Història de l'Antiga Roma: Guerres Púniques, Emperadors i Crisi Imperial
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB
Les Guerres Púniques: Roma contra Cartago
Contendents i Causes del Conflicte
Països enfrontats: Roma i Cartago
Les Guerres Púniques van enfrontar les dues grans potències del Mediterrani occidental: Roma i Cartago.
Causes de la guerra
Cartago era una ciutat comercial fundada pels fenicis al segle IX aC. Amb les seves naus, comerciaven per tota la Mediterrània. Els romans, amb l'ambició de dominar la Mediterrània, van iniciar el conflicte.
Líders Destacats de les Guerres Púniques
Caps Romans
- Publi Corneli Escipió (conegut com a Escipió l'Africà)
Caps Cartaginesos
- Amílcar Barca
- Anníbal
- Asdrúbal
La Segona Guerra Púnica: L'Èpica d'Anníbal
La Segona Guerra Púnica va ser un conflicte decisiu. Anníbal, al capdavant de l'exèrcit cartaginès, va iniciar una audaç marxa des de Cartago, travessant el nord d'Àfrica, l'estret de Gibraltar, l'est de la Península Ibèrica, els Pirineus i els Alps, fins a arribar al nord d'Itàlia. Els cartaginesos van vèncer els romans en les batalles de Tesino, Trèbia i Trasimè, i posteriorment van obtenir una victòria aclaparadora a la batalla de Cannas. Després d'això, Anníbal va decidir dirigir-se a Càpua, prop de Roma. Mentrestant, Publi Corneli Escipió, amb l'exèrcit romà, va fer el mateix viatge que Anníbal, però en sentit invers, arribant a Cartago i vencent els cartaginesos en la decisiva batalla de Zama.
La Transició a l'Imperi Romà
El Segon Triumvirat i l'Ascens d'Octavi
El Segon Triumvirat estava format per Octavi August, Marc Antoni i Lèpid. Lèpid va ser assassinat. Posteriorment, Marc Antoni es va traslladar a Egipte, on es va enamorar de Cleòpatra. Tots dos van decidir enfrontar-se a Octavi. Després de la batalla d'Àccium, Marc Antoni i Cleòpatra es van suïcidar. Amb la victòria, Octavi va inaugurar l'Imperi Romà.
Els Primers Emperadors Romans: Dinastia Julio-Clàudia
Octavi August: L'Estabilitat de l'Imperi
Des del punt de vista econòmic, va saber governar amb encert. A més, va organitzar un exèrcit poderós que li va permetre ampliar els territoris de l'Imperi.
Tiberi: L'Estalviador de Capri
Tiberi, fillastre d'August, va passar la major part de la seva vida vivint fora de Roma, a l'illa de Capri, prop de Nàpols. Durant el seu regnat, les arques de l'Imperi estaven plenes, ja que era un gran estalviador.
Calígula: La Bogeria al Tron Imperial
Calígula va pujar al govern molt jove. Estava boig, va embarassar la seva germana i va morir assassinat per la seva pròpia Guàrdia Pretoriana.
Claudi: Conquesta i Intel·ligència
Claudi, tot i tenir defectes físics, era molt intel·ligent. Durant el seu govern, va conquerir Gran Bretanya i va morir enverinat.
Neró: Tirania i Incendi de Roma
Neró estava boig. Odiava la seva mare fins al punt de matar-la. Durant el seu govern, la ciutat de Roma es va incendiar; ell va culpar els cristians, els va torturar i els va matar. Era tan covard que per suïcidar-se va necessitar l'ajut d'un esclau.
Els Emperadors Adoptius: L'Apogeu de l'Imperi
Trajà: L'Expansió Màxima de l'Imperi
Trajà, d'origen hispà, va ser l'emperador sota el qual l'Imperi va aconseguir la seva màxima extensió territorial.
Adrià: L'Emperador Viatger
Adrià, també hispà, va ser considerat el primer 'turista' del món, ja que va viatjar per tot l'Imperi per controlar-lo personalment.
La Crisi de la Baixa Antiguitat Romana
Causes i Conseqüències de la Crisi Imperial
Un cop finalitzades les grans conquestes, l'exèrcit romà es va centrar a defensar les fronteres de l'Imperi. Aquesta tasca es va fer cada cop més difícil, ja que els bàrbars van atacar repetidament les fronteres del nord d'Europa, mentre que a Orient es van patir atacs perses. Les constants guerres van obligar l'Imperi a mantenir un exèrcit cada cop més gran, la qual cosa va incrementar el seu poder, mentre que la figura de l'emperador es debilitava. Els generals, amb el suport de les seves forces, podien nomenar emperadors. La inseguretat a les fronteres va provocar una disminució del comerç, les ciutats van anar perdent importància i es va iniciar un procés de ruralització. Mantenir l'exèrcit i les despeses de les guerres van augmentar els impostos. Es van abandonar les terres i es van apujar els preus dels productes agrícoles. La pujada dels preus i els impostos va portar a l'empobriment de la població i a l'aparició de revoltes socials.