Història de l'arquitectura grega

L'arquitectura grega

L’arquitectura és l’art de construir espais per mitjà d’un sistema constructiu.

Anomenem sistema constructiu a la manera com es barregen els elements sostenidors i sostinguts formant l’estructura o esquelet bàsic d’un edifici.

Arquitectura arcaica

La fundació de colònies va impulsar el comerç i millorar l'economia tant a les colònies com a les metròpolis. Culturalment, l'època arcaica es va iniciar amb els primers jocs olímpics el 776 aC, i es caracteritza per l'aparició de grans obres com la Ilíada i l'Odissea d'Homer i els primers filòsofs com Tales de Milet i Pitàgoras.

Arquitectura clàssica

És l’època de major esplendor tant econòmic com polític i cultural. Destaquen dues grans polis enfrontades entre elles: Atenes i Esparta. Atenes va ser “la polis” ciutat més representativa d’aquesta època; en ella es desenvolupa la democràcia.

Època hel·lenística

L'època hel·lenística va ser un període posterior a la mort d'Alexandre el Gran, caracteritzat per la difusió de la cultura grega a través del seu vast imperi.

Característiques de l'arquitectura grega

Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes)

Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa

Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi

Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat.

La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti.