Història de l'arquitectura grega
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 1,79 KB
L'arquitectura grega
L’arquitectura és l’art de construir espais per mitjà d’un sistema constructiu.
Anomenem sistema constructiu a la manera com es barregen els elements sostenidors i sostinguts formant l’estructura o esquelet bàsic d’un edifici.
Arquitectura arcaica
La fundació de colònies va impulsar el comerç i millorar l'economia tant a les colònies com a les metròpolis. Culturalment, l'època arcaica es va iniciar amb els primers jocs olímpics el 776 aC, i es caracteritza per l'aparició de grans obres com la Ilíada i l'Odissea d'Homer i els primers filòsofs com Tales de Milet i Pitàgoras.
Arquitectura clàssica
És l’època de major esplendor tant econòmic com polític i cultural. Destaquen dues grans polis enfrontades entre elles: Atenes i Esparta. Atenes va ser “la polis” ciutat més representativa d’aquesta època; en ella es desenvolupa la democràcia.
Època hel·lenística
L'època hel·lenística va ser un període posterior a la mort d'Alexandre el Gran, caracteritzat per la difusió de la cultura grega a través del seu vast imperi.
Característiques de l'arquitectura grega
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes)
Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa
Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi
Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat.
La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti.