Història de l'Antiga Roma: Orígens, Govern i Societat

Orígens de Roma: De les Tribus al Laci

Al segle VIII aC, hi havia colònies gregues al sud d'Itàlia. Al nord i centre, els etruscs dominaven el territori. Les tribus indoeuropees, inicialment assentades als monts Albans del Laci, es van desplaçar als set turons del Tíber, especialment al Palatí.

S'ajunten amb els turons veïns i fan front als etruscs. A mitjans del segle VI aC, es revolten i expulsen els etruscs instal·lats als turons.

La Fundació de Roma

1. Heroi troià Enees: Fuig de Troia la nit de la seva destrucció i arriba al Laci amb la missió divina de fundar una ciutat.
2. Ròmul i Rem: Dos bessons, fills del déu Mart i de Rea Sílvia, princesa filla de Numítor, rei d'Alba Longa, destronat pel seu germà Amuli. Abandonats al Tíber, van ser salvats per una lloba. Van créixer entre pastors i van enderrocar Amuli, restituint el tron al seu avi Numítor. Van decidir fundar una nova ciutat (Ròmul va matar Rem). L'any 753 aC, Ròmul va esdevenir el primer rei de la ciutat.

La Monarquia Romana

Ròmul va establir la primera constitució i, sota el seu govern, va fusionar les comunitats llatina i sabina.

• Numa Pompili: Rei sacerdot, va introduir la religió i un calendari de 12 mesos.
• Tul·lus Hostili: Conqueridor d'Alba Longa, va estendre el poder pel Laci.
• Ancus Marci: Va ampliar el territori fins a la costa, fundant Òstia, i va unir els turons oposats al riu, com el Janícul.
• Tarquini l'Antic: Constructor de la gran claveguera (Cloaca Maxima). Va ser assassinat pels fills d'Ancus Marci.
• Servi Tul·li: Molt popular, va modernitzar la societat romana mitjançant reformes constitucionals, adoptant un model urbà etrusc i construint muralles.
• Tarquini el Superb: (futur rei)

L'Imperi Romà: Dinasties i Transicions

Dinastia Júlia-Clàudia i Flàvia

Aquest període va marcar la transició de la República a l'Imperi, amb figures clau com August i les dinasties Júlia-Clàudia i Flàvia.

La Dinastia dels Severs

Septimi Sever va trigar quatre anys a derrotar els emperadors rivals i consolidar el seu poder.

El Dominat i la Tetrarquia

Després de la mort de Sever, va començar un període d'anarquia militar a causa de la pressió dels pobles bàrbars i els constants canvis d'emperadors militars. Va arribar Dioclecià (284-305 dC), qui va transformar el sistema de govern, deixant d'anomenar-se Principat per esdevenir el Dominat.

L'Imperi va ser dividit en dues parts per evitar baralles internes. Cada part era governada per un August i un sotsemperador amb el títol de Cèsar, formant la Tetrarquia.

Transició i Fi de l'Imperi Romà

Constantí el Gran (306-337 dC), fill de tetrarques, va legalitzar el cristianisme i va convocar el primer concili a Nicea. Va establir la capital imperial a Bizanci, amb el nom de Constantinoble.

Sistemes de Govern de Roma

L'estat romà va viure tres sistemes de govern principals: la Monarquia, la República i l'Imperi.

La unitat política originària va ser la ciutat-estat, amb un govern repartit entre un poder personal de caràcter executiu, una assemblea de persones importants i la comunitat de ciutadans.

El Rei

El rei, com el pater familias (pare de la família romana), era el cap suprem. Les seves funcions incloïen els sacrificis públics, la consulta de la voluntat divina, el dret de jutjar, convocar el poble i dictar la política exterior. Era un càrrec electiu i vitalici, elegit pels comicis curiats a proposta del Senat.

El Senat

El rei havia de consultar el Senat, format pels caps dels clans més influents.

La Societat Republicana Romana

Persones Lliures

• Ciutadans (*Cives*): Persones nascudes en territori romà d'un ciutadà i ciutadana casats legalment. Tenien drets públics i privats.
• Clients: Persones lliures que depenien d'un patró.

No Ciutadans

• Estrangers: Residents a Roma sense ciutadania.
• Lliberts: Esclaus alliberats, amb drets limitats.

Persones No Lliures: Esclaus

• Esclaus Públics: Propietat de l'estat.
• Esclaus Privats: Propietat de particulars.

Patricis i Plebeus: Lluita Social

La distinció entre patricis i plebeus va durar un temps, però les tensions socials i el creixement demogràfic van portar a canvis significatius.

Patricis

Eren els fundadors o descendents dels fundadors, considerats els "pares" de la comunitat romana.

Plebeus

Inicialment, eren la majoria de la població sense drets polítics ni accés a les magistratures. Amb el temps, van aconseguir la igualtat de drets a través de diverses lluites socials.

Posteriorment, la societat es va estratificar segons el nivell econòmic en cinc ordres, amb un ordre superior per als cavallers i un inferior per als proletaris. Els esclaus es trobaven al nivell més baix de la jerarquia social.