorats, departament per els lluitadors i gàbies de les feres. Es pujaba a l’arena a través d’unes rampes
• La graderia o cavea: galeries amb volta, separada de l’arena per el pòdium. Cada espectador tenía el seu lloc assignat per una entrada

Aforament: 50.000 - 70.000 espectadors

També tenien lloc les execucions dels condemnats a mort

Circ: L’edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. En el circ s’oferien principalment curses de carros.

Parts

La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina), A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Tot el voltant de l’arena era ocupat per la cavea, separada de la pista per una barrera (podium). El pulvinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats i per acabar a un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres), des d’on sortien a córrer.

Termes: El seu origen es remunta al món grec. Solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l’exercici. El bany va convertir-se en l’activitat central i l’esport va quedar només com un preliminar opcional.

Les romans vivien en cases o barraques, hi havien dos tipus; les rodones o quadrades. Tenien un ambient molt ampli que es deia ATRIUM, era un espai quadrat on al sostre hi havia un forat pel qual entrava l’aigua i la llum (COMPLUVIUM), a sota hi havia una piscineta (IMPLUVIUM) per poder recollir l’aigua. L’aigua la utilitzaven per rentar, cuinar…

L’ATRI era la sala més important, es feia servir com a menjador o cuinar, fins i tot com a dormitori, més tard, als costats es van fer les habitacions. L’atri era fosc degut al fum etc. Atri vol dir negre. Aquestes cases no tenen finestres, la llum entrava pel cumpluvium. El despatx de l’amo és el tablinum, tenia un sostre de fusta. Tots els matins l’amo rebia als seus clients al despatx. Aquesta era la casa primitiva que tenia un origen etrusc, després els romans van conquerir ciutats de grècia, van decidir fer les seves domus copiant les dels grecs. Van afegir moltes habitacions però pels costats. Van afegir un pati amb columnes que es deia Peristylum.

La plebs vivía en la insulae (illes), que era un edifici de 4 o 5 pisos, que eran de fusta, que s’incendiaven molt facilment, tenien finestres i balcons, tenien un lavabo comunitari.

Cases de camp, les vil·les.

• Vil·la rústica (granja, on vivien els esclaus o assalariats)

Vil·la urbana (domus, però al camp)