Història de l'Antiga Roma: Períodes, Societat i Figures Clau
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,05 KB
Monarquia Romana (758-509 aC)
Dinastia dels Severs. Pastoreig i agricultura especialitzada amb el blat i el vi. Etapa de forta influència etrusca. La societat s'estratificava entre homes lliures, plebeus i no lliures.
República Romana (509-27 aC)
Els patricis es revolten contra el rei i instauren la República. Aquesta etapa marca l'inici de l'expansió de Roma. Al segle V aC, Roma s'uneix a una coalició de ciutats llatines per defensar-se de les ràtzies dels sabins.
Imperi Romà (27 aC - 476 dC)
Consistia en l'acumulació dels poders de les antigues magistratures en mans d'una persona, l'emperador, i també comptava amb la fidelitat de les tropes.
Octavi August
Guanyador de la guerra civil contra Marc Antoni. A Roma perdurarà la llengua, les carreteres i el codi civil (500-1500).
Cronologia Romana
- Segle III aC: Conflicte entre Roma i Cartago (Guerres Púniques).
- 146 aC: Roma conquereix Macedònia, Grècia i Cartago, convertint-se en la potència dominant del Mediterrani.
- 323 aC: Mort d'Alexandre el Gran.
- 27 aC: Inici de l'Imperi Romà.
- Segles VII-V aC: Els celtes s'estableixen al centre d'Europa.
- Segle I dC: S'inicia la creença en un sol Déu (Cristianisme).
Fundació de Roma
Els fundadors de Roma són Ròmul i Rem.
Fi de la República Romana
La fi de la República es marca amb l'atorgament del títol d'August a Octavi pel Senat de Roma, després de la victòria a la batalla d'Àccium. També es relaciona amb la figura de Juli Cèsar com a dictador vitalici.
Urbanisme Romà
Els patricis vivien en *domus* amb pati central (*impluvium*). També hi havia *insulae*, que eren edificis de pisos, un sobre l'altre.
Magistratures i Figures Clau
Pretor
Encarregats de l'administració de justícia (magistrats superiors).
Censor
Cada 5 anys presideixen el cens durant 18 mesos, confeccionen la llista dels ciutadans i senadors, i vigilen els costums.
Tribuns de la Plebs
Protegien els drets dels ciutadans plebeus gràcies al seu dret de veto.
Cònsols
Amb poder militar i d'imposar càstigs, vigilen les finances.
Juli Cèsar
Comandant de l'exèrcit romà, va conquerir la Gàl·lia. Mentrestant, a Roma, es va proclamar Pompeu com a cònsol únic. Juli va anar amb les seves tropes a Roma i va aconseguir que Pompeu se n'anés. Després d'unes guerres entre Juli i els seguidors de Pompeu, es va proclamar guanyador i poc després va ser assassinat.
Teodosi I el Gran
Va dividir en dos el territori de Roma, en Occident i Orient, per als seus dos fills. Va ser emperador de Roma del 379 al 395 dC.
Assemblees Romanes
Comicis Curiats
Ciutadans agrupats en 30 circumscripcions territorials.
Comicis Centuriats
Ciutadans agrupats en 193 centúries.
Comicis Tributs
Ciutadans agrupats en 35 tribus.
Comicis (General)
Assemblea del poble romà per tractar els assumptes públics.
Assemblea Popular
Elegien els magistrats i decidien sobre les lleis més convenients, tot i que la seva funció estava limitada pel Senat.
El Senat Romà
Format per 300 membres de caràcter vitalici, nomenats pel censor. Era l'òrgan decisiu en el Govern de la República, influïa en els magistrats i les lleis necessitaven la seva aprovació.
Classes Socials Romanes
Plebeus
Són els homes sense llinatge i, al principi, sense càrrecs públics. Més tard, es van igualar amb els patricis. Eren propietaris de minifundis.
Patricis
Homes amb llinatge, agrupats en *gens* que reconeixen un avantpassat comú. Al principi, tenien reservats els drets polítics i eren considerats els fundadors de la ciutat. Eren propietaris de latifundis.
Termes Clau i Civilitzacions
Domus
Es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les *vil·les*, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat o al mig del camp, on disposaven d'espais per a les feines agrícoles.
Insulae
Al final del període republicà i durant el període imperial romà, eren un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos. Les *insulae* eren utilitzades pels ciutadans que no es podien permetre tenir habitatges particulars.
Etruscs
Els *etruscs* eren una civilització formada en els territoris de la Itàlia central tirrena del segle X aC al I aC. El procés de formació d'aquest poble és coincident amb el desenvolupament d'altres pobles de la Itàlia antiga com els romans, llatins, sabins i vènets.
Celtes
És el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per descriure el poble, o conjunt de pobles de l'Edat del Ferro que parlaven llengües celtes.
Influències Romanes
La cultura, l'arquitectura i l'art romans van tenir una gran influència.